La inflació marca rècord a Catalunya: els preus són un 9,5% més alts que fa un any

BarcelonaEn el primer mes sencer de la invasió russa a Ucraïna, la inflació s’ha mantingut disparada a Catalunya i ha arribat a una xifra rècord. El mes de març es va tancar amb un increment dels preus del 9,5% respecte a fa un any, segons l’índex de preus de consum (IPC) publicat aquest dimecres per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). És l’augment més accentuat des del 2002, quan l’INE va començar a recollir dades per comunitats, tot i que la taxa catalana es va situar tres dècimes per sota de la mitjana d'Espanya.

En aquest sentit, l’augment interanual de l’IPC a Espanya –fa dues setmanes es va publicar la xifra avançada i ara s’ha confirmat que és del 9,8%– és el més alt des del maig del 1985. Catalunya és una de les comunitats autònomes on l'increment interanual de preus va ser més baix, tot i la dada rècord. Les Canàries i les Balears, amb un 8,4% i un 9,4% respectivament, són les que van registrar una pujada més baixa. A l'altre extrem, Castella-la Manxa i Castella i Lleó van tancar el març amb un encariment de l'11,7% i l'11%, respectivament. Fins a nou autonomies van traspassar la barrera simbòlica del 10%.

En comparació amb el febrer, l’increment dels preus a Catalunya és del 2,9%. La xifra és superior al 0,8% registrat fa just un mes, mentre que al gener havia sigut negativa, del -0,2%. Per tant, el cistell de la compra ha passat d’abaratir-se després de Nadal a encarir-se a un ritme insòlit.

L'energia impulsa la pujada

La inflació és tan alta per l’encariment de l’electricitat –que ha pujat un 28,8% en un any– i dels carburants –amb un creixement del 18,9%–. L'augment dels preus de l'energia té diverses arrels. La primera és la guerra Ucraïna, que ha disparat el cost del gas natural, el carbó i el petroli, ja que Rússia és un dels principals productors mundials d'aquestes tres primeres matèries. La dependència d'alguns països europeus, sobretot Alemanya, del gas rus contribueix a la inestabilitat dels mercats. Malgrat això, els desabastiments que s'arrosseguen des de la tardor passada i els colls d'ampolla a la indústria també contribueixen a les pujades de preus.

Les sancions imposades sobre el carbó i el petroli russos també han encarit aquests productes. El petroli Brent, de referència a Europa, porta setmanes per sobre dels 90 dòlars per barril, des d'abans de la invasió russa, mentre que el març del 2020, en ple confinament pel coronavirus, estava per sota dels 30 dòlars.

En el cas de l'electricitat, cal tenir en compte que molta de la que es genera es fa en plantes que cremen aquests combustibles fòssils. A més, però, el sistema de subhastes que estableix el preu majorista de la llum afavoreix que el preu final sigui el de les fonts d'energia més cares, en aquest cas les fòssils com el gas i el petroli, que tenen els preus pels núvols. El govern espanyol ha proposat a Brussel·les una reforma del sistema de subhastes o com a mínim una excepció per a Espanya i Portugal que permeti limitar el preu de l'electricitat, però la mesura no ha estat aprovada i és vista amb reticència per diversos països, entre els quals, de nou, Alemanya.

L'executiu de Pedro Sánchez també va aprovar una reducció de 20 cèntims per litre de gasolina, així com reduccions d'impostos i dels peatges del sistema elèctric, però de moment són insuficients per frenar les pujades de l'IPC. La vicepresidenta econòmica del govern espanyol, Nadia Calviño, ha admès aquest dimecres que els nivells d'inflació actuals són "inacceptables".

A part de l’electricitat i els carburants, els altres grups que han contribuït a continuar amb la inflació disparada són l’alimentació (la pujada és del 6,4%) i el vestit i el calçat (el creixement és del 6%). Aquestes pujades són la constatació que l'augment dels costos que pateixen les empreses per l'encariment de l'electricitat ja s'està traslladant als preus d'altres productes.

Per la seva banda, el sindicat UGT ha assegurat que hi ha una "necessitat imperiosa" de limitar d'alguna manera el preu de l'energia i també ha reclamat augments salarials per contrarestar la pèrdua de poder adquisitiu derivada de la inflació que patiran els treballadors mentre es mantinguin aquestes taxes d'inflació.

A les portes de Setmana Santa

Les dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística que confirmen una inflació de rècord s'han publicat en plenes vacances de Setmana Santa, un període de l'any en què el consum augmenta sensiblement i, per tant, també es nota més l'increment dels preus. Segons l'Observatori Cetelem Estacional, els catalans preveuen gastar aquest any 360 euros per Setmana Santa, un 6% més que l'any passat, en què la xifra va ser de 340 euros. La despesa segueix, això sí, molt per sota de les dades prepandèmia: el 2019 els catalans preveien gastar 462 euros. Sobre les activitats de lleure preferides, el 49% aniran a restaurants, (51% el 2019), el 39% descansaran o faran plans amb amics (43% el 2019) i el 37% viatjaran (35% el 2019).