Molins unifica marques, canvia d'imatge i surt de compres
La companyia no té sobre la taula fer tornar a Catalunya la seva seu social
BarcelonaCiments Molins, després de 96 anys d'història, aterra al segle XXI. La companyia ha anunciat un canvi d'imatge, amb un nou logo, i unificarà totes les marques que tenia fins ara en una sola: Molins, perdent el Ciments de davant, ja que el negoci del ciment perd pes en el conjunt d'un grup que passa ara a presentar-se com una empresa de solucions sostenibles per a la construcció. Un canvi en el grup empresarial de la família Molins que coincideix, a més, amb un relleu del primer executiu: Julio Rodríguez, primer conseller delegat aliè a la família, deixarà el càrrec en la pròxima junta d'accionistes a finals de juny després de nou anys i donarà pas a Marcos Cela com a primer executiu.
Rodríguez deixarà la primera línia amb els deures fets: uns resultats sòlids, un pla estratègic traçat i l'objectiu de créixer encarrilat, tant orgànicament com amb compres. Ell mateix assenyala que l'empresa, amb una ràtio de deute sobre ebitda de zero, és a dir, sense el pes de l'endeutament, prepara adquisicions d'altres companyies, tant a Espanya com a l'estranger. "Tenim projectes de creixement", assegura Rodríguez que, a més, recorda que la companyia té "el periscopi amunt per analitzar oportunitats i fer les compres que hagi de fer".
Els resultats acompanyen aquesta política. Molins va tancar el 2023 amb uns ingressos de 1.349 milions d'euros, un 6% més que l'any anterior; un resultat operatiu (ebitda) de 337 milions, un 22% superior, i un benefici net de 151 milions, un 35% superior al de l'any 2022.
Agrupar els sis negocis de Molins en una sola marca és un camí per reivindicar el propòsit de l'empresa, diu Rodríguez, que consisteix a donar "solucions innovadores i sostenibles per a la construcció". De fet, el repartiment del negoci ja indica aquests passos. La producció de ciment ja només representa el 59% de l'activitat del grup en tots els seus mercats (per sota del 20% a Espanya); el formigó, l'11%; els prefabricats, el 18%, i els morters especials, el 12%.
La companyia, amb presència en 12 països, més de 6.300 empleats i 168 instal·lacions industrials (de les quals vuit estan destinades a l'economia circular), vol arribar a la neutralitat de carboni el 2050. De moment s'ha fixat objectius per al 2030: elevar del 22% al 55% el consum d'energia elèctrica d'origen renovable, passar de 558 quilos de CO₂ emesos per tona de ciment produïda a menys de 500 quilos i elevar de l'11% al 40% l'ús de combustibles alternatius (a la gran planta de Sant Vicenç dels Horts ja supera el 50%), així com altres objectius de responsabilitat social corporativa, com plans per a la comunitat, restaurar la biodiversitat de les pedreres o passar del 17% de dones en llocs de gestió a més del 23%.
A més del canvi d'imatge, els productes de Molins més sostenibles s'inclouran en una gamma denominada Susterra, independentment de la línia de negoci a la qual pertanyin. Només dues marques escaparan de la unificació: la històrica marca catalana d'elements urbans Escofet i la filial alemanya Calucem. Aquestes marques, però, dins la nova imatge, passaran a dir-se Escofet by Molins i Calucem by Molins.
Seu social
Molins, malgrat ser cotitzada, està majoritàriament controlada per les diferents branques de la família del mateix nom. A finals del 2017, després del referèndum de l'1-O, el grup fa endur-se la seva seu social a Madrid, malgrat que ho va fer sense el consens de tots els accionistes.
El retorn a Catalunya sembla que haurà d'esperar. Segons el conseller delegat, el consell d'administració no treballa en aquest tema i "no està sobre la taula".