Intent ‘in extremis’ per les radials

BarcelonaLa concepció radial de les infraestructures de l’Estat sovint denunciada des de Catalunya es va poder visualitzar en la construcció de les úniques autopistes de peatge que hi ha a Madrid. Una sèrie de vies, paral·leles en gran part a autovies gratuïtes, que havien d’alleugerir els embussos d’entrada i sortida a la capital. Però amb la crisi econòmica molts conductors van voler estalviar-se el peatge i les expectatives de trànsit sobre les que es basaven les concessions no es van complir. Així, les concessionàries van fer fallida.

Les primeres a anar malament van ser les autopistes R-3 i R-5, de la concessionària Accesos de Madrid -en què participen Abertis, ACS i Sacyr-, que, en principi, haurien de tancar el primer d’octubre per decisió judicial. Ara el ministeri de Foment intenta ajornar el rescat. Per llei, si les vies tanquen l’Estat n’assumeix els actius i passius (amb un cost d’uns 5.000 milions) i ha d’indemnitzar les empreses concessionàries. Ara, in extremis, demana al jutge que no n’ordeni el tancament. Foment demana nou mesos per executar el rescat i fer un traspàs ordenat dels actius. El secretari d’estat d’Infraestructures del govern espanyol, Julio Gómez-Pomar, va expressar ahir la seva esperança que el jutge atengui la petició del ministeri.

La fallida de les autopistes de Madrid reactiva el greuge dels peatges

“Confiem i esperem que el jutge ens doni aquest termini per assumir de manera completa les radials”, va declarar Gómez-Pomar, que va afegir que, en qualsevol cas, obeiran la decisió del jutge, “sigui quina sigui”.

De fet, l’administrador concursal ha inclòs la proposta del ministeri en el pla de liquidació de les concessions que ha presentat al jutge mercantil número 6 de Madrid. Foment argumenta la seva proposta d’allargar el rescat fins a l’estiu del 2017 per la necessitat de comptar amb el temps necessari per garantir que el traspàs es farà d’una manera correcta i ordenada.

El jutge va decidir al mes de maig la liquidació de les radials R-3 i R-5 “sense efectes suspensius”, després de rebutjar la proposta de conveni, i va ordenar a l’empresa concessionària que tanqués aquestes autopistes el primer d’octubre. El ministeri va presentar diversos recursos contra aquesta decisió, però finalment va acceptar negociar amb l’administració concursal per intentar evitar el tancament de les dues vies. El tancament al trànsit afectaria els 10.500 vehicles que cada dia circulen per la R-3 de Madrid a Arganda i els 7.300 que agafen la R-5 de Madrid a Navalcarnero, a més d’un tram de la M-50 que també pertany a la concessió.

La R-3 i la R-5 formen part de les vuit autopistes de peatge que durant la crisi han fet fallida i que ara van cap a la liquidació després que no prosperés el pla de rescat que el 2014 va plantejar Foment. El que passi amb aquestes dues vies serà un precedent per a la resta d’autopistes quan els seus procediments vagin també cap a la liquidació.

La decisió és ara en mans del jutge. Fonts de les empreses concessionàries van indicar ahir que l’ajornament que proposa el ministeri seria una opció bona per aconseguir que el govern espanyol prengui el control de les vies.

Indemnitzacions polèmiques

Una qüestió diferent és la controvertida clàusula de responsabilitat patrimonial de l’administració. És a dir, la indemnització que hauria de pagar l’Estat a les concessionàries per no haver complert les expectatives de la concessió. És la clàusula per la qual ACS, presidida per Florentino Pérez, va ser indemnitzada amb 1.350 milions d’euros pel magatzem de gas Castor, o la que vol utilitzar ara per aconseguir una indemnització per la fallida del túnel de l’alta velocitat al Pertús.

En aquest cas, no està calculat el que l’Estat hauria de pagar a la concessionària, però diverses fonts apunten que la quantitat podria rondar els 600 milions. De moment, a les empreses que participen en la concessió ja els ha costat diners. La catalana Abertis ja ha aprovisionat per pèrdues en les radials uns 300 milions d’euros.

El ministeri, que fins fa uns mesos dirigia Ana Pastor, va explorar diverses solucions. Per exemple, va sondejar la possibilitat d’allargar la fi dels peatges en les vies més rendibles, com les de Catalunya i el País Valencià, per destinar els diners a rescatar les vies deficitàries. La idea, no obstant, no va prosperar. Per això el 2014 va proposar un pla de rescat per traspassar aquestes vies a una nova empresa pública. Aquest pla tenia un cost de fins a 3.600 milions -inferior al que pot costar el rescat de totes les radials- però exigia una quitança important del deute per part de la banca. Com que aquesta proposta no va tirar endavant, les diferents concessionàries han anat entrant en concurs de creditors.