La inspecció marca de prop les aplis de repartidors

BarcelonaPrimer a València a finals d’any i aquesta setmana a Madrid, les inspeccions de Treball han decidit estrènyer el setge a les aplicacions de repartiment a domicili pel seu model laboral. La relació entre els missatgers autònoms i plataformes com Deliveroo, Glovo i UberEats encara és una pregunta sense resposta i de moment són els òrgans del ministeri de Treball els que ja hi han dit la seva. L’estiu passat alguns missatgers d’aquestes aplicacions van sortir al carrer per reivindicar que les companyies els reconeguin finalment com a treballadors i, per tant, acceptin drets adquirits, com ara les vacances pagades o un salari mínim.

A València, la inspecció va sentenciar contra l’empresa i va concloure que els repartidors són assalariats i no treballadors per compte propi. Ara exigeix a Deliveroo prop de 160.000 euros per les cotitzacions a la Seguretat Social que no ha pagat pels missatgers, una sanció que l’empresa ja ha recorregut. Tal com va avançar El País, l’aplicació va tornar a rebre una notificació aquesta vegada a Madrid per la mateixa qüestió. Així doncs, planteja que els treballadors no haurien de donar-se d’alta d’autònoms ni fer-se càrrec del cost de les quotes, ja que la seva relació amb la plataforma és laboral i no mercantil.

Per a José Luis Zimmermann, el president de la patronal de la nova economia Adigital, encara no es pot parlar d’un conflicte “judicialitzat”. A diferència de països com França o el Regne Unit, a Espanya encara no hi ha hagut cap tribunal que hagi emès una sentència sobre el tema en concret. Tot i així, hi ha hagut denúncies de repartidors de diverses plataformes -no només Deliveroo- que estan pendents de judici. A finals d’aquest any, un d’aquests casos es va tancar a Madrid amb un acord entre les dues parts abans d’arribar als tribunals, mentre que fonts del sector expliquen a Catalunya que es preveuen els primers litigis per a la primavera. Des de la Inspecció de Treball catalana comenten que el fenomen s’està analitzant, encara que no donen detalls sobre denúncies concretes. Precisament, el departament també ha assessorat un grup d’exrepartidors que ha decidit establir la seva pròpia cooperativa per construir una alternativa a aquestes plataformes.

Zimmermann afirma que en el fons de la qüestió hi ha un altre problema: trobar un marc legal que encara no existeix. “Necessitem fer un debat més a fons”, argumenta. El grup del PDECat al Congrés de Diputats va presentar a finals d’any una proposició no de llei que plantejava modificar les normatives actuals per adequar-les al nou paradigma del treball digital. L’escrit insta el govern espanyol a presentar un informe amb les mesures que introduiria abans de l’estiu. “Que aquest tema el determinin els tribunals no es bo ni per a les empreses ni per als treballadors”, afirma el portaveu de la formació a Madrid, Carles Campuzano. El diputat forma part de la subcomissió del Congrés que està analitzant aquest fenomen laboral per generar propostes legislatives.

Per a Campuzano, l’objectiu és garantir que aquestes feines continuïn sent flexibles -els repartidors han de poder triar quines hores volen-, alhora que es garanteix la seva protecció social. En aquest sentit, es poden explorar modalitats com l’autònom dependent, una categoria en la qual el treballador per compte propi aconsegueix més del 75% dels seus ingressos a través d’un mateix pagador.

Més competència

Fonts del sector asseguren que la judicialització del conflicte seria “un fracàs” i advoquen perquè s’avanci a través de peticions com aquesta. No obstant això, en les últimes setmanes els sindicats també han empès el discurs contra aquest model de relacions laborals. La Confederació de Treballadors Autònoms de Catalunya de la UGT va denunciar dimecres que l’ús que les aplicacions fan de la tarifa plana de 50 euros per a autònoms “obre la porta al frau empresarial”. La presidenta del sindicat, Sandra Zapatero, va criticar que la mesura s’ha convertit en una “barra lliure per als empresaris”, ja que molts repartidors es donen d’alta com a autònoms només durant l’any en què es poden beneficiar del descompte.

Aquesta setmana UberEats -la divisió de repartiments de l’aplicació de transport- ha anunciat la seva tornada a Barcelona. Reobrirà el seu servei a la ciutat durant el primer trimestre del 2018. No és la primera vegada que hi aterra. Ja ho va intentar el 2015, però va marxar aquell mateix any per replantejar-se tota l’estratègia. Amb aquest retorn, Barcelona es consolida com una de les ciutats on el negoci a domicili ha agafat més empenta.

A la capital catalana, Glovo assegura que compta amb uns 1.000 glovers repartint comandes, per sobre dels més de 300 que hi té Deliveroo. A més, a la ciutat també hi opera Stuart -del Correus francès- i la barcelonina Shargo, que han orientat el negoci més cap als serveis per a terceres empreses. Per al cofundador de Glovo, Sacha Michaud, l’augment de la competència és “positiu” perquè demostra que el sector té potencial. “Cada cop valorem més el temps i pagar per aquestes comandes s’ha convertit en un hàbit”, apunta. Per ara, les bicicletes no tenen aturador.

Un nou tipus de relació laboral o el vell fals autònom?

José Luis Zimmermann

La patronal de l’economia digital fa temps que reclama que es construeixi un marc que garanteixi la seguretat jurídica per al sector. El seu president, José Luis Zimmermann, considera que les actuacions de la Inspecció no tindran impacte i recorda que altres sentències a Europa donen la raó a les plataformes.

Sandra Zapatero

El sindicat UGT ha arrencat una campanya contra l’ús que fan les plataformes digitals de la tarifa plana de 50 euros per a autònoms. La presidenta de la Confederació de Treballadors Autònoms de Catalunya de la UGT, Sandra Zapatero, assegura que facilita l’entrada de contractacions fraudulentes.

Carles Campuzano

El govern espanyol encara no ha fet cap proposta sobre el treball digital. El PDECat, però, ha demanat a l’executiu que presenti un informe amb mesures abans de l’estiu. El portaveu del grup, Carles Campuzano, creu que cal mantenir la flexibilitat, però també garantir la protecció social.