Siemens Gamesa, un matrimoni en estat crític: "El miracle alemany aquí no s'ha fet realitat"

MADRID"Ens temem el pitjor". El Mikel Zarandona, membre d'UGT FICA i treballador de Siemens Gamesa a Zamudio (Biscaia), resumeix així l'espera fins al pròxim 21 de novembre, quan Siemens Energy (el braç energètic del grup alemany Siemens i propietari de Siemens Gamesa) presentarà tant els resultats, com un nou pla estratègic. Zarandona aixeca el telèfon a l'ARA just després d'una roda de premsa davant la fàbrica de la companyia a la localitat bilbaïna, en què els sindicats han denunciat un "risc real de destrucció d'ocupació". El motiu de fons: unes pèrdues d'uns 4.500 milions d'euros fins al setembre d'aquest any que s'espera que la companyia alemanya anunciï aquell dia. "És una barbaritat", reconeix el sindicalista.

"Portem així des del 2018", afirma Zarandona, en referència a la fusió de finals del 2017 entre Siemens Wind Power –el negoci eòlic de Siemens– i Gamesa –empresa basca–. L'operació va donar lloc a Siemens Gamesa, un matrimoni complicat que avui viu un dels seus moments més crítics.

"Ens van vendre un discurs dient que venien a aprendre de nosaltres, de la nostra presència al món a través de les vendes i dels nostres models", apunta la secretària general de CCOO a Siemens Gamesa, Clara Fernández, que afegeix que l'aterratge de Siemens Energy es va convertir ràpidament en una desfilada de directius. Des d'aleshores i fins avui han passat per la companyia tres consellers delegats diferents. L'actual, Kerman Gabiola, va ser nomenat al gener: "Això es tradueix en una mala gestió", afegeix Fernández. "[Amb la fusió] es van carregar tots els espanyols que coneixien el sector eòlic", diu Zarandona.

Gamesa va néixer l'any 1976 a Vitòria. Amb el temps es va especialitzar en el cicle integral de l'energia eòlica i es va organitzar en tres filials: Gamesa Energia, Gamesa Eòlica i Gamesa Serveis fins a convertir-se en una de les joies de la corona de la indústria basca, així com del sector de l'energia renovable a Espanya. En aquell moment, el 51% del capital estava controlat per Gamesa i un 40% pel soci danès Vestas Wind Systems. L'any 2016, el negoci eòlic de Siemens es va fixar en l'empresa basca fins al punt que s'hi va acabar fusionant el 2017. Siemens va passar a tenir el 59% de la companyia, Iberdrola es va quedar amb un 8% i el 33% restant va ser per a Gamesa. Actualment, Siemens Gamesa compta amb 9 centres (entre fàbriques i oficines corporatives) repartits per tot l'Estat que ocupen 5.000 treballadors directes i uns 7.000 d'indirectes.

Però els números van començar a declinar fins al punt que l'any passat les pèrdues de Siemens Gamesa superaven els 2.000 milions d'euros. Un escenari que va portar a l'empresa alemanya Siemens Energy a continuar amb el ball d'operacions: fa just un any s'empassava del tot Siemens Gamesa a través d'una oferta pública d'adquisició d'accions (OPA) pel 33% que encara no controlava.

Zarandona critica que atribueixin els mals resultats de Siemens Gamesa als seus models d'aerogeneradors fallits. "El forat [de diners] l'ha generat Siemens, que va decidir canviar els components amb els quals funcionaven", explica el membre d'UGT. També assenyala que la pròpia empresa matriu, Siemens Energy, tenia pèrdues. De fet, des que aquesta última va debutar als mercats l'any 2020 el seu valor no ha fet més que caure fins al punt que l'any passat, abans de l'absorció total de Siemens Gamesa, valia 9.000 milions d'euros, mentre que l'empresa d'origen basc valia 12.300 milions.

Dels guanys a les pèrdues

"Gamesa era rendible", recorda Zarandona, que posa d'exemple exercicis en què la companyia registrava uns beneficis de més de 450 milions d'euros. "Érem una empresa puntera", defensa la secretària general de CCOO a Siemens Gamesa, que posa l'èmfasi sobretot en la fabricació d'aerogeneradors terrestres, la gran especialització de la companyia basca. Però d'aquella època gloriosa en queda ben poc: "El miracle alemany aquí no s'ha fet realitat", afegeix Fernández.

"En aquests moments està tot parat", explica la sindicalista, que afegeix que el poc que s'està produint és estoc perquè no hi ha vendes. De la mateixa manera que Zarandona, Fernández també té marcat al calendari el pròxim 21 de novembre, en el qual s'espera que Siemens Energy doni detalls del futur que té pensat per a Siemens Gamesa. L'escenari més negre implica el tancament, però els sindicats confien que no es materialitzi: "Seria una catàstrofe".

A ulls de les organitzacions sindicals, un escenari desitjable seria que Siemens Energy assumeixi la reparació de les màquines per tornar a fer aerogeneradors sense defectes, tot i que això implicaria una paralització de les plantes durant un temps. També s'ha especulat sobre l'opció que el govern alemany porti a terme un rescat milmilionari de la companyia. "Totes les ajudes [públiques] han d'anar vinculades a garantir els llocs de treball", demanen els sindicats.