La inversió de l'Estat per habitant a Catalunya és gairebé un 18% inferior a la mitjana

BarcelonaLa inversió de l'Estat per habitant a Catalunya és gairebé un 18% inferior a la mitjana que destina al conjunt d'Espanya, segons es desprèn d'una anàlisi sobre les inversions de l'administració central a Catalunya que ha elaborat la Cambra de Comerç de Barcelona.

Així, malgrat el millor tracte que Catalunya rep de l'Estat en els pressupostos de l'any 2018, impulsats per Mariano Rajoy i que Pedro Sánchez va dir que assumiria en el debat de la moció de censura, la inversió per càpita a Catalunya és inferior a la mitjana. En concret, segons la Cambra, la inversió per habitant a Catalunya se situa en 178,6 euros, quan la mitjana espanyola és de 217,5 euros.

El president de la Cambra, Miquel Valls, s'ha queixat aquest divendres que, a més de la baixa inversió, que mai ha arribat en percentatge a igualar l'aportació de Catalunya al PIB espanyol, l'execució normalment aquests últims 30 anys també ha sigut inferior a la mitjana.

Per això, ha fet una petició al nou president espanyol, el socialista Pedro Sánchez: "Que nomeni un ministre o una ministra de Foment català, perquè és necessari cuidar les infraestructures, i seria molt ben vist per l'empresariat català".

Miquel Valls ha reconegut que el fins ara ministre de Foment, Íñigo de la Serna, s'havia mostrat més receptiu sobre la necessitat d'invertir en infraestructures a Catalunya, però ha deixat clar que la promesa que va fer Mariano Rajoy d'invertir 4.185 milions en quatre anys, fins el 2020, i que es va batejar com a 'pluja de milions', no es podrà fer realitat.

Així, segons ha explicat, de la partida més important –que eren 1.800 milions per a Rodalies– només s'han començat les obres de l'estació de La Sagrera, mentre que el nou accés ferroviari a l'aeroport té la tuneladora parada durant l'estiu i no s'han desenvolupat els projectes de les instal·lacions ni el futur del seu funcionament. Sobre aquest accés, s'hauran de posar d'acord la Generalitat, que en té l'explotació, i el govern espanyol, propietari de la infraestructura a través d'Adif. Pel que fa al nus de Montcada i al nus de la Torrassa a l'Hospitalet, tot just ha començat l'estudi informatiu i, per tant, no s'invertirà pràcticament res aquest any.

Una cosa similar passa amb les inversions en carreteres, on d'11 actuacions previstes només n'hi ha dues d'acabades: la millora de la seguretat vial a la N-II a Tordera i l'autovia Lleida-Rosselló.

Vies de pagament

Valls també s'ha referit a la necessitat de la col·laboració público-privada per desenvolupar infraestructures, a causa de l'escassa capacitat pressupostària de les administracions per la necessitat de complir els objectius de dèficit. A més, ha indicat que, davant el pròxim venciment de les concessions de les principals autopistes, caldrà establir sistemes de pagament i disponibilitat per ús per poder fer front al seu manteniment. "El gratis total de les autopistes no és compatible amb el seu manteniment", ha reblat Miquel Valls.

El president de la Cambra ha demanat que es prioritzin algunes obres, com l'autovia orbital de Barcelona (B-40) i els accessos viaris i ferroviaris al port, així com la xarxa de Rodalies i el transport ferroviari de mercaderies.

L'estudi, ha indicat el president de la Cambra, demostra que l'execució del pressupost del ministeri de Foment a Catalunya va millorar el 2017 i es va situar en el 77% quan la mitjana de les comunitats es va quedar en el 73,8%. Una execució superior a Catalunya que en el conjunt de l'Estat no es produïa des de l'any 2012, quan l'execució a Catalunya va ser del 104,4%, coincidint amb el final de les obres per fer arribar el tren d'alta velocitat a França. En la resta dels últims 30 anys, l'execució a Catalunya sempre ha sigut de la mitjana. El pitjor any va ser el 2016, quan no va arribar al 53%.

Valls ha alertat que el dèficit d'infraestructures de Catalunya és dels més grans d'Espanya i això afecta la competitivitat. Per això ha demanat canviar els criteris i basar-los en la priorització de l'eficiència i la competitivitat, l'estudi cost-benefici, el creixement sostenibles i l'ús de la digitalització i l'automatització per guanyar eficiència, sobretot en la mobilitat.