Un intent de cop a l’FMI
Nova YorkHi ha maniobres en curs per reemplaçar o almenys debilitar substancialment Kristalina Georgieva, la directora gerent del Fons Monetari Internacional des del 2019. Ella és la mateixa Georgieva que va tenir una excel·lent resposta a la pandèmia i va atorgar ràpidament fons per mantenir els països a flotació i abordar la crisi sanitària, i la que va defensar amb èxit una emissió de 650.000 milions de dòlars de “diners” de l’FMI (drets especials de gir, o DEG), tan essencials per a la recuperació dels països d'ingressos baixos i mitjans. Georgieva també s’ha posicionat a l'FMI per assumir un paper de lideratge global en resposta a la crisi existencial del canvi climàtic.
Per totes aquestes accions, Georgieva hauria de rebre aplaudiments. Quin és el problema llavors? I qui està darrere de l’esforç per desacreditar-la i destituir-la? El problema és un informe que el Banc Mundial va encomanar a l’estudi d’advocats WilmerHale en relació a l’índex de facilitat per fer negocis anual del Banc, que enumera els països segons la facilitat per obrir i operar firmes comercials. L’informe conté acusacions –o “suggeriments”– de conductes impròpies que involucren la Xina, l'Aràbia Saudita i l'Azerbaidjan en els índexs del 2018 i el 2020.
Georgieva ha sigut blanc d’atacs per l’índex del 2018, en què la Xina ocupava el lloc 78, la mateixa posició que l’any anterior. No obstant això, s’insinua que hauria d’haver ocupat un lloc inferior però que va quedar allà com a part d’un acord per garantir el suport xinès a l’ampliació de capital que el Banc buscava en aquell moment. Georgieva era la directora general del Banc Mundial aleshores.
L’únic desenllaç positiu de l’episodi pot ser la finalització de l’índex. Fa vint anys, quan exercia com a economista en cap del Banc Mundial i l’índex de facilitat per fer negocis era publicat per una divisió separada, la Corporació Financera Internacional, ja em semblava un pèssim producte.
Després d’haver llegit l’informe de WilmerHale, després d’haver parlat directament amb persones clau involucrades i coneixent tot el procés, la investigació em sembla una crítica ferotge. En tot moment, Georgieva va actuar d’una manera totalment professional, fent exactament el que hauria fet jo: instar els que treballen per a mi a garantir que els seus números siguin correctes, o tan precisos com sigui possible, donades les limitacions inherents en matèria de dades.
Shanta Devarajan, el director de la unitat que supervisa l’índex de facilitat per fer negocis que reportava directament Georgieva el 2018, insisteix que mai el van pressionar per canviar les dades o els resultats. La direcció del Banc va fer exactament el que Georgieva els va demanar i va verificar una vegada i una altra els números, fent canvis minúsculs que van derivar en una lleu revisió alcista.
El mateix informe de WilmerHale és curiós en molts sentits. Dona a entendre que hi va haver un quid pro quo: el Banc intentava reunir capital i oferia millors rànquings per aconseguir-ho. Però la Xina era el defensor més entusiasta de l’ampliació de capital; eren els Estats Units amb la presidència de Donald Trump els que oferien resistència. Si l’objectiu hagués sigut garantir l’ampliació de capital, la millor manera de fer-ho llavors hauria sigut baixar el rànquing de la Xina.
L’informe tampoc explica per què no inclou el testimoni complet de l’única persona –Devarajan– amb un coneixement de primera mà del que deia Georgieva. “Vaig passar hores explicant la meva versió de la història als advocats del Banc Mundial, els quals van incloure només la meitat del que els vaig dir”, ha dit Devarajan. Per contra, l’informe es desenvolupa essencialment basant-se en insinuacions.
L’escàndol real és el mateix informe de WilmerHale, inclosa la manera com David Malpass, president del Banc Mundial, en surt incòlume. L’informe observa un altre episodi –un intent per millorar la qualificació de l’Aràbia Saudita en l’índex de facilitat per fer negocis del 2020–, però conclou que les autoritats del Banc no tenien res a veure amb els fets. Malpass va anar a l’Aràbia Saudita a pregonar les seves reformes sobre la base de l’índex de facilitat per fer negocis just un any després que les autoritats de seguretat saudites assassinessin i desmembressin el periodista Jamal Khashoggi.
Sembla que qui paga mana. Afortunadament, el periodisme d’investigació ha descobert un comportament molt pitjor: un intent sense embuts de Malpass per canviar la metodologia de l'índex de facilitat per fer negocis per fer baixar la Xina en els rànquings.
Si la millor manera de qualificar l’informe de WilmerHale és de crítica ferotge, ¿quin és el motiu? No sorprèn que hi hagi gent descontenta amb la direcció que ha agafat l’FMI sota la conducció de Georgieva. Alguns pensen que hauria d’aferrar-se a la seva tasca essencial i no preocupar-se pel canvi climàtic. A altres no els agrada el gir progressista, amb menys èmfasi en l’austeritat, més en la pobresa i el desenvolupament i una consciència més gran dels límits dels mercats.
Els altres motius
Després també hi ha les rivalitats institucionals històriques entre l’FMI i el Banc Mundial i la postura aïllacionista de la política americana –representada per Malpass, un designat de Trump–, juntament amb un desig per minar el president Joe Biden. Ara bé, la intriga política i la rivalitat burocràtica és l’últim que el món necessita en un moment en què la pandèmia i les seves conseqüències econòmiques han fet que molts països hagin d’afrontar crisi de deute. Ara més que mai, el món necessita la mà ferma de Georgieva a l’FMI.
Joseph E. Stiglitz és premi Nobel d'Economia
Copyright: Project Syndicate, 2021.
