Preus

La inflació bat un nou rècord a Catalunya

L'energia continua impulsant a l'alça els preus, que no trenquen la barrera del 10% d'increment

La benzina i altres productes energètics són la causa principal de l'alta inflació.
3 min

BarcelonaEls preus de béns i serveis de consum van créixer un 9,7% en comparació amb un any enrere a Catalunya al mes de juny, segons dades de l'índex de preus al consum (IPC) publicades aquest dimarts per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). La xifra és la més alta des del 2002, el primer any en què l'INE va començar a publicar dades per comunitats autònomes, però queda per sota de la barrera simbòlica del 10%, que sí que es va superar a nivell espanyol.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

De fet, les dades de l'INE confirmen les xifres al conjunt de l'Estat avançades fa unes setmanes, que van situar l'escalada de preus al 10,2% interanual. Tant a nivell espanyol com a Catalunya, la pujada de l'IPC al juny respecte al maig va ser de l'1,9%.

L'IPC creix a un ritme rècord
Taxa de variació interanual de l'IPC, mes a mes

9,7

10

Desembre 2010

Primavera Àrab

Febrer 2022

Invasió russa d'Ucraïna

9

8

7,4

7

Juliol 2011

Pujada de tipus del BCE durant la crisi del deute

Setembre 2008

Esclat de la crisi financera

6

5

4,5

Febrer 2020

Arribada del

covid a Europa

4

3,2

3

3,0

3,1

2

0,8

1

0

-1

-2

2002

2004

2006

2008

2010

2012

2014

2016

2018

2020

2022

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

0

-1

-2

2002

2006

2010

2014

2018

2022

A. 09/2008. Esclat de la crisi financera

B. 12/2010. Primavera Àrab

C. 07/2011. Pujada de tipus del BCE durant la crisi del deute

D. 02/2020. Arribada del covid a Europa

E. 02/2022. Invasió russa d'Ucraïna

9

8

7

6

5

2

1

0

-1

-2

2002

2006

2010

2014

2018

2022

A. 09/2008. Esclat de la crisi financera

B. 12/2010. Primavera Àrab

C. 07/2011. Pujada de tipus del BCE durant la crisi del deute

D. 02/2020. Arribada del covid a Europa

E. 02/2022. Invasió russa d'Ucraïna

 

Combustibles, carburants i electricitat són els elements que més creixen del cistell de la compra dels ciutadans, juntament amb la fruita i els paquets turístics, en aquest últim cas per l'elevada demanda de vacances després de dos anys de pandèmia. La causa principal d'aquests augments dels productes energètics és l'encariment continuat del gas natural i del petroli provocat per la invasió russa d'Ucraïna.

Evolució dels preus des de l'esclat de la pandèmia
Evolució mensual de l'IPC. Índex en què 100 = desembre del 2019

110

Febrer 2022

Invasió russa d'Ucraïna

105

Febrer 2020 Arribada del

covid a Europa

100

99

98

2020

2021

2022

110

Febrer 2022

Invasió russa d'Ucraïna

105

Febrer 2020

Arribada del

covid a Europa

100

99

98

2020

2021

2022

112

110

Febrer 2022

Invasió russa d'Ucraïna

105

Febrer 2020

Arribada del

covid a Europa

100

99

98

2020

2021

2022

Des del Col·legi d'Economistes de Catalunya, però, s'adverteix que la xifra especialment negativa és la de la inflació subjacent, que és la que descompta l'energia i els aliments frescos, més volàtils. A nivell espanyol –l'INE no ho desglossa per autonomies–, es confirma també el 5,5% interanual del juny, una xifra molt elevada i que preocupa els experts.

"A mesura que va creixent, significa que la inflació està més escampada i que toca més productes" més enllà de carburants i electricitat, ha indicat Jordi Goula, membre de la comissió d'economia catalana del Col·legi, en la presentació de l'informe sobre conjuntura econòmica. Goula ha destacat també que a Europa els increments de preus tenen l'arrel en problemes d'oferta, bàsicament els mencionats encariments de matèries primeres energètiques, mentre que en altres indrets com els Estats Units sí que hi ha un sobreescalfament de l'activitat que ha portat un fort increment del consum i augments salarials que empenyen a l'alça l'IPC.

Revisió a la baixa del creixement

Els membres de la comissió del Col·legi d'Economistes esperen revisions a la baixa de les previsions de creixement per al 2022 a Catalunya i Espanya. De fet, alguns sectors ja parlen d'alentiment de l'activitat –aquest dimarts la patronal Pimec va publicar un informe sobre comerç que ho constatava–, tot i que la majoria d'institucions esperen que les dades de creixement es mantindran positives tant el 2022 com el 2023.

En aquest sentit, l'informe del Col·legi ha destacat tant l'índex de confiança empresarial com les dades d'inversió de les empreses, que estan sent positives i són mostres de "confiança en l'economia", segons Goula, malgrat els núvols negres a nivell internacional per la guerra, l'escassetat de productes energètics i de cereals i els problemes logístics arrand de les restriccions per frenar el covid a la Xina.

Mesures del govern espanyol

Dimarts el president del govern, Pedro Sánchez, va anunciar un nou paquet de mesures que inclou impostos extraordinaris sobre els bancs i sobre les companyies elèctriques. "És evident que estan fent beneficis extraordinaris i potser no és gens mala idea" taxar-los, ha indicat Albert Carreras, membre de la comissió i alhora catedràtic d'economia a la UPF, sobre els resultats de les empreses energètiques. Carreras considera que un impost té menys impacte en el funcionament del mercat però pot tenir els mateixos beneficis de redistribuir el cost de l'electricitat perquè no afectin tant les famílies amb menys recursos.

On ha sigut més crític ha sigut amb la gratuïtat de les Rodalies. "Políticament és molt agressiu", ha indicat Carreras, ja que el govern espanyol "es posa en la gestió" del servei, que és competència de la Generalitat, però "no arregla" cap dels problemes que té Rodalies a Catalunya i que depenen de l'Estat, com la manca d'inversió en reparacions de vies o de "material mòbil", és a dir, nous combois. "L'Estat convida però qui paga és la Generalitat", ha reblat.

stats