Romero exhibeix sintonia amb la gran empresa

Barcelona"Feia temps que no rebíem un relat tan desacomplexat". Ras i curt, és com Salvador Alemany, president de l'Institut Cerdà, descrivia les paraules prèvies de la conselleria d'Economia, Alícia Romero, en el 10è Fòrum Global d'Enginyeria i Obra Pública i 1er Fòrum Camins Cerdà, en una jornada sobre la col·laboració publicoprivada. Entre els assistents, representants de grans empreses catalanes, sobretot dels sectors de la construcció, la indústria i l'energia.

La consellera Alícia Romero, en l'obertura de la jornada, ha allargat la mà a les empreses per portar de nou Catalunya a liderar l'economia espanyola. També ha donat la seva recepta per fer front al triomf de Donald Trump a les eleccions dels Estats Units, fet que ha qualificat de "mala notícia". Coneixement i tecnologia, i la seva transferència a les empreses; descarbonització i renovables; i inversió en infraestructures, especialment hídriques. I per fer-ho, potenciar la col·laboració publicoprivada –paraules ben rebudes per empresaris que tenen o opten a concessions–. Per acabar de reblar el clau, la necessitat d'un nou finançament singular de Catalunya, no per tenir més diners, segons la consellera, sinó per impulsar aquestes inversions.

Romero també ha fet un petit apunt sobre la situació econòmica. El creixement del PIB català és dels més alts d'Europa. Però el PIB per càpita, que mesura no la riquesa d'un territori sinó la dels seus ciutadans, s'ha estancat. Amb aquest problema ha enllaçat Àngel Simón, conseller delegat de CriteriaCaixa, que no ha assistit a la jornada, com estava previst, però que ha enviat un vídeo amb una forta defensa de la col·laboració publicoprivada. De fet, Simón no ha dubtat a dir que l'Obra Social de la Caixa, que s'alimenta dels dividends de CriteriaCaixa, "està enfocada a completar el servei públic des de l'àmbit privat".

Reindustrialització, marc estable i deures per fer

Sobre els reptes de futur per a l'economia europea i la necessària descarbonització n'han parlat el president de Repsol, Antoni Brufau, i el d'Enagás, Antoni Llardén. Un primer retret. Llardén ho té clar: el sector privat "té molts diners per invertir, però les autoritats han de donar un marc de certa estabilitat". La descarbonització preocupa i Llardén ha fet dues apostes: una taxa per als productes importats de fora de la UE si s'han fabricat amb emissions de CO₂, i la reindustrialització.

Un concepte, la reindustrialització, que lliga amb les paraules d'Antoni Brufau, que ha enumerat els pecats econòmics d'Europa. El primer, la deslocalització de la producció a l'Àsia. El segon, pensar que amb bones relacions comercials "era suficient". Europa, ha apuntat, pensava que amb bones relacions amb Rússia s'assegurava energia barata, però quan Moscou va envair Ucraïna, "es van crear debilitats". I el tercer pecat, "refiar-nos dels Estats Units per a la nostra defensa". "No es pot funcionar així -ha dit Brufau-, cal planificar a llarg termini". El màxim dirigent de Repsol ha criticat els objectius europeus en energia, que difícilment es podran assolir. La recepta de Brufau per tornar a posar Europa al capdavant és "que es converteixi en un centre de tecnologia punta". En aquest sentit, ha esmentat la intel·ligència artificial com una oportunitat, però que té el risc de frenar-se a Europa per la sobreregulació.

Brufau ha fet un apunt preocupant. El 2010 Europa aportava el 22% del PIB mundial, i ara només el 17%. En el mateix període, la Xina ha passat del 7% al 17% i els Estats Units del 22 al 26%.