L’Estat segueix sense rescatar Celsa dos mesos després d’acordar-ho

El 27 de juny, a falta de tres dies perquè s’acabés el límit legal per fer-ho, el govern espanyol va aprovar una injecció de 550 milions de diners públics a Celsa. Tot i que no és gaire coneguda per al gran públic, aquesta empresa de producció d’acer és una de les principals corporacions de Catalunya. L’ajuda pública havia de permetre a aquesta companyia familiar salvar una situació molt complicada després d’anys difícils rematats per la pandèmia de covid.

Passats més de dos mesos, però, Celsa no ha rebut ni un euro.

Abans d’aprovar l’ajuda, el govern espanyol va posar una condició: els diners només es transferirien si Celsa i els seus creditors acordaven una reducció del deute, que s’eleva a 2.800 milions d’euros, aproximadament nou vegades l’ebitda de l'empresa. Una proporció considerada clarament excessiva i que ofega la companyia. Fa mesos que Celsa i els creditors mantenen dures negociacions per retallar aquest deute, però de moment no han aconseguit arribar a cap acord. Durant l’estiu les dues parts s’han continuat reunint –ho confirmen veus de totes dues bandes– i sembla que actualment no hi ha la mala sintonia que s’ha vist anteriorment, però d’acord no n’hi ha. De rescat públic, tampoc. I la llosa del deute segueix pesant sobre Celsa.

Argúcia legal

Per contrarestar els efectes del covid, la Comissió Europea va permetre els països ajudar les empreses amb diners públics. En condicions normals això són “ajuts d’estat” i estan prohibits a la UE perquè distorsionen la competència.

El període especial per rescatar empreses amb fons públics s’acabava el 30 de juny. Setmanes abans que s’arribés a aquella data, el govern (a través de la SEPI, la societat pública que ha entregat els ajuts a grans empreses en crisi) ja va advertir Celsa que, si volia rebre els diners que demanava, havia de retallar el deute dels 2.800 milions actuals a 1.600, aproximadament. I amb un ultimàtum: l’acord havia d’arribar abans del 30 de juny. 

Això va provocar unes setmanes de negociacions intenses entre Celsa i els seus principals creditors (un grup de fons internacionals), però les posicions estaven molt allunyades: els creditors volien convertir una part del deute en accions de la companyia i entrar al capital, però la família Rubiralta, propietària del grup siderúrgic, s’hi negava de totes totes.

El 30 de juny s’acostava i era impossible arribar a un acord a temps. Davant del risc que Celsa es quedés sense rescat, finalment el govern espanyol va adoptar una decisió curiosa: va autoritzar l’ajuda abans del 30 de juny (i així es complien els terminis fixats per les autoritats europees), però va dir que no entregaria els diners fins que no s’acordés la retallada del deute. “Algú va trobar la manera d’aprovar-ho sense que hi hagués acord”, expliquen fonts coneixedores de la negociació.

Tot i aquesta argúcia legal, la Comissió Europea no hi ha posat impediments. Segons asseguren fonts comunitàries a aquest diari, des de Brussel·les no veuen inconvenients en la fórmula escollida. També confirmen que no hi ha cap data límit per fer el desemborsament dels diners, sempre que es compleixin les condicions fixades per a l’entrega.

Proper objectiu: octubre

El problema és que les negociacions tampoc es poden eternitzar. Entre altres coses perquè el 31 d’octubre Celsa té un venciment important de deute: 1.375 milions. D’aquests diners, un 62% s’ha de tornar als principals creditors (els fons internacionals), però la resta (el 38% restant, o 525 milions) es deuen a la banca local, que és la que finança el circulant de la companyia, és a dir, els diners de què disposa per pagar els proveïdors a l’espera de cobrar factures pendents, per exemple. 

Tot i que no ha volgut fer valoracions, la sensació que hi ha a dins de Celsa és que les negociacions estan en una fase molt millor que abans de l’estiu, quan de vegades semblava que es podrien arribar a trencar. Però el temps va passant i, de moment, el rescat no arriba.

Protagonistes

L’escalada de preus que vivim ha convertit la ministra d’Energia, Teresa Ribera, en protagonista habitual dels mitjans. Però una de les grans víctimes de la inflació energètica desbocada és la indústria, que es veu obligada a afrontar uns preus mai vistos per poder seguir produint. Per això crida l’atenció el sigil amb el qual es mou la ministra d’Indústria, Reyes Maroto.

Aquest estiu no hem viscut grans jornades de retards i cancel·lacions als aeroports, però el degoteig de problemes de les aerolínies (canvis en l’horari dels vols, per exemple) ha estat recurrent. Les incidències van afectar fins i tot Eddie Wilson, conseller delegat de Ryanair, que dimecres va visitar Barcelona i va arribar a la roda de premsa amb 40 minuts de retard. El motiu? El seu avió va arribar més tard del compte.

El carismàtic atleta Usain Bolt va llançar el 2018 Bolt Mobility, una start-up de mobilitat. Ho va fer juntament amb Bita Sarah Haynes, una emprenedora de Miami, i plegats van captar més de 40 milions de dòlars per a aquesta empresa de bicicletes i patinets elèctrics. La companyia (que no té res a veure amb l’estoniana Bolt) ha estat víctima de l’assecament del finançament al món emprenedor a tot el món i ara ha deixat els treballadors al carrer i sense cobrar, segons han explicat mitjans com TechCrunch.

Tens una pista? Escriu-me a alex.font@ara.cat