L'inici del curs impulsa en tres dècimes l'IPC a Catalunya

BarcelonaEls preus segueixen en territori negatiu, però el consum va revifar al setembre. L'índex de preus al consum (IPC) a Catalunya es va incrementar en tres dècimes respecte a l'agost, mentre que la taxa interanual es manté en el -0,5%. De fet, juntament amb el País Valencià i Astúries, és la comunitat autònoma on l'augment de la inflació es va notar més. A nivell estatal, aquest repunt va ser una mica més lleu i l'IPC va pujar una dècima al setembre en comparació amb el mes anterior, de manera que la variació interanual se situa ara en el -0,4%.

Què explica aquest despertar del consum? Algunes categories de productes que es poden relacionar amb l'inici de curs i la fi de les vacances van registrar un increment dels preus a Catalunya, com és el cas del vestit i el calçat (+4,8%) o l'educació (+0,4%). A més, d'altres que han incrementat el pes amb la pandèmia i la limitació de la vida social, com l'alimentació, segueixen el mateix rumb inflacionista amb un augment interanual que ja arriba al 2,5%.

Tot i així, la davallada en altres partides com el transport, que acumula una caiguda del 5,5% respecte al mateix mes del 2019, o els subministraments de la llar (-1,7%) expliquen que encara regni la deflació a Catalunya i el conjunt de l'Estat. "Els canvis de tendència respecte a la xifra estatal no són gaire rellevants, tampoc per la distribució de productes", destaca el catedràtic d'economia de la UPF José García Montalvo.

Per demarcacions, Girona és la província on més va baixar l'IPC, amb una caiguda interanual de l'1,1% al setembre. De fet, Girona és l'única on es va reduir la taxa respecte al mes anterior (a l'agost l'IPC havia caigut al -1%). A Barcelona, els preus al setembre van caure un 0,4%, tres dècimes menys en comparació amb el mes anterior. D'altra banda, la taxa a Lleida i Tarragona va ser del -0,5%. En el cas de Lleida, l'índex durant el mes d'agost havia sigut del -0,8%, mentre que a Tarragona s'havia situat en el -1,1%.

Fa sis mesos que l'impacte del coronavirus va deixar l'IPC, tant espanyol com català, en negatiu, encara que al mes de setembre ha moderat aquesta caiguda. Després de tres anys i mig de taxes positives, la pandèmia va provocar que la inflació es desplomés a l'abril i al maig amb una caiguda dels preus del 0,7% i el 0,9%, respectivament, durant el confinament.

No obstant, García Montalvo descarta que les noves mesures restrictives agreugin aquesta tendència amb la mateixa contundència que al març. "No és el confinament el que destrueix el consum, sinó la incertesa de la gent sobre el seu futur laboral i la desconfiança en la millora de l'economia", apunta l'acadèmic. Admet, però, que aquesta situació encara aturarà les compres o inversions en béns més costosos, ja que el consumidor esperarà que el context econòmic sigui més estable.

Moderació de la caiguda

L'encariment de la llum és l'altre factor que explica que el comportament de l'IPC fos una mica diferent al setembre. Des de la UGT, el sindicat ha assegurat que aquesta partida serà la que continuï empenyent a l'alça els preus amb l'arribada dels mesos més freds de l'any i calcula que a partir del desembre l'IPC tornarà al terreny positiu. Tant la UGT com CCOO veuen amb preocupació els efectes del covid-19 en la demanda i han tornat a instar el govern espanyol a aprovar uns pressupostos generals "expansius" per al 2021.

Pel que fa a la patronal, la CEOE ha fet un pronòstic més pessimista que el dels sindicats. L'organització empresarial augura que la inflació continuarà registrant taxes negatives, però cada vegada més moderades i assegura que el conjunt de l'any es tancarà al voltant del -0,2%, és a dir, dues dècimes menys respecte als nivells actuals.

La previsió del govern espanyol, en canvi, se situa entre tots dos grups d'agents socials. El càlcul de l'executiu és que el 2020 s'acabi amb la inflació al voltant del 0%, és a dir, una evolució plana respecte a l'any anterior que no suposi una pèrdua de poder adquisitiu per a la població.