La Inspecció de Treball claudica en la batalla pels registres horaris a la feina

BarcelonaLa lluita per controlar les jornades abusives en algunes empreses ha durat un any i mig. La Inspecció de Treball i Seguretat Social espanyola ha tancat definitivament aquesta carpeta: la setmana passada l’organisme va publicar una circular interna, a la qual ha tingut accés l’ARA, en què rectifica els procediments i assegura que deixarà de multar les empreses que no tinguin màquines de control horari.

La rectificació arriba després que el mes passat el Tribunal Suprem tombés la decisió de l’Audiència Nacional i sentenciés que les empreses no estan obligades a fer un registre de la jornada diària de tota la plantilla per comprovar que es compleix la jornada laboral. El Suprem va considerar que la llei només demana que es porti el recompte de les hores extres. “Han fet el que els tocava fer, una interpretació estricta de la llei, que efectivament diu que només s’han de registrar les hores extres”, diu el secretari de Treball de la Generalitat, Josep Ginesta.

Aquesta modificació és de compliment obligat a totes les comunitats i, per tant, Catalunya també ha hagut d’acatar els canvis. Segons va afirmar el departament de Treball a aquest diari, la inspecció catalana també ha rectificat els seus procediments i a partir d’ara només podrà sancionar els casos en què els treballadors puguin acreditar un excés de la seva jornada laboral. “El marc és el mateix, el que canvia és la càrrega de la prova”, lamenta Ginesta, que afegeix: “L’Estatut dels Treballadors té aquest defecte històric, carrega sobre els treballadors el fet d’haver de demostrar quina és la seva jornada laboral”.

La circular interna de la Inspecció estatal és clara i estableix que les sentències del Suprem evidencien que “l’omissió del registre de jornada diària de treball no és constitutiva, com a tal, d’una infracció de l’ordre social”. Per a Pere Vidal, advocat laboralista i professor de la UOC, l’acumulació de sentències i ratificacions ha obligat la Inspecció a claudicar. “Ja tenim dues sentències del Suprem i això crea jurisprudència, per això finalment ha donat el braç a tòrcer”, explica.

Ginesta recorda que gràcies a l’increment d’inspeccions es van arribar a detectar “un bon gruix de contractes irregulars”. Per això el responsable de Treball lamenta que, tot i que seguiran controlant els abusos, “la veritat és que ara serà més difícil perquè demostrar-ho costarà més”. Ginesta assegura que la millor sortida seria aconseguir que hi hagi “més control sense que això vagi en perjudici de la flexibilitat per als empresaris”.

Sancions

En aquest any i mig la Inspecció de Treball ja havia posat multes. “Era una sanció per centre de treball i podien arribar als 6.000 euros: imagina’t l’impacte per a empreses amb diverses sucursals o cadenes, com els bancs o les botigues de roba”, explica Vidal. Segons aquest advocat, les empreses que tinguin la inspecció en marxa ara podran demanar que se’ls retiri la multa.

La Generalitat va més enllà i admet que, tot i que seguirà investigant les empreses que tinguin una acta oberta per jornada irregular, ocultació o infradeclaració d’hores, les que ja tenien una sanció perquè no tenien el registre instal·lat poden recórrer. “Que facin un recurs i, òbviament, l’haurem d’estimar, no ens queda més remei -explica Ginesta-. Acatarem i continuarem controlant les jornades laborals, però el cert és que ara tenim menys instruments per defensar els treballadors”.

La llei dels controls de presència diaris, que obligava les empreses a instal·lar màquines per registrar les entrades i sortides, va generar desavinences entre el Govern, les empreses i els treballadors des del primer dia.

Els sindicats van reclamar que s’apliqués i van portar els casos davant la justícia, al·legant que la reforma laboral havia “facilitat l’explotació laboral i l’augment d’hores extres” i que això havia provocat que, entre el 2010 i el 2015, els treballadors perdessin en conjunt 12.500 milions d’euros en salari, i la Seguretat Social, 3.500 milions més en cotitzacions. Els empresaris, en canvi, pressionaven per evitar-ho, ja que creien que la norma suposava un excés de zel i argumentaven que els registres de presència són un element del passat que ja no té “cap sentit”.

La Generalitat, però, manté els dubtes: “Sí que és cert que ara ja hi ha algunes empreses per a les quals ja no són importants les hores treballades i cada vegada hi ha més models diferents de feina, però no podem deixar que un model basat en la productivitat ens porti a no delimitar les jornades màximes”, manté Ginesta.