Fer una pime industrial costa quatre cops més a Catalunya que a Espanya

BarcelonaPer a un emprenedor, la ciutat espanyola on és més senzill començar un negoci és Sevilla. Per contra, aconseguir permisos de construcció és més fàcil a Logronyo, Ceuta és el nucli urbà on es troben menys problemes per registrar la propietat i Barcelona és la primera a l’hora d’aconseguir un fàcil accés a la xarxa elèctrica. Aquestes són algunes de les conclusions de l’últim informe del Banc Mundial, que analitza per primera vegada les diferències entre ciutats i comunitats autònomes.

Com més complexa és l’activitat econòmica que vol realitzar la nova empresa, més diferencies hi ha entre comunitats. En aquest sentit, una de les diferències més importants dins l’Estat es dóna entre Catalunya i la resta de comunitats a l’hora dels costos addicionals que una pime de tipus industrial ha d’assumir per poder arrencar el negoci. Iniciar una empresa industrial a Catalunya costa quatre cops més diners que fer-ho a la resta de l’Estat.

A Espanya, per posar en marxa una empresa d’aquestes característiques, es requereixen de mitjana 4,5 tràmits, 4 mesos i el 6,6% de la renda per càpita espanyola de l’any 2014, és a dir 1.435 euros addicionals als necessaris per obrir una empresa que realitza activitats “innòcues”. El Banc Mundial distingeix entre pime innòcua i pime industrial, les empreses que fan activitats que no impliquen un impacte nociu o perillós per a les persones o el medi ambient. Qualsevol de les empreses químiques de Tarragona, per exemple, entrarien dins l’etiqueta de pime industrial. A Catalunya, tant els tràmits com el temps necessari per començar un negoci d’aquestes característiques són similars o inferiors als de la mitjana espanyola, però el cost addicional es dispara fins a prop del 24% de la renda per càpita, quasi quatre cops més del 6,6% de la resta de l’Estat.

Impostos municipals

Per què hi ha tanta diferència i què és el que dispara aquests costos? D’entrada, el Banc Mundial considera costos addicionals impostos o càrregues administratives, però no detalla quins són. Pimec, la patronal catalana de la petita i mitjana empresa, ho atribueix a impostos i permisos municipals que poden variar depenent de les ciutats.

De fet, poder fer la mateixa activitat industrial té requeriments diversos depenent de la ciutat. En deu ciutats espanyoles es demana una llicència d’obertura, mentre que a la resta es pot començar la tramitació únicament a través de l’anomenada “declaració responsable”. En casos com València, per exemple, l’ajuntament exigeix una llicència perquè la comunitat autònoma requereix una autorització per a activitats potencialment contaminants. Al mateix temps, a les Balears es considera que, com que la institució autonòmica ja ha demanat la revisió, no és necessari sol·licitar una llicència.

Administracions desiguals

Després d’analitzar l’informe, la Generalitat fa diversos aclariments. D’una banda, un portaveu de la conselleria d’Empresa afirma que aquest informe es va elaborar abans que s’implantés la llei de simplificació administrativa aprovada aquest 2015, que en principi ha de servir per agilitzar els tràmits burocràtics a l’hora d’engegar un negoci. De l’altra, des del departament d’Economia del Govern s’especifica que el que dispara aquests costos a Catalunya és un tribut en concret anomenat ICIO, que grava la construcció, instal·lació i realització d’obres i que exigeix una declaració responsable prèvia i una llicència urbanística.

Es tracta d’un tribut que respon directament a la competència de cada ajuntament i que s’aplica a Barcelona i en altres ciutats de Catalunya, però que no s’aplica en altres ciutats espanyoles o que s’aplica amb un recàrrec inferior. El més elevat és un 4% del total del cost d’obtenció dels permisos, però hi ha ciutats que no l’apliquen o ho fan amb un 2%.

La Generalitat, però, acusa altres administracions -com les de Madrid, Bilbao i Sevilla- de no haver fet constar l’aplicació d’aquest impost al Banc Mundial quan l’organisme feia l’informe. Altrament, argumenta la Generalitat, aquest indicador seria molt més homogeni. El Govern, però, reconeix que sí que hi ha activitats industrials nocives amb més càrrega impositiva que a la resta de l’Estat, per “voluntat pròpia” i “exigència europea”. Precisament l’any passat, Catalunya va impulsar l’aplicació de tres impostos mediambientals per gravar les emissions de l’aviació comercial, de gasos i la producció termonuclear d’electricitat, que van ser recorreguts al Tribunal Constitucional.

Amb tot, Catalunya és la primera en el rànquing pel que fa a connectivitat a la xarxa elèctrica. En global, és la novena del rànquing, amb una mitjana de 10 tràmits necessaris, 14 dies i un 4,5% de la renda per càpita com a cost necessari per obrir un negoci convencional.