Inflació alta i creixement a la meitat: el mur econòmic del 2023

MADRIDEl 2023 no serà l'any de "l'estirada" econòmica. Com ja va anticipar fa uns dies el governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, l'organisme ha actualitzat a la baixa la previsió de creixement de l'economia espanyola per a l'any que ve, mentre que situa a l'alça l'índex de preus al consum (IPC).

L'ens supervisor creu que l'economia només creixerà un 1,4% el 2023, és a dir, la meitat del que havia previst al juny (2,8%), segons ha publicat aquest dimecres. Una previsió que s'aproxima a l'elaborada per l'Airef i l'OCDE (1,5%). Pel que fa als preus, el Banc d'Espanya apunta que es mantindran alts. Així, si al juny pronosticava una inflació mitjana d'un 2,6% l'any vinent, ara l'eleva fins al 5,6%, és a dir, 3 punts percentuals més del previst. Aquest indicador, segons la previsió, no començarà a desaccelerar-se fins a la primavera de l'any que ve. Després de la revisió d'aquest dimecres deixa mig desfasades les previsions d'ahir dimarts del govern espanyol: situa el rebot del PIB l'any que ve en un 2,1%, per bé que en el que portem d'any també l'ha revisat a la baixa dos cops.

Aquest escenari, però, no vol dir que l'economia espanyola arribi al 2023 després d'un 2022 molt dolent. De fet, l'ens supervisor reconeix que l'evolució econòmica en el que portem d'any ha sigut millor de l'esperada, sobretot en el segon trimestre, quan després de la variant òmicron del covid l'activitat es va reprendre del tot. A tall d'exemple, el Banc d'Espanya situa el rebot del PIB aquest 2022 en el 4,5% (0,4 dècimes més del previst) i millor que la previsió del govern espanyol (4,4%).

Ara bé, aquesta només és una cara de la moneda. L'altra cara, la més negativa, és la que es preveu per a la segona meitat d'enguany. Si bé hi va haver un impuls econòmic en el segon trimestre, la preocupació se centra en el que queda d'any. D'una banda, entre els motius que expliquen aquest pessimisme de cara al 2023, el Banc d'Espanya continua destacant que des de l'esclat de la pandèmia l'any 2020 la recuperació de l'economia està sent "incompleta": no només perquè no s'ha arribat als nivells prepandèmia, sinó també perquè és desigual. És a dir, si bé el sector turístic mostra signes de confiança, gràcies sobretot a l'obertura total de l'activitat, la realitat no és la mateixa en el cas del comerç, la construcció o la indústria, assegura el Banc d'Espanya. En aquests tres sectors, per exemple, l'organisme apunta a un descens de la facturació empresarial.

A més, l'ens supervisor també destaca una "pèrdua del vigor" del mercat laboral, un deteriorament de les condicions de finançament i dels indicadors de la confiança, així com dels indicadors del consum de les llars, que es veuen deteriorats pel creixent cost de vida i pèrdua de poder adquisitiu. La institució que dirigeix Hernández de Cos estima que l'economia aquest tercer trimestre (juliol, agost i setembre) només creixerà un 0,1% (en el segon trimestre va créixer un 1,5%), mentre que prefereix no mullar-se pel que fa als últims tres mesos de l'any fruit de "l'elevada incertesa".

Sigui com sigui, el que constata el Banc d'Espanya és una "desacceleració" que es mantindrà fins a la primavera de l'any que ve, fet que explica la frenada del 2023. "En els trimestres més immediats, els elevats preus del gas i l'electricitat afectaran adversament l'activitat econòmica", apunta l'organisme. A més, a escala global també hi ha una "desacceleració de l'economia" més pronunciada del previst, assumeix l'organisme, cosa que té conseqüències directes sobre l'economia espanyola. Tot plegat torna a endarrerir la recuperació dels nivells prepandèmia, aquest cop fins al 2024. El BdE, però, manté que el xoc econòmic actual és "conjuntural" i no estructural, si bé alerta de conseqüències més greus sobre les rendes més baixes.

Més inflació

Gran part del rerefons d'aquest escenari és la crisi de preus. El que no s'esperava l'organisme respecte a les últimes previsions (del mes de juny) és que la inflació es mantingués tan alta, en particular la subjacent; ni tampoc que la tensió al mercat internacional del gas s'agreugés tant fruit dels últims talls de subministrament per part de Rússia, un fet que ha disparat els preus d'aquesta matèria primera; o arribés tan aviat la decisió d'augmentar fins a 0,75 punts els tipus d'interès. D'aquesta manera, l'organisme situa en un 8,7% la inflació mitjana per a aquest 2022 (1,7 punts percentuals més que les últimes previsions, quan es va situar en un 7,2%).

Ara bé, el Banc d'Espanya reconeix que sense les mesures desplegades pel govern espanyol –la gran majoria en vigor fins al 31 de desembre– la inflació hauria sigut molt més alta. En concret, destaca el topall del preu del gas, la bonificació dels carburants i la rebaixa de l'IVA de la factura de la llum. A tall d'exemple, l'organisme calcula que la inflació de l'agost hauria pujat fins al 13%, és a dir, més de dos punts percentuals en comparació amb la inflació real (10,5%).

Pendents dels fons europeus

El govern espanyol ha fiat gran part de la inversió pressupostada als comptes públics de l'any que ve als fons europeus. El Banc d'Espanya, però, alerta de la lentitud en la seva execució. Des que es va posar en marxa el Pla de Recuperació, l'ens ha reiterat que la importància no és la rapidesa amb la qual es despleguen els fons, sinó on van a parar els diners. Per a l'organisme, aquest mannà europeu és el que ha de permetre impulsar la recuperació econòmica, sobretot el 2024. "Si tenim en compte les actuals pressions inflacionistes, convindria ampliar els terminis [d'execució] perquè són molt concrets", apunten des del Banc d'Espanya, llançant no només un missatge a Espanya, sinó també a Brussel·les.