La inversió estrangera s'estanca a tot Espanya
Comparat amb la mitjana dels últims 5 anys, l’atracció de capital a Catalunya creix un 10%
MadridDesprés de tres anys de creixement, inversors i empreses estrangeres van deixar menys diners a Espanya el 2016 que el 2015. Segons les dades publicades ahir pel ministeri d’Economia, la inversió productiva estrangera a l’Estat va ser de 23.476 milions d’euros, un 1,2% menys que l’any anterior, una caiguda similar a la que va viure Catalunya, que va perdre un 1,3%. Com que es tracta d’una tendència moderada i d’un sector molt dinàmic, el ministeri l’interpreta com “una consolidació del creixement” i no com un estancament perquè considera que el 2015 va ser un any “excepcional”, tot al contrari que aquest 2016, que qualifica de “dèbil” a nivell global.
Aquest efecte també es nota si es compara amb la resta de comunitats. La majoria d’autonomies, sobretot les que tradicionalment reben més inversió després de Madrid i Catalunya, també veuen caure els seus registres. Al País Basc, per exemple, la caiguda és superior al 40%. El mateix ministeri d’Economia, però, aclareix que aquestes dades són molt variables perquè cinc operacions poden arribar a concentrar el 85% de tota la inversió. Per això, aconsella comparar-les amb una mitjana dels anys anteriors. Fent aquest càlcul, la inversió estrangera rebuda per Catalunya el 2016 es va incrementar un 10% respecte la mitjana dels últims 5 anys. A Espanya, en canvi, es mantindria molt similar amb un augment que no arriba a l’1%.
L’efecte capitalitat
Malgrat el descens, Catalunya continua concentrant el 20,7% de la inversió estrangera bruta de tot l’Estat i es manté en nivells del 2010 sense reduir el seu pes en el comput global. Concretament, va rebre 4.857 milions d’euros en inversió bruta, que exclou el que el ministeri anomena ETVE (entitats de tendència de valors estrangers, és a dir entitats financeres que no generen efectes econòmics reals significatius). De fet, la volatilitat que aportaria comptabilitzar aquesta mena d’activitat es pot observar fàcilment perquè en el conjunt de l’Estat, només la inversió de les ETVE va arribar als 9.629 milions, un augment del 527% respecte el 2015.
Mentre Catalunya evoluciona d’una manera similar a la del conjunt de l’Estat, la Comunitat de Madrid experimenta un fort creixement i es dispara més d’un 6% respecte el 2015. Així, Madrid va rebre 10.970 milions; el 46,7% del total i eixampla distàncies amb Catalunya que és tradicionalment la segona comunitat per volum d’inversió rebuda. En aquest sentit, cal recordar que hi ha indicadors que intenten deslliurar aquestes dades de l’anomenat efecte capitalitat i que apunten que, de ser així, Catalunya seria la primera comunitat receptora.
L’efecte capitalitat implica que bona part de les inversions empresarials es comptabilitzen a la comunitat de Madrid –perquè és on hi ha la seu fiscal de les empreses– encara que en última instància, la inversió productiva sigui per a altres comunitats perquè és on hi ha les plantes de producció. L’any passat, un informe del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) calculava que, si es deslliga de l’efecte seu, Catalunya capta 1,5 vegades mes d’inversió que Madrid, un nivell d’atracció de capital que el Principat hauria aconseguit mantenir estable durant les últimes dues dècades al voltant de l’1,5% del seu PIB.
Aquest és l’argument que el conseller d’Empresa i Coneixement de la Generalitat, Jordi Baiget, va defensar ahir per treure importància al descens de l’1,3% registrat l’any passat. Baiget va insistir en què el 2016 va ser el segon millor any per a Catalunya en els registres històrics. A més va explicar que hi ha uns 4.400 milions que el Ministeri d’Economia no assigna a cap comunitat en concret, quan part d’ells haurien d’imputar-se a Catalunya. La Generalitat sosté, per exemple, que la venda del 20% de Gas Natural que van realitzar Repsol i La Caixa l’any passat (una operació valorada en 3.800 milions) s’haurien de comptabilitzat a Catalunya almenys parcialment.
Els principals sectors de destí de la inversió productiva al conjunt de l’Estat van ser l’energia, elèctrica i gas (amb un 17% del total), seguit d’activitats immobiliàries (13%) i serveis financers (7,8%). Pel que fa als països d’origen, els EUA van suposar més del 21% de tota la inversió rebuda, amb un increment del 126%, seguits de Luxemburg amb el els Països Baixos i Alemanya.
