La sequera amenaça la indústria catalana: "Els efectes són inquantificables"

Les patronals reclamen ajudes als sectors més afectats per evitar tancaments: "Demanem subsistir, com en la pandèmia"

Un operari d’Olot Meats fent servir aigua a raig per netejar les seves instal·lacions.
6 min

BarcelonaL'amenaça de la sequera també és present en totes les fàbriques del país. La declaració de la fase d'emergència en les demarcacions de Barcelona i Girona, a causa de la situació dels embassaments que les abasteixen, obliga la indústria instal·lada en els 202 municipis afectats a reduir el consum d'aigua un 25%. Més bona sort tenen de moment les fàbriques de Tarragona –on hi ha el clúster químic, que també utilitza molta aigua i té un sistema de regeneració d'aigües– i Lleida –el territori amb més pes relatiu dels sectors primari i industrial–. Afronten reduccions menors perquè la sequera no està en una fase tan avançada, però no estan fora de perill.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

"L'efecte més directe el patiran les comarques en emergència i els sectors amb l'aigua com a base de producció –com l'agroalimentari i el químic, que representen el 20% i el 17% del consum industrial total–, però cal tenir en compte que molts estan vinculats a una economia encara més afectada que la industrial: el sector primari. Els que no estan en emergència poden tenir efectes col·laterals. Els efectes són inquantificables", explica a l'ARA el director d'empresa de Pimec, Carles Mas.

Entre aquests efectes s'hi compta la falta de productes al sector serveis a causa d'eventuals reduccions de producció. "A més, Andalusia també està en sequera, i és l'altre gran productor del sector primari", afegeix Mas. Si les cadenes de producció fallen, poden arribar a augmentar els preus dels aliments.

Per agafar perspectiva, la indústria catalana representa tan sols un 9% del consum total d'aigua a Catalunya, mentre que el seu pes en termes de valor absolut agregat –un indicador similar al producte interior brut que mesura el nivell d'activitat econòmica– voreja el 20%. La demanda d'aigua de tot Catalunya és de 3.000 hectòmetres cúbics a l'any (hm³/any) en una situació de normalitat, i el consum industrial, de 279 hm³/any, segons xifres de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).

Cop al sector agroalimentari

L'agricultura és l'activitat econòmica més afectada, ja que l'entrada en la fase d'emergència suposa una reducció dràstica de l'aigua per al reg. "Hi ha zones que tenen danys importants, no tan sols de pèrdua de collita o baixada de producció: la sequera pot provocar que algun arbrat no sobrevisqui i, en el cas ramader, si el bestiar no beu prou aigua, pot obligar la companyia a desfer-se'n", explica a l'ARA el director de sostenibilitat de Foment del Treball, Salvador Sedó.

En l'àmbit productiu, una eventual reducció del 25% del consum d'aigua en empreses agroalimentàries pot suposar paralitzar línies de producció. "Un exemple és el pa: el 80% és aigua. No es pot reduir un 25% el consum d'aigua, en tot cas podrien reduir un 25% sobre el total de productes que fan. Algunes empreses del sector agroalimentari expliquen que reduir un 25% el consum d'aigua destinada a la neteja o determinats processos no vol dir reduir un 25% la producció, sinó fer-ho un 50% o més", detalla Mas.

El sector agroalimentari és el que més factura a Catalunya. L'impacte en les seves empreses pot acabar repercutint força en altres sectors: les comarques d'Osona i la Garrotxa, i també la demarcació de Girona, hi tenen una economia local molt vinculada. "Pot començar a generar una dinàmica negativa, que es contagiï al sector serveis local: és impossible valorar els efectes", explica Mas.

Milers de litres per fer carn, cotxes i roba

El cert és que la indústria fa temps que avança els deures: Seat, la companyia amb més treballadors i principal exportador de Catalunya, ha reduït un 45% el seu consum d'aigua des del 2010. El sector de l'automòbil, des de l'empresa més petita de mecanitzats –que refreda les màquines amb fluid de tall, un líquid compost d'aigua i olis que també serveix per eliminar la ferritja– fins a la fàbrica de Martorell, també necessita aigua: produir un sol cotxe requereix de mitjana uns 1.950 litres.

