La fi de la banca gratis: la patronal avisa que no s'oferirà cap servei sense cobrar

MadridLa banca espanyola no en té prou amb els més de 10.000 milions d'euros que va guanyar l'any passat. Ja fa mesos que les primeres espases del sector bancari repeteixen el mantra que l’entorn de tipus baixos està malmetent els marges de benefici, malgrat que els guanys van augmentar l’any passat un 5,6% en relació a l’anterior. Per això, les entitats tenen engegada a tota velocitat la maquinària per pensar noves maneres de fer diners i han trobat en les comissions un filó. Com a mínim a això semblen apuntar les paraules del president de la patronal bancària espanyola AEB, José María Roldán, que va advertir ahir que en la pròxima dècada els clients “hauran d’acostumar-se” a pagar més comissions.

En el panorama financer espanyol s’han generalitzat un seguit de serveis gratuïts, que en el futur podrien començar a tenir un cost, després que des del gener la majoria d’entitats hagin apujat la comissió per la retirada d’efectiu als caixers fins als volts dels dos euros. Els bancs seguiran avançant en aquesta direcció en el futur, i en deu anys, es podrien acabar serveis que fins ara són gratuïts per a alguns clients, com el manteniment dels comptes si es té una nòmina domiciliada o la comissió per tenir una targeta de crèdit, també gratis en la majoria de casos si es fa despesa amb la visa.

Així, en la pròxima dècada arribarà la fi dels productes gratuïts, va reconèixer Roldán durant una trobada del sector financer organitzada per Deloitte, Abc i Sociedad de Tasación. En aquest temps, va afegir, el cobrament dels serveis prestats per la banca “serà norma, per molt que, de moment, les estratègies comercials d’atracció de clients basades en la gratuïtat de les comissions continuen formant part de les eines de diferenciació d’algunes entitats que necessiten reforçar el seu atractiu en el curt termini”.

Avui dia són poques les entitats bancàries que no eliminen la pràctica totalitat de les comissions als clients més vinculats (en general, el requisit és tenir-hi la nòmina domiciliada). Però Roldán va admetre que rere aquesta aparent gratuïtat hi ha un emmascarament de les despeses, que els bancs intenten compensar per una altra banda. L’associació de consumidors Adicae va entendre aquestes paraules com un “reconeixement” que la banca cobra comissions encobertes i va demanar una “regulació àmplia de les comissions”, segons un portaveu.

Roldán va insistir que les entitats ofereixen una sèrie de serveis auxiliars “en què l’usuari aprecia especialment la seguretat que li ofereix la intervenció del seu banc en qualsevol transacció”. I això, segons Roldán, té un preu. “Aquest factor de seguretat i de confiança del client en el seu banc constitueix un element competitiu de primer ordre a favor de les entitats bancàries i en detriment dels nous operadors digitals, va dir. I és que la puixança de serveis bancaris a internet espanta i molt els grans financers espanyols, que temen que el seu negoci acabi en mans d’un altre tipus d’empreses.

Aquestes són algunes de les comissions que ara no cobren alguns bancs si es compleixen certs requisits i que podrien passar a cobrar-se:

• Manteniment dels comptes. Al mercat espanyol, la majoria d’entitats no cobren res pel manteniment dels comptes si es té la nòmina domiciliada. Entre els grans bancs, només el producte estrella del Santader, el compte 1, 2, 3, cobra comissió, a canvi de més rendibilitat que la mitjana del sector.
• Comissions hipotecàries. Molts bancs no cobren comissió d’obertura per fer una hipoteca, però la majoria sí ho fa per cancel·lació o amortització avançada del préstec.
• Targetes de crèdit o dèbit. Sovint amb requisits de vinculació com la nòmina, o també a canvi d’una despesa mínima, els banc no cobren per la visa.
• Transferències a altres comptes. També en el cas que es tingui la nòmina domiciliada, la transferència a altres bancs espanyols o europeus és en molts casos gratis. Sovint hi ha limitacions de quantitat transferida o nombre d’operacions mensuals.
• Ingrés de xecs o ús de serveis. Altres comissions que també s’han deixat de cobrar, en molts casos, són les d’ingrés de xecs. Alguns bancs han assajat models com el cobrament per fer servir els serveis a oficina i no per internet.

Ja fa mesos que els bancs busquen noves maneres de trobar ingressos a sota de les pedres. La pujada general de les comissions per treure efectiu als caixers va ser un dels exemples més impactants, però al sector hi ha l’assumpció general que cal apujar el nivell de rendibilitat. Actualment, els bancs espanyols tenen un benefici sobre els actius del 5,5%. En un entorn de tipus al 0%, i fins i tot tipus negatius en el cas de l’Euríbor –de referència per a les hipoteques–, aquest nivell de rendibilitat podria semblar acceptable, però Roldán ja va avançar la setmana passada que el llindar s’hauria d’ubicar al voltant del 10% per fer del negoci bancari un sector atractiu per als inversors.

Fusions i tancament d’oficines

A més de la pujada de comissions, els bancs estan esmolant l’enginy oferint productes que els permetin mantenir els marges, com les hipoteques a tipus fix, que els dóna oxigen i els permet compensar les conseqüències de la política expansiva del Banc Central Europeu. Però més enllà de decisions comercials com aquestes, el sector financer espanyol està immers en un procés de canvis més profund. Roldán va admetre que el tancament d’oficines serà la norma a partir d’ara, després que BBVA i Santader hagin anunciat retallades de plantilla i del nombre de sucursals per intentar guanyar més. A més, el president de l’AEB també va pronosticar un procés de fusions com a via per guanyar eficiències.