Les claus per minimitzar l'impacte de la inflació: compartir cotxe, elegir bé el súper o buscar ofertes de subministraments

Figueres / MadridL'índex de preus de consum va caure a Catalunya per primera vegada en deu mesos. Els preus van augmentar al gener un 5,9% en termes interanuals, dues dècimes menys que la variació registrada al desembre (+6,1%), segons les dades publicades aquest dimarts per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Tot i això, la inflació continua disparada: es tracta de la segona taxa més elevada de la sèrie històrica.

Ara bé, ¿podem evitar que afecti la nostra butxaca el constant augment de preus? “No, és impossible, sense cap mena de dubte”, respon a l’ARA el secretari general de Facua, Rubén Sánchez. L’únic que es pot fer, i fins a cert punt, és minimitzar-ne les conseqüències. Com? “S’ha d’estar atent a les coses que pugen de preu i les que no”, aconsella Sánchez.

Per tant, s'ha de tenir en compte que un dels sectors que continua impulsant l’IPC a l’alça és el dels carburants, en part per culpa de la crisi a Ucraïna. Al gener van pujar un 11,4% respecte a l'any passat i un 10,8% respecte a l'any anterior. Així, en la mesura del que sigui possible, s’ha d’evitar, per exemple, el consum de gasolina. “Hi ha usuaris, sobretot els que viuen en grans ciutats, que poden valorar alternatives, com el transport públic o compartir vehicle”, apunta Sánchez.

També defineix l'evolució de l’IPC el preu dels subministraments com l'aigua, l'electricitat o el gas, que el mes passat van provocar una petita caiguda de l’índex gràcies al fet que la taxa de variació –una pujada del 15,8% interanual– és substancialment inferior a la del desembre, quan es van encarir un 20%. Pel que fa als subministraments, però, al consumidor no li queda més remei que mirar de contractar la companyia que ofereixi els preus més competitius. “És un bon moment per comparar diferents comercialitzadores. Tot i que hi ha poques diferències, a vegades hi ha companyies que tenen polítiques comercials més agressives. També és veritat que la tasca d’entendre i comparar factures energètiques pot ser complicada per a alguns consumidors i feixuga”, proposa el professor d'economia de la UB i membre del Col·legi d'Economistes de Catalunya Alfons Fernández.

També va contribuir al creixement de l'índex el sector del vestit i el calçat, que va encarir-se un 5,1% respecte al gener de l'any passat, després d'una campanya de rebaixes amb menys descomptes pels efectes de la variant òmicron. A més, el sector dels mobles i articles de la llar va pujar un 2,5% en termes interanuals, sis dècimes per sobre les xifres del mes anterior (+1,9%). D'altra banda, el sector de la moda, que gràcies a les rebaixes va baixar un 12,1% respecte al mes anterior, també va causar en gran part la caiguda dels preus del 0,2% entre desembre i gener. “Nosaltres, que som família nombrosa, aprofitem per comprar la roba durant aquesta època”, assegura Fernández.

Pel que fa a la majoria de la resta de productes, l'evolució dels preus del mes passat va ser similar a la del desembre. Els aliments i les begudes no alcohòliques van encarir-se un 4,5% al gener, dues dècimes menys que el mes anterior, mentre que les begudes alcohòliques i el tabac van pujar un 1,3%, tres dècimes menys que al desembre. En aquest sentit, el portaveu de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), Enrique García, recomana filar prim a l’hora de fer la compra. “Entre el carro del supermercat més barat i més car d’Espanya hi ha 1.070 euros anuals”, compara.

La inflació subjacent més alta des de l'octubre del 2012

Pel que fa al conjunt de l'estat espanyol, els preus van créixer un 6,1% en termes interanuals al gener, lleugerament per sobre de les previsions inicials de l'INE. La taxa registrada aquest últim mes, però, també és inferior a la registrada al desembre, quan l'IPC va augmentar un 6,5%.

L'INE també ha donat la dada de la inflació subjacent, és a dir, la xifra que no té en compte productes amb preus més volàtils com els aliments no elaborats i els productes energètics i, per tant, és més fiable. Va augmentar tres dècimes al gener, fins al 2,4%, i acumula nou mesos consecutius a l'alça. A més, és la xifra més alta que s'ha registrat des de l'octubre del 2012. Per aquest motiu, l’OCU mostra la seva preocupació. “Fa temps que ho diem, l’elevat preu de l’energia està repercutint en molts productes com, per exemple, els aliments”, apunta García. 

D’altra banda, Fernández pronostica que la inflació anirà afluixant, però no de manera immediata, i al llarg de l’any s’arribarà al 4% o 5% d’augment de preus. “L’esclat de demanda va enganxar moltes empreses sense l’estructura suficient i va crear problemes a la cadena de subministraments, però per les mateixes lleis del mercat ja es reestructuren de nou. A més, gran part d’aquesta demanda ha de començar a moderar-se”, afegeix l’economista. En tot cas –coincideixen els experts–, encara que l'IPC es redueixi, els preus es mantindran. “S’estabilitzaran en un altiplà molt alt”, afirma García.

Increment dels salaris

Fa temps que els sindicats apunten que aquest repunt de la inflació s'ha de veure traduït d'alguna manera en la millora del poder adquisitiu. De fet, alguns experts apunten que cal revisar els sous en cas que es confirmi l'actual creixement de la inflació, però matisen que no han d'estar indexats a l'IPC general per evitar efectes de segona ronda, és a dir, un bucle en què l'alça de sous propicia al seu torn una nova pujada dels preus.

Després de les dades de l'INE, tant la UGT com CCOO han tornat a insistir en una alça salarial. Els dos líders sindicals, Pepe Álvarez (UGT) i Unai Sordo (CCOO), han plantejat aquest 2022 com l'any "clau" per a la recuperació i augment dels salaris, un missatge dirigit a la patronal. Des de la UGT han situat l'increment dels convenis per sobre del 3,5% i han demanat, de nou, la inclusió de clàusules de revisió salarial que amb els anys han desaparegut. "Les dades de l'IPC conegudes avui reflecteixen una situació insostenible per a moltes llars", ha dit la vicesecretaria general de la UGT, Cristina Antoñanzas.

Per a CCOO, davant una inflació subjacent del 2,4%, les empreses "estan augmentant els marges empresarials, mentre que l'augment del salari mitjà pactat se situa en un 2%", ha recalcat el secretari d'estudis de CCOO, Carlos Gutiérrez, aquest dimarts. Si bé Gutiérrez ha destacat l'augment del salari mínim fins als 1.000 euros al mes i com això pot beneficiar sobretot els empleats més precaris, ha reiterat que cal abordar de manera "urgent" la negociació per a un nou acord per a l'ocupació i la negociació col·lectiva (AENC), el marc de les negociacions dels convenis entre empreses i treballadors, caducat des del 2020. El 2018, quan es va renovar l'acord, i fins al 2020, l'AENC recollia un augment salarial del 2%. Els sindicats volen que en el nou AENC es reculli un augment del voltant del 5%.