L'home de qui depèn el futur de la indústria alemanya
Klaus Müller havia de ser un buròcrata anònim, però ja és una celebritat
Quan Klaus Müller va acceptar la feina com a cap de l'Agència Federal de Xarxes –el departament alemany que regula els mercats d'electricitat, gas natural, telecomunicacions, correus i ferrocarrils– esperava dedicar el seu temps a l'expansió de les energies renovables i col·locar cables de fibra òptica. Exministre estatal de Medi Ambient i Agricultura a Schleswig-Holstein, és una persona propera a Robert Habeck, ministre federal d'Economia i membre dels Verds. Es preocupa sobretot per les causes preferides d’aquest partit, com per exemple un canvi ràpid cap a la neutralitat de carboni, la qual cosa amoïna els líders de la indústria alemanya.
Ara bé, aquestes prioritats hauran d'esperar, admet Müller a The Economist. Va agafar el control de l’Agència Federal de Xarxes pocs dies després que Rússia ataqués Ucraïna. Des del primer dia s'ha dedicat principalment a pensar en el subministrament i la distribució de gas natural, un element vital en l'economia industrial d'Alemanya que ha vist minvar les seves reserves per les frenades de Rússia com a resposta a les sancions occidentals. "Estem molt millor del que tothom preveia aquest estiu", diu tranquil·litzant. Però no està tot clar, afegeix ràpidament.
La guerra d’Ucraïna ha convertit Müller d'un buròcrata anònim en una celebritat. És un convidat freqüent a les tertúlies televisives més populars del país i té desenes de milers de seguidors a Twitter. Milions de persones cada dia llegeixen les novetats de la seva agència sobre l'estat del subministrament de gas. Quan fa un avís optimista, el país fa un sospir d'alleujament. Quan envia una nota d'advertència, com un tuit del 28 de novembre en què deia que la temperatura a Alemanya durant els set dies vinents seria 2 graus per sota de la mitjana dels últims quatre anys, la gent tremola.
Els alemanys segueixen al detall les paraules de Müller perquè pot racionar el gas de tot el país. Si el govern fa el pas, sense precedents, de declarar una emergència de gas, la seva agència està preparada per mobilitzar 75 empleats perquè treballin per torns durant tot el dia des d'una oficina sense finestres en un dels edificis de l'agència dels anys 60. Una oficina equipada amb enormes dispositius de comunicació, un generador de gasoil propi per a l'electricitat, un dipòsit d'aigua, dutxes, uns 20 llits de campament i aliments liofilitzats.
Els hospitals, escoles, llars d'infants, forces armades, policia, bombers, presons, cases i petites empreses com les fleques tindrien prioritat, explica Müller. Les grans empreses (així com els espais de luxe que consumeixen energia: piscines climatitzades, saunes i similars) serien les primeres a patir retallades importants. Més enllà d'això, diu el cap de l'Agència Federal de Xarxes, no hi ha cap ordre de preferència per tallar primer el gas. La decisió tindrà en compte sis criteris, incloent-hi la mida de cada empresa, què produeix (els fabricants d'aliments i medicaments probablement se’n salvarien) i quant temps necessita una empresa per reduir la producció sense perjudicar la seva planta i equip. Per agilitzar el procés, l'agència ha desenvolupat una plataforma digital de seguretat de gas per a les 2.500 empreses més consumidores de gas del país.
Tot i això, i fins i tot amb unes retallades gestionades amb cautela, aquesta emergència de gas podria provocar una greu interrupció de les cadenes de subministrament, fallides i atur. Un pronòstic pessimista de finals de setembre d’instituts líders en investigació econòmica estimava que l'economia d'Alemanya podria reduir-se un 7,9% l'any que ve si es declarés aquesta emergència. Seria una xifra pitjor que les recessions provocades per la crisi financera mundial del 2007-09 i la pandèmia del covid-19.
Aquest escenari de terror es pot evitar aquest hivern. Les instal·lacions d'emmagatzematge de gas estan plenes de gas rus importat a principis d'any, abans que Vladímir Putin, el president de Rússia, tanqués gairebé totes les aixetes al setembre (Rússia solia proporcionar el 55% de les importacions de gas alemanyes). El principal proveïdor de gas per canalització d'Alemanya ara és Noruega, seguit dels Països Baixos, Bèlgica i França. Per Nadal, Alemanya tindrà tres plantes regasificadores de gas natural liquat (GNL) a Wilhelmshaven, Lubmin i Brunsbüttel, construïdes en un temps rècord. L'hivern que ve el país n’hauria de tenir tres o quatre més.
Tot i això, tal com assenyala Müller, no es recuperarà la pèrdua de gas rus. Alemanya ha de continuar utilitzant almenys un 20% menys del gas que utilitzava, una cosa difícil a mesura que els dies es facin més freds. "Sisplau, estalvieu gas malgrat el fred!", va piular a Twitter juntament amb la previsió de temperatura el 28 de novembre.
Reducció del consum de gas
Fins ara els alemanys han escoltat les seves peticions. Un estudi de la universitat Hertie School, publicat l'1 de novembre, va trobar que la indústria alemanya va utilitzar un 19% menys de gas al setembre del que s'esperaria en aquesta època de l'any; les cases i les empreses més petites van reduir el consum de gas fins a un 36%. El 22 de novembre l'Institut IFO va publicar una enquesta que mostrava que el 59% dels fabricants fan servir gas natural per a la seva producció, i d’aquests, tres de cada quatre van aconseguir estalviar gas sense reduir la producció. El que passaria després és menys clar. Moltes empreses no creuen que puguin estalviar més gas sense retallar la producció.
"La preparació d'Alemanya per a aquesta crisi va ser subòptima", admet Müller d'una manera subtil. Tot i això, pensa que Alemanya ha après almenys tres lliçons de la crisi energètica. En primer lloc, "hem après a no exposar-nos mai més a aquest risc de clúster", diu, en referència a la dependència excessiva d'Alemanya del gas rus. Aquesta constatació ja està influint en un debat a escala nacional sobre els profunds vincles econòmics del país amb una altra autocràcia, la Xina. Les seves dues altres lliçons –la necessitat de ser menys dependent dels combustibles fòssils i apostar massivament per les renovables– també haurien de fer que el país sigui més resilient. I permeten a Müller pensar en algunes de les prioritats verdes per a Alemanya en les quals esperava centrar-se en un inici.