El Banc d’Espanya sabia des del 2009 les mancances del Popular
Un inspector afirma que l'organisme no podia limitar l'exposició immobiliària de l'entitat
BarcelonaLa crisi financera va deixar molts dubtes sobre el paper i la gestió del Banc d'Espanya. Una dècada després, i tot i el seu pressupost, que aquest any és de 552 milions d'euros, no sembla que l'organisme pugui esvair encara les crítiques sobre la seva funció.
El 2017, en plena bonança econòmica, va fer fallida el Banco Popular i va deixar a l'estacada milers d'accionistes que hi havien invertit. El cas està judicialitzat, però tant la CNMV com informes independents avançats per l'ARA el desembre passat han assenyalat que el monumental forat de pèrdues de l'entitat que havia presidit Ángel Ron s'hauria d'haver detectat anys abans de la seva liquidació. Ahir un nou testimoni qüestionava al Congrés dels Diputats la feina de l'organisme supervisor.
Ignacio Pardo Cuerdo, inspector del Banc d'Espanya adscrit al Banc Central Europeu, va confirmar que la inspecció del supervisor nacional avisava en els seus informes que el Banco Popular no tenia prou provisions des del 2009, vuit anys abans que finalment acabés sent liquidat i venut al Banco Santander per un euro.
Durant la seva compareixença a la comissió que investiga al Congrés la crisi financera, el rescat bancari i la fallida de les caixes d'estalvis, Pardo va explicar que l'equip d'inspecció del qual formava part elaborava informes sobre les revisions que feien a l'entitat i que, addicionalment, cada trimestre s'elaboraven dos informes, un de seguiment i un altre d'ajustos pendents de realització. Però tots aquests comentaris no tenien cap conseqüència per al banc.
Sense efectes reals
"En aquests informes i revisions, a partir del 2009, s'identificaven necessitats de provisions. Aquella era la nostra conclusió; nosaltres, com a inspectors, com a membres d'un equip cooperatiu, no podem requerir", es va excusar responent a la pregunta de diversos grups sobre el motiu pel qual no es va actuar amb mesures concretes. Segons va dir, hauria d'haver correspost a la comissió executiva del Banc d'Espanya, a proposta del director general. "No els puc dir gaire més", va afirmar. Davant la insistència dels parlamentaris, es va remetre a "la línia jeràrquica i de presa de decisions". Abans de l'actual governador, Pablo Hernández de Cos, havien ocupat el càrrec Luis María Linde (2012-2018) i Miguel Ángel Fernández Ordóñez (2006-2012).
Respecte al nivell d'exposició al totxo del Popular, l'inspector va ser clar. Va afirmar que es van adoptar mesures per reduir-la i que es va fixar un límit del 25%, perquè el 2008 era del 36%. Però també va admetre que la mesura "no era suficient, atesa la situació de concentració".
"Analitzant l'exposició i l'elevada concentració [de riscos immobiliaris], el Popular va prendre consciència de la concentració. Va intentar reduir-la, però en aquell moment ja era tard", va explicar.
Durant la seva intervenció Pardo va reconèixer les limitacions que tenia el Banc d'Espanya a l'hora d'imposar restriccions a les entitats. Segons va explicar, aquesta opinió és compartida per altres directius del Banc d'Espanya, tant a nivell de supervisió macroprudencial com de la mateixa normativa. "Hi ha recomanacions o la persuasió moral, però no hi havia cap aspecte legislatiu que permetés al supervisor exigir un percentatge de risc immobiliari, i que en la construcció no es podia superar", va concretar.
En tot cas, va admetre que la supervisió "ha de ser més intensa en èpoques més favorables" perquè, segons ell, durant els anys de creixement del crèdit "es podrien haver frenat els ritmes de creixement". També va apuntar que altres agents, com les taxadores i les auditores, "tampoc van imposar mesures correctores de la situació", i va assenyalar els gestors de les entitats com a "principals responsables" de la creació de la bombolla immobiliària.
"Completament aterridor"
La sessió va estar marcada per la prohibició del BCE que l'inspector comentés aspectes de la seva feina actual, cosa que va propiciar crítiques dels partits. Joan Capdevila, representant d'ERC a la comissió, va atribuir les limitacions a la informació que va poder donar Pardo al fet que l'inspector era "un perfecte buròcrata europeu", i va expressar la seva por davant el nivell actual de supervisió dels bancs: "És tan bo com vàlid era per al Popular", va dir. "Això és completament aterridor", va lamentar.
