Mor Ratan Tata, patriarca del 'made in India'

L'empresari i multimilionari Ratan Tata, conegut per haver internacionalitzat el conglomerat industrial indi Tata Group, va morir dimecres als 86 anys en un hospital de Bombai, a l'Índia. Tata va presidir l'empresa que porta el nom de la seva família entre el 1991 i el 2016, període durant el qual va registrar un fort creixement i es va convertir en la multinacional més reconeguda del país arreu del món.

Nascut el 1937 en una família parsi (una minoria índia d'orígens perses i religió zoroàstrica), l'empresari va estudiar en diverses escoles d'elit de l'Índia i es va llicenciar en arquitectura a la Universitat de Cornell, als Estats Units. Va tornar al seu país natal el 1962 i immediatament es va incorporar a la companyia familiar, fundada pel seu besavi el 1868. Durant aquest temps va treballar en diverses filials del grup, però sobretot va destacar per posar fi a les pèrdues de la filial electrònica.

Tata va anar escalant posicions dintre del conglomerat fins que el 1991 en va agafar la presidència per la jubilació del seu oncle, JRD Tata. L'empresari ara traspassat va saber aprofitar els vents de canvi del govern indi, que a principis dels anys 90 va introduir diverses reformes per liberalitzar l'economia i obrir el país a l'exterior. El 2000 va fundar la telecom Tata Teleservices i el 2004 va treure a borsa la tecnològica Tata Consultancy Services.

Durant la seva presidència, Tata Group es va convertir en la companyia índia més famosa i va fer el salt a diversos països. Destaca sobretot per les inversions al Regne Unit, primer amb la compra de l'empresa de te Tetley el 2000 i, el 2007, per pagar 13.000 milions de dòlars per la siderúrgica Corus. Un any més tard, va arribar l'operació més simbòlica, quan Tata va adquirir a la nord-americana Ford la icònica companyia automobilística britànica Jaguar Land Rover per 2.300 milions de dòlars.

Els cotxes van ser la seva passió, també professionalment. L'empresari es va abocar en l'expansió de Tata Motors, la filial d'automoció del grup, sobretot per treure al mercat un model fabricat íntegrament a l'Índia, anomenat Indica, i per l'aposta pel Nano, un vehicle molt petit que es venia només per 100.000 rúpies (uns 900 euros). L'objectiu del Nano era donar accés al cotxe al gran gruix de la població índia, que és massa pobra per comprar-ne un, però el projecte va acabar en fracàs.

Disputes obertes amb el seu successor

El final de la carrera de Tata es va veure marcat per les disputes amb el seu successor, Cyrus Mistry, que el 2016 va aconseguir convèncer el consell d'administració del grup de fer-lo fora de la presidència. La disputa entre els dos executius va ser constant als mitjans de comunicació i la mala relació va ser tan gran que, quan Mistry va morir en un accident de cotxe el 2022, Tata no va oferir cap mostra pública de condol.

De fet, les disputes amb Mistry van tacar l'aura de persona calmada i generosa que havia acompanyat Tata des de la seva arribada a la presidència de l'empresa. Conegut per les seves obres filantròpiques, per l'amor als animals –va permetre que els gossos del carrer poguessin dormir dintre la seu del grup a Bombai– i per l'única excentricitat de conduir cotxes de luxe i avions –fins al punt de pilotar sovint l'aeronau corporativa–, la mort de Tata ha colpejat l'empresariat indi.

Mukesh Ambani, president del seu competidor directe, Reliance Industries, ha declarat que el traspàs de l'empresari és "una gran pèrdua, no només per a Tata Group, sinó per a tots els indis". "Ratan Tata era un industrial visionari i un filantrop que sempre lluitava pel bé comú de la societat", ha afegit. El fèretre de Tata ha sigut incinerat aquest dijous a Bombai després d'un multitudinari funeral d'estat amb milers d'assistents.