El Suprem retira als interins el dret a tenir indemnització
L'alt tribunal reafirma el seu criteri i posa fi a la polèmica que va encetar la justícia europea
MadridEls treballadors interins no tenen dret a indemnització quan finalitza el seu contracte, encara que sigui de llarga durada. El Tribunal Suprem (TS) ho ha confirmat en una sentència del ple de la sala social publicada aquest divendres que ratifica el criteri que l'alt tribunal havia mantingut abans del 2016, quan la justícia europea el va qüestionar en una polèmica sentència.
El Tribunal de Justícia de la UE va dictaminar el setembre del 2016 que la legislació espanyola no podia discriminar en les indemnitzacions per acomiadament els treballadors fixos i els temporals. La justícia europea establia que tots els treballadors espanyols havien de rebre la mateixa indemnització independentment del tipus de contracte, inclosos els interins, i dictaminava que havien de rebre una compensació econòmica de 20 dies per any treballat. La sentència va suposar una sacsejada important i abocava Espanya a una reforma laboral. A més, obria la porta al contracte únic.
Però tot va canviar quan el mateix tribunal europeu rectificava el seu propi criteri l'any passat en una nova sentència que deixava clar que els treballadors fixos i temporals espanyols podien rebre diferents indemnitzacions al finalitzar el seu contracte i, per tant, avalava la llei espanyola. Suposava un pas enrere descarat i molt poc habitual que ha fet que uns mesos després el Suprem hagi retirat –sembla que definitivament– el dret dels interins a rebre una indemnització.
S'acaba la polèmica
La nova sentència del TS posa fi a tota la polèmica i, de fet, deixa les coses com estaven abans de la decisió del tribunal de Luxemburg el 2016. El Suprem es pronuncia de forma clara: "No hi ha lloc a atorgar una indemnització per cessament regular del contracte d'interinitat", afirma el text de la decisió dels magistrats de la sala social. El Suprem, a més, també deixa clar que deixar sense indemnització els treballadors interins no suposa cap "discriminació", com sí que havia afirmat el tribunal comunitari el 2016.
La justícia europea va crear l'embolic pel cas d'una treballadora del ministeri de Defensa, Ana de Diego Porras, que va substituir com a interina durant més de set anys una alliberada sindical. Quan va ser acomiadada sense indemnització, De Diego Porras va acudir als tribunals i el cas va acabar en mans del Tribunal de Justícia de la UE.