L'arma definitiva dels empresaris contra la burocràcia

El juny del 2023, l'Ajuntament de Sant Cugat patia un col·lapse que va ser polèmic. El consistori tenia aleshores 145 llicències d'obres al calaix sense tramitar i el període d'aprovació va arribar a superar els 24 mesos. Era un col·lapse històric que va convertir Sant Cugat en la ciutat catalana en què més es trigava a obtenir llicències d'obres. La ciutat vallesana va aconseguir superar la situació principalment amb contractació de més tècnics a l'Ajuntament i, avui dia, ha rebaixat a uns 70 dies la resolució de llicències.

Amb tot, el cas de Sant Cugat és paradigmàtic del que passa a tot Catalunya. De mitjana, les llicències d'obres al territori triguen entre 6 mesos i un any a resoldre's, si no més, i això és el que l'associació Catalunya Sense Límits s'ha proposat resoldre a través de la declaració responsable com a proposta per agilitzar i disminuir la burocràcia.

Segons explica l'arquitecte Jordi Comas –un dels experts amb què l'associació ha comptat per a la campanya de la declaració responsable– a l'ARA, aquesta eina "podria ajudar a agilitzar molt les coses". El problema, diu Comas, rau en el fet que "per demanar una llicència d'obres per tirar endavant un projecte, s'ha de fer front a molta burocràcia i és molt feixuc". Les competències per autoritzar una llicència d'obres són dels ajuntaments, però sovint hi ha altres instàncies d'altres administracions que també hi han de dir la seva.

"Per exemple, si es fa una construcció pròxima a un torrent, encara que l'autoritzi el municipi, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) també hi ha de dir la seva, cosa que fa que sigui un procés molt llarg en funció del volum de feina que tingui cada administració i també del nombre de gent que hi treballi", explica Comas.

Menys burocràcia

"Quan els municipis no poden donar una resposta ràpida a les llicències, diuen que és perquè tenen personal limitat i no poden augmentar-lo ràpidament, però és una excusa de mal pagador: quan demanes la llicència d'obres ja pagues dues coses: l'impost ICIO i la taxa de serveis urbanístics, que vol dir que tu pagues la despesa del temps de tramitar la llicència amb tots els costos directes i indirectes de tots els funcionaris que hi intervenen –detalla l'arquitecte–. Per tant, ja ho estàs pagant, no té sentit que diguin que no poden", afegeix.

Una llicència d'obres implica que els ajuntaments han de controlar que la normativa urbanística local i el projecte estiguin alineats. "La realitat és que acaben informant sobre molts altres aspectes que excedeixen aquestes informacions, com ara el decret d'habitabilitat, el decret d'ecoeficiència, etcètera. Ells s'ho miren perquè volen validar el projecte, però hi ha una duplicitat: això també ho ha de validar el Col·legi d'Arquitectes. Per què l'Ajuntament no es limita a mirar la normativa local? –es pregunta l'expert–. Tot això acaba generant més costos i més temps", diu.

I en què consisteix la declaració responsable que proposa l'associació? Els tècnics presentarien un projecte sota la seva responsabilitat i el promotor podria iniciar les obres amb un control mínim de comptabilitat urbanística i sense haver d’esperar cap altra autorització. "Planteja que tu, com a arquitecte, comuniques que vols fer un projecte, l'expliques a grans trets, i l'Ajuntament dona una conformitat urbanística preliminar: coses bàsiques, com ara si respecta l'alçada, la mida, l'ús... són uns paràmetres que es poden validar de manera molt ràpida", explica l'arquitecte.

Amb aquesta primera conformitat, l'arquitecte o tècnic pot signar una declaració assumint-ne la responsabilitat, i començar les obres. L’Ajuntament comprovaria posteriorment el compliment de totes les normatives. Si no es compleix el que s’ha dit que es farà, hi hauria multes i penalitzacions, i s'hauria de refer, si cal, les obres executades, sempre sota la responsabilitat del tècnic. "En molts països europeus ja funciona així; la responsabilitat és de l'arquitecte", apunta Comas.

"A més, les administracions ho han de veure com una oportunitat: si un Ajuntament pot aprovar 200 llicències d'obra l'any en comptes de 100, recaptarà molts més diners", apunta Comas.

La legislatura "de la simplificació administrativa"

Tirar endavant el projecte de la declaració responsable depèn de la Generalitat. Amb tot, desburocratitzar és un dels objectius que ha anunciat el nou Govern per impulsar l’economia. El conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, ho va deixar clar aquesta setmana al Parlament: "Aquesta ha de ser la legislatura de la simplificació administrativa", va assegurar. No és l’únic conseller que fa aquesta aposta. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, de qui depèn ara la cartera d’energia, també aposta per simplificar els tràmits com a mesura impulsora de les renovables.

Paneque ja ha anunciat algunes mesures concretes per reduir els terminis de tramitació i la càrrega burocràtica dels projectes, segons va dir també a la cambra catalana. La consellera va explicar que el Govern vol incloure, en la llei d'acompanyament dels pressupostos de la Generalitat per al 2025, un paquet de mesures d'instal·lacions d'energies renovables, entre les quals la de permetre que els tràmits urbanístics puguin avançar "en paral·lel" amb els estrictament energètics, cosa que permetria escurçar entre 12 i 14 mesos els terminis per aconseguir el vistiplau d’un projecte.