La inflació desborda les previsions de l'Airef

MADRIDL'alça dels preus ha deixat en mal lloc les previsions de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) per al 2022. En la línia del que ha fet el Banc d'Espanya, l'ens supervisor que dirigeix Cristina Herrero rebaixa el creixement de l'encomia espanyola al 4,3% aquest any. Això són dos punts menys que les últimes previsions de l'Airef, publicades el mes d'octubre (6,3%), i una caiguda de 0,8 punts percentuals pel que fa al creixement de l'economia espanyola el 2021, que va ser del 5,1%.

L'Airef assumeix que la guerra a Ucraïna donarà ales a l'espiral inflacionista. Així, situa l'índex de preus del consum (IPC) en un 6,2% de mitjana aquest 2022, un espectacular augment de més de quatre punts en comparació amb les previsions del mes d'octubre, quan l'Airef va estimar que la inflació se situaria en l'1,8% aquest any. La nova previsió s'allunya de llarg de la inflació mitjana de l'any 2021, que va ser del 3,1%. L'Airef s'ha vist obligada a revisar les seves previsions sobretot per les conseqüències econòmiques de la guerra a Ucraïna.

Per a l'ens, el conflicte bèl·lic afegeix més incertesa a l'evolució dels preus, en especial els energètics, així com a l'oferta de l'economia, és a dir, a les cadenes de producció i al mercat de primeres matèries. "La incertesa s'afegeix a la que encara arrossegàvem derivada de la pandèmia", ha dit la directora de la divisió d'anàlisi econòmic de l'ens, Esther Gordo, durant la presentació de les dades. "L’economia espanyola no és una de les més afectades [de la zona euro] perquè no tenim tants vincles comercials amb Rússia, però hi ha efectes indirectes", ha afegit Redondo. És a dir, el gran impacte de la guerra sobre els països del nord europeu té un impacte sobre Espanya.

Menys impacte dels fons europeus

A mitjans de març, quan la guerra ja havia començat, l'Airef anticipava que "no es complien" els escenaris a través dels quals s'havia calculat l'impacte del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. Ara, en un context encara més advers i que no sembla que hagi de canviar a curt termini, rebaixa a l'1,8% l'impacte dels fons europeus en l'economia espanyola per a aquest 2022. A l'octubre, l'organisme supervisor havia estimat que els fons europeus podien arribar a tenir un impacte de 2,5 punts sobre el PIB aquest 2022, en paral·lel a les estimacions que havia fet el govern espanyol.

A més, s'ha mostrat molt crític amb la influència que el Pla va tenir l'any passat. "L'impacte ha sigut modest el 2021. Havíem estimat un impacte d'un 0,7% però ha sigut pràcticament nul", ha assegurat Gordo. Per a l'Airef, el problema no està en l'execució dels diners del fons que estan pressupostats, sinó en la seva arribada a l'economia real.

Millora el dèficit

Els brots verds de la recaptació han portat l'Airef a millorar la previsió del dèficit per a aquest any. També ho ha fet el Banc d'Espanya i el mateix govern espanyol, que aquesta setmana anunciava que el 2021 va tancar amb un dèficit públic del 6,76% sobre el PIB. Per al 2022, l'Airef situa el dèficit públic en un 4,2% (sis dècimes menys de l'estimat a l'octubre). La xifra és més optimista que la de l'executiu de Sánchez, que manté per al 2022 una previsió del dèficit del 5%.

L'Airef situa en les tensions inflacionistes part de l'efecte positiu de l'increment de la recaptació –l'Agència Tributària va recaptar 223.385 milions d'euros l'any 2021, un 15,1% més que el 2020–. L'ens assenyala l'impacte sobre l'IVA i calcula que cada punt d'inflació addicional es tradueix en més de 2.000 milions de recaptació addicional. No obstant, també assenyala l'evolució positiva de l'impost de societats i de l'impost sobre les persones físiques (IRPF).

La nota negativa a ulls de l'Airef és la despesa en pensions. Amb la reforma del sistema, la seva actualització any a any estarà vinculada a l'IPC. Per aquest motiu, per cada punt addicional de la inflació el 2022, la despesa en pensions s'elevaria al voltant dels 1.500 milions d'euros el 2023. En la mateixa direcció es va pronunciar el Banc d'Espanya (BdE) aquesta setmana, que va situar per als anys 2023 i 2024 una evolució del dèficit més "desfavorable" pel mateix motiu. En el cas del BdE es calculava un augment de la despesa en 1.800 milions d'euros per cada punt addicional de la inflació.

Pel que fa als ingressos, l'Airef espera que creixin un 4,2% aquest 2022 (sense tenir en compte els fons europeus), i que se situïn en el 42% del PIB. La despesa la situa en un 46,2% sobre el PIB, un tímid augment en comparació amb l'última previsió del mes d'octubre fruit de l'impacte econòmic de la guerra.