La indústria bèl·lica es frega les mans amb el gran rearmament d’Europa

Brussel·lesSi hi ha mala maror, peix en abundor. La guerra d'Ucraïna i el retorn de Donald Trump a la Casa Blanca ha empès Europa a desplegar grans plans de rearmament i, de retruc, la indústria bèl·lica europea en pot sortir molt beneficiada. Des que el règim de Vladímir Putin va iniciar la invasió al país ucraïnès, els beneficis i el valor de les accions de les companyies armamentistes d'arreu del continent no han deixat d'augmentar. Ara bé, s'han disparat més que mai durant els últims dies, sobretot des que el Pentàgon amenaça amb abandonar la protecció dels aliats europeus i durant la setmana que Brussel·les va presentar el seu full de ruta per incrementar a marxes forçades la capacitat militar del continent. "[El retorn de Trump] És bo per al negoci", ha admès en una entrevista recent al Financial Times Armin Papperger, el conseller delegat de l'armamentista alemanya Rheinmetall.

De fet, aquesta empresa és la més gran del sector armamentista a escala europea i una de les preferides dels inversors. En els últims cinc anys, Rheinmetall ha vist com la guerra d'Ucraïna i la de Gaza –Alemanya és la principal exportadora d'armes d'Europa a Israel– li han permès multiplicar per 15 el valor de borsa que tenia a l'inici de la pandèmia.

Pel que fa als beneficis, les xifres són igual de bones per a la marca alemanya: el 2024 va incrementar-los en un 36% i va assolir els 717 milions d'euros, segons les dades publicades per la mateixa companyia. Les comandes que va rebre Rheinmetall també van créixer de manera substancial i van assolir un valor total de 55.000 milions, 22.000 més que el 2023. El conseller delegat va admetre que les perspectives de creixement actuals són les més positives que "ha experimentat mai" la companyia.

En el cas de Thyssenkrupp, les accions també s'han disparat últimament. La companyia, amb la seu principal també a Alemanya, es dedica a la fabricació de components i peces per al sector de l'aeronàutica, així com per a la indústria automobilística o dels ascensors. Des de l'1 de gener fins a la publicació d'aquest article, ha més que duplicat el seu valor a la borsa.

Què sabem de com es pagarà el rearmament d'Europa?

Cal recordar que Alemanya era un dels països europeus que destinaven un percentatge més baix del seu producte interior brut (PIB) a la defensa i que, des del trauma de la Segona Guerra Mundial, s'havia erigit en un dels estats de la UE més pacifistes. Tanmateix, en els últims anys ha trencat el tabú del rearmament i és un dels socis de l'OTAN que més de pressa estan incrementant la seva despesa militar, i que més armes han subministrat a les tropes ucraïneses. El govern en funcions i el futurible canceller, Friedrich Merz, han anunciat reformes constitucionals per poder-se endeutar més i impulsar un gran rearmament alemany.

Tot Europa en treu profit

El boom de la indústria armamentista europea arriba a molts altres països. BAE Systems, del Regne Unit, ha fet rècord de vendes i beneficis, i els ha incrementat tots dos un 14% el 2024, fins a assolir 28.000 milions i 3.000, respectivament. A més, ha triplicat el seu valor a la borsa des de l'inici de la guerra d'Ucraïna i en l'últim mes les accions s'han revalorat prop d'un 40%. Cal recordar que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha manifestat que prioritzarà les companyies europees en la compra d'armament, encara que es trobin fora de la UE, especialment les britàniques i les noruegues.

Aquesta setmana també va presentar resultats la italiana Leonardo, que fabrica sistemes electrònics de defensa per a aeronàutica, energia i, entre d'altres, transport. Va guanyar 1.150 milions el 2024, un 67% més que el curs anterior, i va facturar 17.763 milions, un 16,2% més. De cara al 2025 preveu que els ingressos ascendiran als 24.000 milions. Pel que fa al seu valor borsari, també s'ha disparat. Des de l'inici de la invasió russa contra Ucraïna ha crescut més d'un 650%.

Les companyies armamentistes de la principal potència militar de la Unió Europea, França, tampoc es queden curtes. Thales, companyia d'electrònica i components de la indústria militar i aeroespacial, ha incrementat el valor borsari més d'un 200% des del 2022 fins ara, i un 75% des de principi d'any. La seva facturació ha crescut un 11,7% respecte al 2023, fins als 20.577 milions, i preveu que el 2025 creixi un 5% o un 6% més en comparació a aquest any.

Qui fabrica les armes a Espanya?

A Espanya el cas més destacat és el d'Indra, que es dedica sobretot a les tecnologies de la informació i, entre d'altres, a la ciberseguretat. Des que va començar la guerra, les seves accions s'han anat apujant un 200%, però sobretot s'han revalorat durant els últims 45 dies: han crescut un 60%. En tot cas, el sector armamentista de l'Estat es troba lluny del pes i la competitivitat de la indústria bèl·lica d'Alemanya, França, el Regne Unit i Itàlia.

Perspectives d'or

Els plans de rearmament anunciats, tant a escala estatal com de manera conjunta a la UE, encara s'estan discutint, i la majoria d'estats membres demanen ambició a Von der Leyen, que pretén mobilitzar uns 800.000 milions d'euros en només quatre anys. Espanya, per exemple, continua pressionant per crear uns nous eurobons en forma d'ajudes als governs estatals –com els de la covid, però en defensa– i Alemanya assegura que amb quatre anys de mesures excepcionals, com la flexibilització de les regles fiscals, no n'hi ha prou. A llarg termini es preveu que la UE canviarà el seu pla pressupostari i incrementarà de forma substancial els diners que destina a defensa.

L'OTAN amenaça els aliats que gasten menys en defensa: "Rebreu una trucada de Washington d'un home molt simpàtic"

Més enllà de la UE, però, la pressió encara és més forta. L'OTAN, que està controlada de facto pel Pentàgon, ja dona per fet que obligarà a partir del juny que ve tots els socis atlàntics almenys a gastar-se un 3% o un 3,5% del seu PIB en defensa. Només cinc dels 32 països de l'Aliança Atlàntica superen la taxa del 3% i Espanya, per exemple, està a la cua, a l'1,28%.

Sánchez apuja l'aposta a Von der Leyen: tres claus sobre l'augment de la despesa militar a Espanya