Von der Leyen se suma a l''Europa primer' industrial

Brussel·lesLa idea de crear un paquet d'ajudes a Europa similar a la nova mesura estatunidenca contra la inflació (IRA, en les seves sigles en anglès), que destinarà 400.000 milions d'euros al cotxe elèctric i a altres iniciatives de transició verda estatunidenques, va guanyant força entre els líders europeus. Fa dies que diferents estats membres pressionen en aquest sentit i aquest dimecres la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha defensat de manera més contundent que mai la necessitat de crear un fons comunitari per finançar i potenciar de manera conjunta la "política industrial europea". "Necessitem la nostra pròpia llei europea contra la inflació", ha assenyalat Von der Leyen en la seva compareixença al Parlament Europeu.

La majoria dels Vint-i-set, inclosos Alemanya, França, Itàlia i Espanya, consideren que la nova llei impulsada per l'administració de Joe Biden és "proteccionista" perquè "dopa" de manera molt substancial empreses només estatunidenques i temen que perjudiqui la competitivitat de la indústria europea. "És probable que l'IRA i la competència xinesa, també molt subsidiada, ampliïn encara més la nostra bretxa", va resumir el comissari europeu de Mercat Interior, Thierry Breton.

Així, Von der Leyen ha insistit que, per reindustrialitzar Europa i evitar que encara es quedi més endarrerida respecte als EUA i la Xina, cal tirar endavant "una política industrial finançada de manera comuna per reforçar projectes en, per exemple, computadores quàntiques, intel·ligència artificial, biotecnologia o semiconductors". Ara bé, Alemanya, que és l'economia més gran de la Unió Europea i el país amb la indústria potent, no vol que aquest pla proposat per Von der Leyen requereixi noves emissions comunes de deute com ja va passar amb el fons de recuperació de la pandèmia.

Tanmateix, Alemanya ha aprovat unilateralment, sense comptar amb la resta de socis comunitaris, un macropaquet d'ajudes de 200.000 milions –l'equivalent al 5% del seu PIB– per ajudar a pagar les factures elèctriques a les empreses. I per les mateixes raons que ho fan en el cas del fons de Biden, alguns estats membres, com França, han posat el crit al cel. "S'ha de respectar el principi del mercat únic d'igualtat de condicions i de competència", va recordar el titular de Finances francès, Bruno Le Maire.

En tot cas, Von der Leyen ha remarcat que s'ha d'evitar com sigui una guerra comercial amb els Estats Units, el soci comercial més important de la Unió Europea, i que cal estudiar bé quins sectors necessiten més inversió pública a escala europea i "facilitar la tramitació d'inversions estatals en la transició verda" perquè arribin de manera "més ràpida i eficient" als beneficiaris. També ha dit que Brussel·les està treballant amb Washington per mirar d'esmenar els aspectes que més li preocupen de la nova llei de Biden.

D'altra banda, la presidenta de la Comissió Europea ha tornat a apuntar a la necessitat de diversificar els subministradors de terres estranyes i liti, metalls essencials per a la indústria tecnològica, com a possible via per assolir més autonomia i la reindustrialització. "S'ha de superar el monopoli de la Xina en aquesta àrea", ha insistit Von der Leyen.