Consum

La inflació es dispara al 10,2% al juny, el màxim des del 1985

Els preus van augmentar en un punt i mig respecte al mes anterior, segons l'INE

BarcelonaLa taxa interanual de l'índex de preus al consum (IPC) es va disparar fins al 10,2% al juny, segons la dada avançada aquest dimecres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Aquesta xifra suposa un increment d'un punt i mig respecte al mes anterior. Es tracta del nivell més elevat des de l'abril del 1985 i el segon mes consecutiu a l'alça, ja que es va moderar a l'abril però va tornar a escalar tant al maig com al juny. Al març la inflació s'havia situat a tan sols dues dècimes de superar la barrera del 10%, però finalment ara ha arribat a les temudes dues xifres.

Variació dels preus
Taxa de variació interanual de l’IPC a Espanya. Dades mensuals
Cargando
No hay anuncios

L'organisme ha destacat que aquest augment dels preus s'explica per la pujada dels costos dels carburants, en comparació amb el juny de l'any passat, així com els dels aliments i les begudes no alcohòliques. En la part de l'IPC que correspon a l'energia, però, no s'ha notat encara l'efecte del topall ibèric del gas, que es va posar en marxa el 15 de juny, quan ja havia passat la meitat del mes. També hi ha influït el repunt dels preus dels hotels, els bars i els restaurants, més alts que el 2021, quan Espanya estava en plena recuperació de la indústria turística.

"Hem superat la barrera psicològica del 10%, encara que això feia mesos que s'anticipava i no ens ha d'estranyar massa", apunta Alfons Fernández, membre de la Comissió d'Economia Financera del Col·legi d'Economistes de Catalunya. L'expert afegeix que les últimes dades denoten que les primeres mesures aplicades pel govern espanyol per frenar la inflació han sigut, de moment, "molt ineficients". Per exemple, Fernández fa referència a la bonificació de 20 cèntims d'euro per litre de carburant "que no ha arribat al ciutadà, sinó que s'ha quedat pel camí".

Cargando
No hay anuncios

En aquest sentit, l'economista espera que la segona tongada de mesures —com la reducció de l'IVA de la llum al 5% o el mateix topall ibèric del gas— tingui un impacte més pronunciat que, en tot cas, no es veurà reflectit a les estadístiques com a mínim fins a l'últim trimestre del 2022. De fet, Fernández pronostica que continuarem veient una inflació encara més elevada durant els mesos d'estiu perquè l'estalvi acumulat pels ciutadans durant aquests dos últims anys de pandèmia fa preveure una temporada de demanda elevada.

Amb les dades avançades de l'INE també es pot observar quina és l'evolució de la inflació subjacent, és a dir, la taxa que no té en compte els aliments ni els productes energètics. Aquesta taxa es va disparar sis dècimes al juny fins al 5,5% i es va situar en el seu valor més alt des de l'agost del 1993. "Aquesta dada denota que l'increment dels preus energètics ha contaminat la resta de béns i serveis, perquè també n'han augmentat els costos de producció", indica l'expert.

Cargando
No hay anuncios

Sánchez avisa de la "gravetat de la situació"

En declaracions a la Cadena SER, el president espanyol, Pedro Sánchez, ha alertat que la dada de la inflació del juny "demostra la gravetat de la situació de l'economia europea i espanyola". Així doncs, ha aprofitat per remarcar la "idoneïtat" de les mesures posades en marxa pel seu executiu per pal·liar l'impacte dels preus a les butxaques dels ciutadans i la necessitat de reformar el mercat elèctric a Europa.

Cargando
No hay anuncios

El president també ha subratllat que la inflació s'està veient afectada pels recents talls de subministrament de gas per part de Rússia als països europeus, fet que s'està traduint en els costos energètics i dels aliments. El cap de l'executiu espanyol ha remarcat la necessitat de continuar prenent mesures "a escala europea", com ara una reforma estructural del mercat europeu de l'electricitat per desacoblar el preu del gas del de la llum. Espanya defensa des de fa temps aquesta reformulació, que ha estat "abraçada" per la presidenta de la Comissió Europea, ha destacat Sánchez.

Per la seva banda, la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha evitat fer comentaris al Congrés sobre l'augment de la inflació del juny i ha afirmat que "la notícia més important" és la cimera de l'OTAN que se celebra aquesta setmana a Madrid. La taxa de l'IPC s'ha convertit aquest dimecres en protagonista dels dards entre polítics i el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, també ha assenyalat que el repunt constata "el fracàs de les polítiques erràtiques del govern".

Cargando
No hay anuncios

Pel que fa als sindicats, la UGT ha exigit un augment dels salaris i la introducció de mecanismes de control públic dels preus tan bon punt s'han fet públiques les dades. Des de l'organització, consideren "imprescindible" revaloritzar els sous, que només van repuntar un 2,4% al maig, mentre la inflació creix a ritmes de dos dígits.

Cargando
No hay anuncios
Joan Tugores, economista: "Sense un mecanisme per repartir el cost de l'empobriment, ens farem mal"
  • Com hem d'interpretar aquest nou màxim de la inflació?Aquesta és l’evidència que la situació és més preocupant del que es vol reconèixer oficialment. Superar el 10% és una fita psicològica important, més quan l’altre aspecte important, que és la inflació subjacent ha pujat fins al 5,5%. No podem fer cap interpretació tranquilitzadora. És una evidencia que les mesures no funcionen i que això no es cura amb pedaços.
  • Què caldria canviar en la resposta per frenar aquest augment dels preus?El problema d'aquesta inflació, que s'assembla a la dels anys 70, és que té un component de demanda (en el qual la política monetària fa el que pot), però una part important ve de l'oferta i calen mesures pel costat estructural, energètic i alimentari. No s’ha fet gaire cosa més que mesures estètiques. És cert que el canvi energètic no es farà d’un dia per l’altre i que el millor moment per a les reformes hauria estat fa 10 anys, però el segon millor moment és ara.
  • Què proposa per al mercat energètic?En el camp energètic ens cal més pragmatisme i una resposta més forta per deixar de dependre tant de l’exterior. Hi ha els parcs eòlics marins i el potencial de l'energia solar, però també cal repensar la moratòria a les nuclears, com ja han fet altres països europeus. No podem perdre aquest luxe. La inflació està formada per components heterogenis i calen respostes en tots els fronts.
  • Serà possible un pacte de rendes?La situació requereix una política de rendes i un paquet social. En altres moments de la història s'ha fet, com l'any 1977 amb els Pactes de la Moncloa. Aleshores les circumstàncies eren igual de complicades que les actuals. Si no hi ha un mecanisme per repartir el cost de l’empobriment ens farem mal. El clima polític fa que pugui semblar ingenu, però és imprescindible si no volem que es produeixi una lluita de greuges. Cal fer servir tot l'arsenal de les polítiques econòmiques.