La integració tecnològica, el difícil equilibri per cuinar un nou banc

Barcelona“Encara queden molts mesos perquè això sigui efectiu”. Malgrat que divendres va ser el dia d’escenificar la unió, el conseller delegat del nou CaixaBank, Gonzalo Gortázar, ja avisava que el matrimoni amb Bankia no seria una realitat d’un dia per l’altre. L’operació entre les dues entitats marca el començament d’un període d’acords i de reunions per redimensionar les plantilles, però també per posar ordre als budells tecnològics del futur banc. Quan dues organitzacions es fusionen (o l’una absorbeix l’altra), no només es produeixen solapaments operatius. La cosa més habitual és que facin servir sistemes d’informació diferents i que, per tant, toqui buscar una fórmula per aconseguir l’encaix.

“Hi ha una manera fàcil de fer-ho, però si surts d’aquest camí es complica i moltes vegades fracassa”, apunta Artur Serra, directiu executiu per a banca de GFT. Aquesta consultora alemanya té el seu laboratori d’innovació a Sant Cugat del Vallès i ha participat en els processos d’integració tecnològica de les fusions de grans entitats financeres com el Deutsche Bank. Per al directiu, la millor estratègia per encarar un procés així passa per triar un dels dos sistemes íntegrament. “Es migren les dades d’un banc cap a l’altre sense integrar els entorns tecnològics”, indica Serra. Algunes entitats, explica, tenen la temptació d’aprofitar la fusió per modernitzar el seu programari, però sovint aquesta solució acaba com la dita: “És pitjor el remei que la malaltia”. “N’hi ha que cauen en la trampa perquè tenen sistemes molt antics”, diu.

Aquestes integracions es fan amb peus de plom i, de fet, gairebé sempre s’utilitza una versió paral·lela abans de prémer el botó de l’encesa per comprovar que no hi haurà errors ni imprevistos. Però el risc mai és zero. “Els problemes poden ser molt nombrosos: des que no s’exportin totes les dades fins a duplicats o atacs de phising massiu aprofitant la fusió”, diu el director del màster de seguretat informàtica de la UOC Jordi Serra.

El sector financer ja ha viscut alguns casos en què l’absorció d’una entitat s’ha acabat convertint en una font de maldecaps pels entrebancs en la integració tecnològica. El més recent i polèmic va ser el del Banc Sabadell amb el britànic TSB. El caos informàtic va deixar sense servei centenars de milers de clients de l’entitat britànica l’abril del 2018 i va obligar el conseller delegat a dimitir. “Molts problemes es podrien haver solucionat, però tenien un calendari molt ambiciós i poc realista”, apuntava un informe del despatx d’advocats Slaughter & May. Una font del sector també suggereix que en aquell cas la política hi va tenir molt a veure. “Els anglesos tenien interès en poder aplicar una gestió més independent i ho van acabar enredant tot”, indica. Precisament, el Sabadell havia participat en integracions i mai havia tingut incidències greus.

Experiència en fusions

En el cas de CaixaBank i Bankia, la cursa també comença amb aquest avantatge. Tots dos han passat per altres fusions o adquisicions i se n’han sortit prou bé. De fet, l’entitat d’origen català ha superat la unió transfronterera amb el banc portuguès BPI. “Sovint hi ha hagut problemes quan es tracta de països diferents per temes de normativa o perquè els camps que es fan servir per organitzar les dades són diferents”, afirma Jordi Sierra. Els experts, doncs, demanen precaució i un calendari d’almenys un any per culminar la unió.