Els informàtics 'càrnics' es rebel·len

BarcelonaL'efervescència que viuen les empreses del sector tecnològic no arriba igual als seus treballadors. Això és el que critiquen els empleats de les TIC, que aquesta setmana han arrencat mobilitzacions a Barcelona -també s’han convocat accions en altres ciutats espanyoles en les últimes setmanes- per demanar que s’actualitzi el conveni estatal del sector, bloquejat des del 2009. A la capital catalana els treballadors es van manifestar davant de l’Institut Municipal d’Informàtica dimecres passat. Des de principis d’any els sindicats negocien amb la patronal, que no ha acceptat moure la seva posició. L’acord laboral afecta especialment els treballadors de les anomenades càrniques, consultores que subcontracten informàtics per a projectes de terceres empreses, però també empleats de companyies de software o de l’univers dels estudis de mercat.

Com explica el responsable del sector de les TIC de CCOO de serveis a Catalunya, Àlex Samaranch, demanen que es revisin les taules salarials, ja que en els últims vuit anys diuen que han perdut un 10% del poder adquisitiu amb els sous congelats. A més, exigeixen millores en un aspecte clau en les seves condicions laborals: la jornada màxima i la disponibilitat horària. Samaranch recorda que la jornada màxima en el sector de les TIC és de 1.800 hores, una de les més altes, i que les empreses aprofiten aquest recurs per allargar-los les guàrdies. De fet, avisa que la patronal busca avançar en la flexibilització dels horaris, una mesura que no satisfà els sindicats, perquè consideren que els obligaria a treballar més vegades fora d’hores (una pràctica molt estesa al sector).

Aquestes condicions, diu el sindicalista, s’agreugen encara més en el cas dels treballadors més joves. “Els salaris, d’entrada, són molt baixos. Nosaltres el que volem és dignificar i equipar el sector amb bones condicions”, explica. És per això que des de la protesta s’apunta a les anomenades càrnies. Antonio Quero fa 15 anys que treballa per a aquest tipus de consultores, que el contracten per obra i servei en projectes temporals d’altres empreses. Tot i així, en alguns casos aquests encàrrecs s’allarguen -des de fa cinc anys treballa com a extern per a una coneguda multinacional tecnològica-, en unes condicions que, assegura, són “molt semblants a l’esclavitud”.

Més feina, mateixos sous

“Per a ells ets un recurs o una mercaderia, i acabes fent les feines fora d’horari o els torns més complicats que no volen els interns”, explica. En el seu cas, el pagador és la consultora i, per tant, no es beneficia de les millores salarials que sí que reben els companys que estan contractats per l’empresa. “A les companyies els surt més barat que treballem així, però a la llarga no ho és perquè es genera molt malestar”. Per als treballadors del sector és incomprensible que els salaris no millorin, quan la facturació del món tecnològic només es dispara.

Segons la mateixa Associació Espanyola de Consultoria (AEC), la patronal de la indústria, els ingressos del sector acumulen tres anys batent el rècord d’ingressos, fins als 11.818 milions actuals. L’ocupació neta també es va ampliar en un 4,4% i ja es dona feina a 150.000 persones. De fet, les plantilles de les consultores espanyoles no han deixat d’augmentar des del 2009.

Fonts de l’AEC van assegurar a l’ARA que la patronal està fent un gran esforç per resoldre el procés de negociació col·lectiva i confia que hi haurà “consens” per l’acord. No obstant, els sindicats creuen que l’organització no vol cedir en matèries com els salaris i avisen que si no canvia de posició els informàtics aniran a la vaga, la primera de la història del sector.