Sembla una quantitat elevada, però és molt inferior als litres que necessiten altres productes que tenen una vida útil molt més curta i que també s'elaboren a casa nostra: la petjada hídrica de produir un quilogram de carn a Catalunya és d'entre 5.500 i 7.500 litres, entre dues i tres vegades menys que la mitjana mundial. La principal font de consum en vedells d'engreix és el pinso, que representa el 70%. Fabricar una samarreta de polièster de 200 grams requereix 680 litres d'aigua de mitjana.

Més enllà dels camps de conreu, la sequera ja ha fet estralls. En el mateix sector de l'automòbil, algunes empreses de distribució de vehicles s'han vist obligades a entregar-los sense rentar: a canvi, ofereixen un servei de neteja en sec per als concessionaris que ho vulguin. Ho explicava la Patronal Catalana de la Distribució d'Automoció (Fecavem) aquesta setmana. Netejar el cotxe en un túnel de rentat suposa 60 litres, mentre que fer-ho a casa pot arribar a 400 litres.

En el cas de la indústria química, pot haver-hi problemes importants de subministrament de principis actius per fer fàrmacs, on l'aigua és un element important del procés: "És un sector que ja ha fet molts esforços en optimitzar recursos; si han de reduir un 25% més, potser han de parar la producció o traslladar produccions de cara al futur", explica a l'ARA Juanjo Meca, secretari general de Fedequim.

Ajudes per evitar tancaments

"Demanem ajudes per accelerar l'eficiència de l'aigua a curt termini i poder reduir-ne l'ús. També demanem que si hi ha empreses que veuen amenaçada la seva viabilitat, tinguin algun acompanyament financer perquè no hagin de tancar", explica Mas. La patronal de les petites i mitjanes empreses ja ha posat en marxa una enquesta per avaluar l'impacte de les restriccions sobre el teixit industrial català.

Les restriccions decretades pel Govern podrien derivar fins i tot en expedients de regulació temporals d'ocupació (ERTO), com va passar durant la pandèmia. És per això que Foment del Treball demana compensacions i que es declarin serveis essencials per a determinades indústries, com l'alimentària, que ha de garantir les línies de fred i congelats. "També demanem la modificació d'un decret d'usos d'aigües regenerades perquè així es puguin fer servir per netejar granges", afegeix Sedó. "Demanem subsistir, com en la pandèmia", insisteix Mas.

La patronal de les grans empreses ha sol·licitat al Govern una normativa clara perquè els ajuntaments puguin aplicar les restriccions i les empreses no hagin d'anar demanant permisos. La indústria està pendent de com aplicar les mesures i demana concrecions: hi ha fàbriques que són molt intensives durant una època de l'any i no és el mateix complir objectius de consum d'aigua setmanals, mensuals o trimestrals.

Fins a 41 milions d'euros en ajuts

Totes aquestes demandes estan ara sobre la taula del Govern, que ja ha expressat que "estarà al costat" de la indústria en aquest procés per ajudar a fer possibles projectes de reducció d'ús d'aigua. Fonts de l'executiu consultades per aquest diari expliquen que de moment les línies d'ajuts del departament d'Empresa i Treball prioritzaran els projectes que suposin un estalvi d'aigua a la indústria. Estaran dotades amb fins a 41 milions d'euros. Paral·lelament, s'està elaborant un estudi per proporcionar recomanacions per a la millora de la gestió de l'aigua en el sector industrial a Catalunya.

Les reduccions de consum decretades per a la indústria estan recollides en el Pla Especial d’Actuació en Situació d’Alerta i Eventual Sequera (PES), que preveu la possibilitat de flexibilitzar aquestes reduccions per a les empreses que presentin un pla d’estalvi a l'ACA. Si s'accepta, l'agència pot resoldre aplicar un percentatge de reducció inferior en funció de les particularitats de cada ús, les afectacions o interferències que aquests aprofitaments suposen per als abastaments municipals del seu entorn.

