La innovació farmacèutica torna a estar de moda
Els governs haurien d’autoritzar els fàrmacs més ràpidament si en volen abaratir el cost
Durant bona part de les dues últimes dècades, les grans farmacèutiques han sigut una causa perduda, deplorades pel gran públic i famoses per les pujades de preus, pel seu secretisme i per descuidar alguns problemes de salut globals. Les grans farmacèutiques també van perdre el seu atractiu per als inversors, malgrat els seus beneficis. Els preocupava que el seu model de negoci, molt basat en les rendes de patents antigues i massa poc en la innovació, fos insostenible. I que els ciutadans eventualment es revoltessin i demanessin més regulació o fins i tot carregar-se el sistema de patents que dona a les farmacèutiques un monopoli temporal sobre les noves medicines. Com a resultat, en els cinc anys precovid, el sector ha obtingut rendibilitats inferiors a la mitjana de la borsa dels EUA.
La pandèmia ha recordat al món les fortaleses de la indústria: la seva capacitat d’innovació i de proveir medicaments a gran escala. Moltes de les grans firmes, com Johnson & Johnson i Sanofi, estan treballant en vacunes i teràpies per al covid-19. Moltes altres empreses petites també hi treballen. Moderna, una biotecnològica americana, va dir que al maig la seva vacuna havia mostrat resultats preliminars positius (tot i que alguns analistes en qüestionen la validesa). La britànica AstraZeneca, que fa grans inversions en R+D, treballa en una vacuna amb científics d’Oxford ajudada per 1.000 milions de nova inversió del govern dels EUA. Fins i tot abans del virus, la indústria semblava que invertia amb més decisió. En l’últim trimestre, les 30 principals empreses americanes van elevar la seva R+D en un 6% interanual. La innovació mèdica torna a estar de moda.
Ara bé, la pandèmia ha creat també nous dilemes ètics i polítics. La francesa Sanofi s’ho ha trobat. El seu conseller delegat, Paul Hudson, va dir que com que el govern nord-americà havia donat suport financer a les proves mèdiques de la seva empresa, els EUA haurien d’accedir primer a una eventual vacuna. Això va provocar una explosió política a França.
Les alternatives
També hi ha molta pressió per suspendre part del sistema de patents. L’OMS va fer pública una resolució que demanava a les farmacèutiques que compartissin els drets sobre les patents. I una dotzena de líders mundials van demanar que qualsevol vacuna exitosa per al covid-19 estigui lliure de patent.
Hi ha una alternativa al nacionalisme farmacèutic i la supressió de les lleis de propietat intel·lectual. Primer caldria un acord global per trobar la manera de fabricar i distribuir una potencial vacuna. Pot portar uns quants anys vacunar tota la població, així que cooperar globalment significarà que la vacuna arribi abans on més ajudi.
En segon lloc, el sistema de patents s’ha de preservar, perquè, ben aplicat, incentiva la inversió en nous tractaments. Les grans farmacèutiques ja han dit que qualsevol vacuna tindrà marges escassos. Hi ha eines per fixar preus equilibrats per als medicaments o fins i tot la vacunació gratuïta per a malalties que afecten les persones pobres d’arreu del món que s’haurien d’aplicar als tractaments del covid-19. Si una petita farmacèutica intentés disparar-ne els preus, els governs tenen el poder d’aprovar les llicències obligatòries en cas d’emergència. Quan la pandèmia es resolgui, no podem retrocedir. Els governs haurien de procurar autoritzar les patents dels fàrmacs més de pressa: aquesta seria la millor manera de trobar el punt d’equilibri entre innovació i preus baixos. I les grans farmacèutiques han de seguir invertint. Això ajudarà els accionistes i també el sistema de salut pública mundial.