Moment Murtra
El president català d'Indra assumeix funcions executives mentre els estats disparen la despesa en defensa i l'acció de la companyia es dispara
MADRIDA Marc Murtra li ha arribat un "reconeixement". Així ho apunta una persona que va treballar a prop seu quan se li pregunta pel fet que, després de tres anys com a president d'Indra, ara assumeix funcions executives. El cert és que el seu aterratge a l'empresa tecnològica i de defensa el maig del 2021 no va ser precisament plàcid. L'enginyer català, pròxim a l'entorn socialista, entomava aquest càrrec després del cessament de Fernando Abril-Martorell, a qui el PP va nomenar president d'Indra l'any 2015 –la SEPI, el braç inversor del govern espanyol, ja era l'accionista majoritari de la companyia amb un 18%–. Murtra va arribar apadrinat per la SEPI i, per tant, pel govern de Pedro Sánchez, i va veure com se li van negar les funcions executives que sí que tenia Abril-Martorell. Fins avui. Tres anys després del seu nomenament, el directiu enceta una nova etapa com a president executiu.
"[En aquell moment] era impossible", afirma una font que va viure de prop el relleu. Les facultats executives van quedar repartides entre Ignacio Mataix, com a responsable de la divisió de transports i defensa, i Cristina Ruiz, al càrrec de Minsait, la divisió de serveis tecnològics. L'Indra d'aleshores, però, no era l'Indra actual, començant pel mateix consell d'administració i, per tant, per l'accionariat, en què es va mantenir un "nucli dur" vinculat a l'època d'Abril-Martorell i del PP. De fet, el mercat no va acollir amb gens d'entusiasme l'arribada de Murtra, que va anar acompanyada d'una sotragada a la borsa.
L'Estat tenia entre cella i cella convertir Indra en un referent del sector de la defensa, tant a Espanya com a fora. "Era l'única empresa que podia fer-ho", apunta un exdirigent polític a l'ARA. Això, però, implicava deixar d'engreixar l'àrea més financera, dedicada a la consultoria i la tecnologia, començant per Minsait. Una aspiració que queda plasmada en el pla estratègic 2024-2026 presentat el passat mes de març i que xocava de ple amb la visió de la "vella guàrdia" de l'antecessor de Murtra.
"Es va arribar a formar una espècie de sottogoverno a qui no va agradar gens ni mica el relleu", reitera la mateixa font sobre aquest nucli dur. Aleshores, entre els grans accionistes d’Indra hi havia –a més de l’Estat– la família March (10,5%), el fons Fidelity (9,8%) i el fons sobirà de Noruega (3,8%). Un dibuix que va canviar el 2022. L'Estat va començar a escalar posicions (avui ja té un 28% del capital social) i l'ha seguit Goldman Sachs (8,3%). Mentre que ha caigut la presència de Fidelity (7,8%), però han crescut la d'Amber Capital, principal propietari de PRISA (7,3%), i la de l'empresa basca de defensa SAPA (7,94%).
Són aquests dos últims accionistes, juntament amb la SEPI, els que van forçar la trifulga política del 2022: van fer valer el seu pes per destituir cinc consellers independents, però propers al PP, cosa que va obrir una dura guerra mediàtica i a l'empresa que va desembocar en més dimissions. Allò va "aplanar" el camí per fer el gir estratègic, diu una de les fonts consultades.
De 7 a 20 euros l'acció
"No ha de ser fàcil haver estat tres anys com qui no té res a dir", reflexiona una altra veu pròxima a la companyia. Tot i que portes enfora el poder executiu no requeia sobre Murtra, portes endins sí que picava pedra –sota la lupa, això sí, del govern espanyol–, assegura una de les persones consultades: "Tenia auctoritas i ara té també potestas".
"Que avui l'acció valgui 20 euros i no 7 euros [com l'any 2021] és obra del Marc", afirma la mateixa veu, que reconeix que "hi va haver gent que va qüestionar el gir [de l'empresa] i al final ha funcionat". Indra cotitza avui per sobre dels 19 euros l'acció, una xifra que no es veia des de l'any 2007. "No deixa de ser un reconeixement cap a ell, una fita dins del procés", afegeix. "¿Podria haver anat més de pressa? Segurament. Però ha anat com ha anat", reflexiona la mateixa font a l'ARA.
"Bona sintonia"
Ara Murtra assumeix el cognom d'executiu de bracet amb l'actual conseller delegat, José Vicente de los Mozos, amb qui des de la companyia destaquen que té una "excel·lent" relació. De fet, la proposta de concedir funcions executives a Murtra ha estat conjunta, segons va detallar l'empresa, i aprovada per "unanimitat" al consell d'administració. Això, però, no implicarà un increment de la seva retribució, afirmen des d'Indra.
El paper del ja president executiu no es reforça en un moment qualsevol. Els governs, sobretot europeus, estan disposats a obrir l'aixeta de la despesa en defensa, començant per l'espanyol, i Indra n'és conscient. Així, Murtra assumeix funcions de l'àmbit "corporatiu i institucional" per dedicar-se a obrir noves relacions en aquelles geografies on l'empresa de tecnologia i defensa avui encara no hi té presència.