La indústria, un actor fonamental

Per a Joan Tristany, director general d'Amec, l'associació d'empreses exportadores, la indústria és part de la solució: caminar cap a un consum més eficient i sostenible de l'aigua passa per les innovacions tecnològiques que puguin desenvolupar les empreses industrials. "La indústria és important perquè el consum d'aigua en tots els altres àmbits sigui el més eficient possible; per tant, és un actor fonamental", defensa en declaracions a l'ARA.

Un exemple senzill són els vàters: anys enrere els descarregadors dels lavabos només tenien una posició, ara en tenen una altra de mitja descàrrega. "La indústria ha optimitzat els processos productius des del 2008, l'últim gran episodi de sequera", recorda. Més enllà d'això, afirma que calen efectes pal·liatius per allargar les reserves d'aigua actuals, legislar amb incentius i apostar per les infraestructures, tant per les dessalinitzadores com per una bona xarxa que eviti les pèrdues i les ineficiències en el consum.

Xavier Amores: "La disponibilitat d'aigua pot ser un factor clau per a noves inversions"
  • Xavier Amores és el director del Catalan Water Partnership, el clúster català de l'aigua, una associació que integra empreses i centres de coneixement del sector de l'ús sostenible de l'aigua. Té per objectiu promoure la recerca, la innovació i millorar l'eficiència de l'ús d'aquest bé de primera necessitat.

  • Quin impacte tindrà en la indústria la fase d'emergència?

    La reducció del 25% en la indústria ubicada en els municipis en situació d’emergència afectarà de manera transversal tots els sectors. Molt especialment per als grans consumidors d’aigua com el sector químic, la indústria agroalimentària, farmacèutica o paperera, i amb especial rellevància per a aquells que incorporen l’aigua al seu producte i no només en el procés.

  • Quin efecte poden tenir les noves mesures en la indústria?

    Sembla obvi que aquestes reduccions poden tenir un efecte d’aturada d’una part de l’activitat econòmica i de pèrdua de competitivitat temporal en algunes empreses que no hagin fet les inversions necessàries fins ara. Des del clúster de l’aigua de Catalunya fa molts anys ho avisem a tots els sectors econòmics i a l’administració; per la nostra experiència internacional és quelcom que sabem que han patit a altres parts del món amb climes similars al nostre, la disponibilitat d’aigua pot ser un factor clau tant per a noves inversions com per a la indústria actual i les previsions a futur ens indiquen que l’estrès hídric s’agreujarà.

  • Què han fet des del clúster des que Catalunya està en sequera?

    Hem treballat en diversos fronts per a la indústria. Especialment en la sensibilització per posar en coneixement les millors tecnologies disponibles als sectors, explicant casos d’èxit i quines actuacions poden dur a terme. La tecnologia pot contribuir a una reducció fins a cert punt, el que cal és executar inversions i tenir un full de ruta clar. Més enllà de la sequera actual, en els pròxims anys pot haver-hi major recurrència d’aquest tipus de fenomen i el preu de l’aigua s’encarirà, ja que generar aigua via dessalinització o regeneració té un cost major. En el darrer any hem organitzat jornades amb gairebé 4.000 assistents de tots els sectors, també de la indústria.

  • Com es poden mitigar els efectes des de les fàbriques?

    Hem treballat en projectes de càlcul de la petjada hídrica, de R+D i de treball cooperatiu amb altres sectors per promoure una major eficiència, la reutilització o amb projectes innovadors que sovint necessiten pilots per demostrar que aquests estalvis poden escalar-se i es duguin a terme amb totes les garanties. Ara mateix tenim projectes per ajudar a mesurar el consum d’aigua i l’impacte amb metodologies com la de petjada hídrica i com reduir-lo amb el sector cosmètic. També per afavorir la digitalització i la reutilització de l’aigua en la indústria alimentària –que té moltes barreres legislatives– amb sectors com el de la carn i amb projectes integrals d’estalvi amb el sector del vi fent recomanacions i diagnòstics a cellers de totes les dimensions. Treballem estretament amb clústers, associacions, polígons industrials o ajuntaments i els operadors per ajudar en aquesta transició.

stats