L’augment del tiquet de la compra s’accelera a l’agost

BarcelonaL’índex de preus de consum (IPC) a Catalunya va pujar un 10,2% a l’agost respecte al mateix mes de l’any anterior, però es va moderar una dècima comparat amb el juliol, quan va registrar un 10,3%, segons les dades publicades aquest dimarts per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). L’increment es manté impulsat, sobretot, per l’electricitat, el gas i els combustibles. També destaca la pujada anual del preu dels aliments, que enguany són un 13,8% més cars que l’any passat. Es tracta de l’augment més alt des de l’inici de la sèrie estadística, el gener del 1994.

Al conjunt d’Espanya, la inflació va pujar un 10,5% a l’agost en relació amb el mateix mes del 2021, tres dècimes menys que el mes anterior. La taxa de variació mensual va ser del 0,3%, i la inflació subjacent –que no inclou l’energia i els aliments– es va situar en el 6,4%, 0,3 punts més que el mes anterior.  

Segons Alfons Fernández, de la comissió d’economia financera del Col·legi d’Economistes de Catalunya, “el més preocupant és l’augment en tres dècimes de la inflació subjacent” perquè “és el que ens diu el que realment ens costa la compra del súper sense els aliments frescos”. Així doncs, Fernández avisa que ara el cistell de la compra és més car que el mes anterior, “i això és un ofec per a les famílies”.

Els preus de l’habitatge i els subministraments, com l’electricitat i el gas, són els que lideren els augments a Catalunya, amb un 22,6% de pujada, seguits dels aliments i les begudes no alcohòliques (12,1%), el transport (11,3%), i també el vestit i el calçat (9,3%). En menor mesura també van encarir-se els hotels, els cafès i els restaurants (7,3%), l’oci i la cultura (4,6%), les begudes alcohòliques i el tabac (4,1%), la medicina (1,9%) i l’ensenyament (1,5%), mentre que els preus de les comunicacions (-2,3%) són els únics que van baixar. 

Com a valoració general, Alfons Fernández considera que “cal tenir present que continuem amb una inflació molt elevada, per sobre dels dos dígits”. Això se suma a una tardor que es preveu “molt complicada per a les famílies”, va explicar l’expert, “perquè a la pujada de preus s’hi afegeix l’augment dels tipus d’interès”.

En aquest sentit, “d’una banda, tenim uns preus elevats que encareixen el cistell de la compra; en segon lloc, tenim un habitatge més car, perquè l’Euríbor està en rècords, i, en tercer lloc, venim de la temporada de vacances, en què moltes famílies han gastat els estalvis que tenien –detalla Fernández–. Ara s’han anat acabant i això ens deixa dos factors molt nocius: esgotament d’estalvis i encariment de la vida i del deute, cosa que penalitzarà l’economia i les famílies”, avisa l’expert.

“És possible que de cara als pròxims mesos –assegura Fernández– els preus vagin baixant una mica més per les mesures dels governs, però l’any acabarà amb una inflació molt elevada igualment”. De totes maneres, segons l’economista, l’increment dels tipus d’interès que està duent a terme el BCE per refredar l’economia sí que s’espera que funcioni: “El que no està clar és quin serà el seu grau d’eficàcia”.

Canvi d’hàbits de menjar

Les famílies, davant d’aquesta situació, intenten fer front a la pujada de preus, sovint amb un canvi d’hàbits en la seva alimentació, segons posa en evidència un estudi publicat per la consultora Kantar. La firma ha presentat un informe en què assenyala que la inflació ja ha deixat empremta en el comportament del consumidor. Alguns dels canvis més evidents són la reducció del nivell de malbaratament, que ha baixat un 12% en comparació amb l’any passat, i la simplificació de menús incrementant el nombre de menjars amb plat únic. Aquesta opció era l’escollida en un 52% dels àpats al tancament del primer semestre.

A més, en l’últim trimestre al tancament del juliol, dues de cada cinc famílies espanyoles ja contreuen la despesa mitjana un 10% respecte a l’any anterior. Malgrat això, Kantar sosté que, tot i l’increment dels preus i la incertesa global, el 2022 es caracteritzarà per ser “el de la tornada a la normalitat prepandèmia” pel que fa al gran consum. En un inici, la consultora preveu que el consum de les famílies al tancament de l’any arribi als 80.540 milions d’euros, una xifra un 0,2% per sota de la de l’any 2021.

Un cop conegudes les dades de la inflació, es manté el debat polític sobre si caldria limitar el preu d’alguns productes del cistell de la compra. El ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, va demanar ahir en una entrevista a Antena 3 responsabilitat a totes les baules de la cadena agroalimentària, especialment a la distribució, per aconseguir uns preus “raonables”, però sense mesures imposades i de forma voluntària, en al·lusió al cistell bàsic que planteja la ministra de Treball, Yolanda Díaz. “No es tracta de mesures imposades a ningú, perquè jo crec que a més no funciona”. La ministra Teresa Ribera va demanar “gestionar amb cura” la proposta de Díaz.