El lobi pel Corredor Mediterrani esclata: "Ens hem dedicat a connectar Madrid"

Brussel·lesFerrmed celebra aquest any el seu vintè aniversari, però les reivindicacions de potenciar el Corredor Mediterrani i les infraestructures ferroviàries europees no han variat des d'aleshores. El seu president, Joan Amorós, ha lamentat que "gairebé s'hagin perdut" les últimes dues dècades i ha qualificat de "problema gravíssim" que a l'Estat els esforços s'hagin "dedicat a connectar les capitals del Mediterrani amb Madrid". "Amb tota sinceritat, no ho planifiquen bé. Ja sé que s'enfaden quan jo dic això, però és la realitat", ha reblat el dirigent del lobi en la trobada anual que organitza a Brussel·les.

En aquest sentit, Amorós ha criticat que la gran majoria d'infraestructures ferroviàries que s'han construït en els últims anys a l'Estat per, teòricament, potenciar el Corredor Mediterrani tenen en realitat l'objectiu de millorar la connectivitat de Madrid. ¿Exemples? "Doncs s'ha fet una línia d'alta velocitat que va des de la frontera [de l'Estat amb França] fins al Camp de Tarragona, però després no tira cap avall, sinó que se'n va a Madrid", ha criticat el president de Ferrmed en declaracions als mitjans.

I no es tracta d'un cas excepcional. Amorós n'ha resseguit uns quants. Entre d'altres, ha assegurat que s'ha construït "un tercer fil entre València i Castelló" amb l'objectiu de connectar aquestes ciutats del País Valencià amb la capital espanyola, així com un AVE que directament va de Madrid a Alacant. D'aquesta manera, el president de Ferrmed ha afirmat que "el tros" d'alta velocitat que s'ha fet dins del territori valencià —també la via que arriba fins a Múrcia— era necessari per connectar-lo amb Madrid.

El dirigent del lobi del Corredor Mediterrani també ha afirmat que els trens d'alta velocitat que s'han construït a Andalusia tenen el mateix objectiu. "S'ha fet una connexió d'una colla de quilòmetres entre Antequera i Granada cap a Madrid", ha apuntat. Per contra, Amorós ha assenyalat que el bypass i "el tercer fil" que s'està fent des del Camp de Tarragona fins a Vandellòs "sí que és Corredor Mediterrani".

Tot i això, a Ferrmed li sembla que també aquest projecte està mal planificat. "La trista realitat és que s'està fent això sense preveure el tràfic del futur", ha apuntat Amorós. Així doncs, ha dit que és "realment increïble" que es facin passar "trens de mercaderies a Barcelona per línies de Rodalies", i ha pronosticat que és una situació que "aguantarà cinc o sis anys i que després petarà per tot arreu". "No poden barrejar-se trens de mercaderies a línies de Rodalies amb trens de passatgers amb tanta freqüència", ha alertat.

Nova tecnologia per a la logística ferroviària

Ferrmed també ha presentat una nova tecnologia a Brussel·les, anomenada FIRST, que pretén optimitzar la logística ferroviària de mercaderies d'arreu d'Europa, especialment de les connexions més transitades, com el Corredor Mediterrani. Aquest nou mecanisme pretén tenir monitoritzats els trens en temps real per tal de poder modificar-los el recorregut o la ciutat on acaben descarregant per adaptar-se millor a les necessitats logístiques del moment.

Amorós assegura que els principals actors del sector hi donen suport: lobis de transport d'arreu de la Unió Europea o, entre d'altres, grans empreses com Seat. També ha apuntat que demanaran fons europeus i que, si tot va bé, preveuen fer les primeres proves el 2026 en hubs ferroviaris com els de Rotterdam, París, Lió, Marsella i Barcelona.