El PERTE més gran i ‘català’ no arrenca un any després

MADRIDFa més d'un any el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, anunciava una pluja de milions per al sector dels semiconductors: fins a 11.000 milions d'inversió pública (més tard escalarien fins als 12.250 milions). Una inversió històrica amb segell europeu, ja que penja d'un projecte estratègic (PERTE) vinculat al Pla de Recuperació i, per tant, als fons europeus antipandèmia.

Des de l'anunci, però, fins avui, l'únic que s'ha materialitzat són reunions amb el sector i alguna inversió, com ara la de la tecnològica Cisco a Barcelona per desenvolupar el seu primer centre de disseny de semiconductors a Europa. Però el gruix dels diners continua sense destinatari i una de les grans promeses –la possibilitat que Espanya tingui una fàbrica de semiconductors– s'albira encara lluny. El comissari del PERTE, Jaime Martorell, apuntava fa un temps que el gruix d'inversions arribaria cap al segon semestre d'aquest 2023.

"És lent i un sector molt complex", assumeixen fonts coneixedores del desplegament del PERTE dels microxips, que sostenen que s'ha estat fent un treball de camp que ha permès fer "aflorar" l'ecosistema del sector arreu de l'Estat. Al sector apunten que un dels elements clau, més enllà dels grans anuncis, és la recerca de professionals. Al sector calculen que es necessitaran entre 600 i 700 professionals cada any per enfortir aquest sector un cop el PERTE estigui completament desplegat.

35 entitats a Catalunya

Amb tot, l'ecosistema destaca a Catalunya, sobretot pel que fa al disseny i la innovació, però també per la fabricació. Així es desprèn d'un mapa que aquest dilluns ha presentat el clúster d'Agrupacions Empresarials Innovadores (Ametic) que han detectat fins a 142 entitats arreu de l'Estat estretament vinculades a tota la cadena de valor. De totes aquestes, 35 són a Catalunya (un 24,6%): des d'universitats, fins a empreses com Indra sistemes; Cirsa i ST Microelectronics (fabricant d'equips electrònics) o el conegut Barcelona Supercomputing Center. Pel que fa a la cadena de valor, si bé el màxim potencial és en el disseny, la innovació i el desenvolupament, també hi ha nínxols que obren la porta a la possibilitat de l'arribada d'una fàbrica de microxips. Ametic ha detectat els casos de l'empresa Ideaded i l'agrupació D+T Microelectrònica A.I.E.

Malgrat aquest mapa, des d'Ametic destaquen que, al final, la decisió d'implementar-se a un lloc o un altre és de les companyies. També destaquen que si bé cal tenir en compte les noves oportunitats, "el primer pas és reforçar el que tenim i després generar noves oportunitats", apunten.

La incerta arribada d'una fàbrica

Si bé des de la Moncloa es va vendre la inversió com una porta d'entrada a l'arribada d'una fàbrica de semiconductors –la gran aspiració de molts països–, des del sector són molt prudents. D'una banda, perquè s'estima que Europa podria acollir només una fàbrica i la competència és ferotge, amb França i Alemanya al capdavant.

De l'altra, es tracta d'una inversió molt elevada per la qual cal tenir molt ben estudiada la demanda dels components. Així, si bé en un inici el govern espanyol va destacar la possibilitat de captar una fàbrica de microxips petits, la realitat és que la major part de l'ecosistema espanyol necessita uns components més estàndards (a partir d'uns 20 nanòmetres). Entre els principals interessats en aquests components hi ha el sector de l'automòbil. A més, el sector tampoc perd de vista tecnologies emergents com la fotònica, que lideren Galícia i el País Valencià.

Pendents d'Europa

La crisi dels xips que va esclatar amb la pandèmia és un altre exemple que ha posat en evidència la dependència europea de les grans potències mundials, en aquest cas l'asiàtica, en sectors indispensables. Per això fa poc més d'un any la Comissió Europea va presentar un pla –l'European Chips Act– per augmentar la producció de semiconductors al continent europeu i reduir la dependència externa. Brussel·les vol que Europa passi de produir el 9% actual d'aquesta preuada tecnologia al 20% el 2030, i per aconseguir-ho creu que caldrà invertir-hi uns 50.000 milions d'euros tant públics com privats.

Sembla que ara farà un pas més. Està previst que en la reunió mensual del Parlament Europeu que se celebrarà aquest dimarts es negociïn els detalls del finançament de la llei i s'espera que els estats membres arribin a un acord, segons ha avançat Bloomberg i confirmen fonts diplomàtiques a l'ARA, que veuen "probable" que la norma rebi la llum verda.

Entre els principals competidors per al Vell Continent hi ha Taiwan i Corea del Sud. En el cas coreà, a finals de març va aprovar un pla que inclou exempcions fiscals vinculades a la inversió en microxips. Una llei inspirada en la iniciativa dels Estats Units CHIPS and Science Act aprovada a finals de juliol de l'any passat. Entre les grans beneficiades hi hauria Samsung Electronics que, de fet, pretén competir amb la taiwanesa TSMC.