L’AMB sosté que es van infravalorar els actius públics i sobrevalorar els d’Agbar
Un nou informe xifra en 585 M€, i no en 50, l’aportació pública a la societat
BarcelonaL’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ja disposa d’un informe que revaloritza els actius públics que tenia l’any 2012 en la societat que va crear conjuntament amb Agbar per gestionar l’aigua que arriba a les llars de Barcelona i 22 municipis més. El document, al qual ha tingut accés l’ARA, conclou que els actius que el sector públic va aportar a la nova societat tenien un valor de 585 milions, molt lluny dels 50,5 milions de valoració que van tenir en el moment de crear la societat público-privada amb Agbar.
La valoració dels actius va ser un punt decisiu a l’hora de repartir l’accionariat de la nova societat, que va quedar en un 85% en mans d’Agbar. Però aquella valoració es va fer de manera incorrecta, segons va dictaminar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i l’AMB ha fet una auditoria per reavaluar els actius.
Fins ara es coneixia el valor dels actius aportats per Agbar: 129 milions, tot i que en els últims informes la xifra ha crescut lleugerament, fins als 131,8 milions. Aquesta xifra, que es va avançar al febrer, rebaixa en més de 344 milions la quantitat que Agbar va comptabilitzar el 2012 quan es va crear la societat i que li va permetre controlar el 85% de l’accionariat mentre l’AMB es quedava amb tan sols el 15%.
Els canvis
El nou informe, realitzat per l’agència pública Barcelona Regional, valora en 93,8 milions la xarxa pública d’abastament en baixa (és a dir, les canonades i els dipòsits que permeten que l’aigua arribi a les llars) i que són titularitat dels 23 municipis que integren l’AMB. En segon lloc, es valoren en 491,9 milions els actius públics del sanejament en alta (o sigui, la xarxa de col·lectors i estacions de bombament que porten l’aigua a les depuradores), i que pertanyen a la mateixa AMB. Són xifres, per tant, molt allunyades dels 50,5 milions en què es va quantificar l’aportació pública a la societat mixta el 2012, un acord que va tenir l’aprovació de CiU i el PSC i que va acabar als tribunals. Aquest procés, a més, es va fer sense concurs públic.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va declarar nul·la la constitució d’aquesta entitat público-privada, però la sentència va ser recorreguda i està pendent de la decisió final del Suprem. El TSJC va anul·lar la concessió perquè considerava que no es va justificar que es fes sense concurs públic i, a més, tampoc quedava prou acreditada la valoració dels títols de concessió que Agbar va aportar a la nova societat d’economia mixta.
L’Ajuntament de Barcelona espera la decisió de l’alt tribunal per saber si pot tirar endavant la municipalització de l’aigua a la capital catalana, una de les grans promeses electorals, que es podria ajornar fins a la pròxima legislatura. Els informes, als quals ha tingut accés aquest diari, passaran avui a la comissió informativa i dimarts al consell metropolità de l’AMB.
El motiu dels nous informes
Als informes s’especifica que, després de la sentència del TSJC, la comissió d’estudi de possibles impactes de les sentències va requerir, com a “mesura preacautòria”, una valoració dels actius físics per poder prevenir escenaris futurs. Si finalment el Suprem ratifica l’anul·lació de la societat, Agbar tindria dret a una compensació, mentre que, si finalment el Suprem resol a favor d’Agbar, els informes podrien servir a l’administració pública per reclamar un canvi en l’accionariat.
L’AMB diu als escrits que la sentència del TSJC va concloure que el sistema de valoració de les aportacions dels socis utilitzat el 2012 “a través del descompte de fluxos de caixa [es calculava l’expectativa de negoci] no era correcte”.
En els documents es lamenta la dificultat que ha tingut Barcelona Regional per accedir a tota la informació, ja que els requeriments de l’AMB a Agbar han tingut respostes amb informació “limitada” o en alguns casos “incoherent”.
En aquest sentit, divendres passat l’AMB ja va anunciar que obria un expedient a Agbar per falta de transparència i col·laboració amb les peticions sol·licitades, més de 20, segons va anunciar Eloi Badia, vicepresident de l’AMB. La companyia d’aigües va sortir al pas de la denúncia assegurant que ha respost a tots els requeriments dins dels terminis establerts.