La interlocutòria que va tombar la cúpula del Banc d'Espanya

MadridLa secció tercera del Penal de l’Audiència Nacional ha propinat una garrotada al jutge Fernando Andreu i al fiscal Alejandro Luzón amb la imputació de les cúpules del Banc d’Espanya i de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) en l’operació de sortida a borsa de Bankia. El que el jutge i el fiscal havien d’haver apreciat en la declaració de l’inspector de capçalera José Antonio Casaus el setembre passat i en els quatre correus de l’apocalipsi sobre la inviabilitat de Bankia, remesos al jutjat a l’octubre, els ha acabat considerant “demolidors” la magistrada ponent, Clara Bayarri, en admetre un recurs per incloure en la instrucció la conduscta de les dues institucions supervisores.

La secció tercera ja havia desestimat imputar en dues ocasiones les citades cúpules, l’última l’octubre del 2016. Pero no sense humilitat, la ponent assenyala:“Davant l’existència de nous indicis de criminalitat contra determinades persones, les anteriors resolucions denegatòries han de ser revisades”. És una manera de cridar l’atenció, implícitament, sobre el fet que l’aparició d’aquests indicis, com la declaració de Casaus i els quatre correus citats, no van servir per trencar l’entossudiment del fiscal i del jutge i fer-los investigar els càrrecs mitjos i alts del Banc d’Espanya i la cúpula de la CNMV.

Les declaracions, com els correus aportats, són “contundents” sobre les possibles responsabilitats, segons s’assenyala en la resolució judicial. La interlocutòria ordena, doncs, citar com a investigats els dos responsables del Banc d’Espanya, Pedro Comín, cap de grup de l’equip d’inspectors a BFA-Bankia i actual director general adjunt de Supervisió; Mariano Herrera, actual director general de Supervisió;Pedro González, aleshores a càrrec del Departament d’Inspecció de Caixes d’Estalvis; Jerónimo Martínez, director general de Supervisió el 2011; Javier Aríztegui, exdirector general de Supervisió; i al governador del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordoñez. Tanmateix, l’altre organisme supervisor, que va autoritzar el fullet de sortida a borsa, també serà investigat. S’ordena citar Julio Segura, aleshores president de la CNMV, i Fernando Restoy, el seu vicepresident.

Aquest últim executiu es va incorporar al Banc d’Espanya com a subgovernador el 2012 després de deixar la CNMV. El desembre passat, en el context de la investigació, va presentar la seva dimissió i va obtenir un càrrec al Banc de Pagaments Internacional de Basilea, junt a Jaime Caruana, exgovernador del Banc d’Espanya en l’època que es va crear la bombolla de crèdit i la immobiliària. Caruana és el director de la institució amb seu a Basilea.

La interlocutòria assenyala, en relació a les noves proves, que “el contingut complet dels correus electrònics no deixa lloc als dubtes sobre l’expressa, prèvia i contundent informació que la direcció del Banc d’Espanya va tenir, tempestivament, sobre la inviabilitat del grup i la fal·làcia dels resultats presentats efectuada per l’equip d’inspecció del mateix Banc d’Espanya”.

La resolució desestima un altre dels arguments del jutge Andreu i el fiscal Luzón segons el qual aquestes noves proves no aporten elements per vincular l’acció “a un possible delicte d’estafa d’inversors ex article 182 bis” del Codi Penal.

Diu la interlocutòria: “Tal i com sosté la recurrent [Confederació Intersindical de Crèdit, representada per l’advocat Andrés Herzog] no és el moment processal per circumscriure l’àmbit del procediment a una determinada qualificació jurídica dels fets, que no procedeix a verificar-se fins a finalitzada la instrucció conforme al que disposa l’article 779 de la Llei d’Enjudiciament Criminal...” El jutge Andreu, que esperava el tercer informe dels pèrits judicials per dictar l’auto de conclusió de les diligències prèvies, haurà ara d’investigar el Banc d’Espanya i la CNMV. Els càrrecs mitjos i alts ja han declarat en qualitat de testimonis. Ara ho faran com a investigats.