¿Té opcions Catalunya d'acollir la fàbrica de xips?

BarcelonaEl sector català dels microxips s'ha llevat aquest divendres amb una pregunta: ¿pot venir aquí? La qüestió fa referència a l'anunci, conegut dijous a la nit, que la multinacional nord-americana Broadcom aixecarà una fàbrica amb una inversió de 1.000 milions de dòlars (920 milions d'euros) a Espanya, en una ubicació encara no revelada.

La impressió és que l'anunci ha agafat els actors per sorpresa. A hores d'ara, ningú no en sap res. Però el cert és que a Catalunya el sector s'ho mira amb un punt d'optimisme. Veus consultades per l'ARA ho explicaven així: "Això no és un cafè per a tots, tots els casos d'èxit al món passen per la concentració en un sol lloc de totes les peces de la cadena: ho fan així Alemanya, França, els Estats Units, Corea o Taiwan". Aquesta veu apunta que, "si ve la fàbrica de Broadcom, el més normal és que després seguís una segona cosa, i una tercera, i de moment totes les peces estan venint a Catalunya". Es refereix als respectius centres de disseny de xips que Cisco i Monolithic Power Systems van anunciar l'any passat, el primer a Barcelona i el segon a l'Hospitalet de Llobregat, i també a l'anunci recent de la Generalitat d'impulsar un centre amb una inversió de 300 milions d'euros en l'àmbit del Sincrotró Alba. Malgrat això, aquesta veu matisa que encara no tenen coneixement de quin és el producte que Broadcom vol fer en la inversió anunciada a Espanya i que això els fa ser prudents.

Una altra veu empresarial és menys optimista: "A Catalunya som forts en àmbits relacionats només tangencialment amb el xip, que giren al voltant del Barcelona Supercomputing Centre i d'iniciatives del sector públic". Aquesta veu explica que, si hagués d'aventurar on aniria la inversió, tenint en compte les regions on hi ha més perfils professionals al sector, la més ben situada és Madrid, per la presència d'empreses com Telefónica o Indra, per damunt de Catalunya.

Durant els últims mesos, el govern català i, en particular, el departament d'Empresa han insistit que estan treballant "intensament" per atraure projectes d'aquestes característiques. "Catalunya està molt ben posicionada per ser un actor rellevant en la cadena de valor del xip europeu", apuntaven. Aquest divendres la conselleria es limitava a dir que no comenten "possibilitats", sinó "decisions fermes, com les inversions anunciades per Cisco i Intel [totes dues a Catalunya]".

Els 312 quilòmetres de Maroto

La situació recorda poderosament la viscuda l'any 2021 amb la macrofàbrica de bateries del grup Volkswagen. En aquell moment, la ministra d'Indústria, Reyes Maroto, va sorprendre a l'afirmar que la inversió es faria "prop" de Martorell, seu industrial de Seat, el gran gegant de l'automoció a Espanya. "A prop" eren exactament 312 quilòmetres, els que separen la seu de l'empresa catalana de Sagunt, històric nucli industrial valencià i que va ser qui es va endur la cobejada inversió per la qual també s'havien barallat l'Aragó i Extremadura.

Aquella pugna territorial va estar marcada per l'ambició política de les respectives administracions de poder lluir una inversió estratègica, però fonts coneixedores del procés admetien que les possibilitats de Catalunya mai van ser elevades. D'una banda, perquè el Govern havia treballat en funcions durant uns mesos clau, però també pel cost polític que tenia per al govern central que se situés la gran inversió de Volkswagen en territori català. Ara la situació és similar, amb l'agreujant que d'aquí només dues setmanes se celebren les eleccions generals.

Nadia Calviño, vicepresidenta econòmica del govern espanyol, insistia aquest divendres que l'anunci de Broadcom és una "boníssima notícia" perquè "posa Espanya en el mapa dels països europeus que tindran capacitat de producció de semiconductors i microprocessadors". Calviño, en plena campanya, augurava que en els pròxims dies hi pot haver una altra bona notícia en aquest camp.