Hispasat, de gran desconegut a caramel per a inversors
L'operador de satèl·lits espanyol sota control de Red Eléctrica atrau interès estranger en un moment de concentració al sector
MADRIDFa 35 anys que a l'univers, a banda d'estrelles, també hi ha la petjada d’Hispasat, la companyia espanyola per excel·lència del sector espacial i, en particular, del negoci satel·litari. Malgrat la seva extensa trajectòria, com tot el que envolta aquest món, la companyia ha destacat per passar desapercebuda, almenys per al comú dels mortals. Ara, però, les coses sembla que han canviat, o podrien començar a canviar. Des de fa un temps, Hispasat ocupa les converses informals de companyies estrangeres del sector que hi han posat els ulls. "¿Tu creus que si aquest sector no tingués futur algú com Elon Musk hi estaria invertint [amb el satèl·lit Starlink]?", es pregunta un alt directiu espanyol estretament vinculat a l'activitat.
D'entrada, cal tenir en compte que avui Hispasat és una de les joies estratègiques de l'Estat. La companyia va néixer a les mans de l'Estat i després es va privatitzar, fins que hi va entrar Redeia, antiga Red Eléctrica, i va comprar el 89% del capital. L'accionariat també compta amb la SEPI, el braç inversor del govern espanyol, que té un 7,4% del capital, i el Centre per al Desenvolupament Tecnològic i Industrial o CDTI (2,9% del capital), una entitat pública que depèn del ministeri d’Economia.
Precisament, qui fa uns mesos va aixecar el dit confirmant que estava interessada en entrar a Hispasat és l'empresa espanyola de defensa Indra, que en un moment de rearmament europeu i en el marc del nou pla estratègic ha creat una filial aeroespacial sota el nom d'Indra Espai, a través de la qual té intenció d'abordar una possible compra d'Hispasat. Però la companyia que presideix el català Marc Murtra no és l'única. "Està molt bé que la gent vulgui comprar accions d'Hispasat [...], i de fet no són els únics", contestava l'actual president d'Hispasat, Pedro Duque, la setmana passada des de Santander quan se li preguntava per les intencions d'Indra. Duque confirmava que es tractava d'interessos estrangers. Tanmateix, evitava ràpidament entrar en detalls: "Els gestors d'Hispasat no som qui s'ha de pronunciar. En el moment en què hi hagi converses formals es farà públic", va dir.
Fonts pròximes a l'operador de satèl·lits apunten que, ara per ara, Indra sembla no saber com assaltar Hispasat. "Són operacions molt complicades", diu la mateixa veu, que apunta que avui Hispasat val molt més que quan Red Eléctrica va absorbir l'any 2019 el 89% del capital per 1.000 milions d'euros.
Què té Hispasat que no tinguin altres operadors?
El negoci tradicional d'Hispasat és el de fer d'operador de satèl·lits. Ho fa a Espanya, però també en indrets com Groenlàndia, a més de tenir una forta presència a l'Amèrica Llatina, cosa que "li afegeix un interès particular", asseguren fonts del sector. Ser un operador de satèl·lits vol dir, bàsicament, tenir capacitat per llançar un satèl·lit a l'espai per poder transportar un senyal, com ara d'internet o de televisió, de manera estable a zones on les comunicacions no són constants, segures o, fins i tot, a zones incomunicades. Aquesta capacitat es ven a teleoperadors i és la font d'ingressos del negoci.
"Ara no només pots vendre connectivitat, sinó que has d'oferir valor afegit", afegeixen fonts del sector. Aquí entra en joc el fet d'anar més enllà de ser un simple operador de satèl·lits i passar a ocupar més espai en la cadena de valor, fins a l'usuari final, cosa que Hispasat ha explotat els últims anys. Un dels exemples més recents i propers d'això és el concurs del govern espanyol que Hispasat ha guanyat per portar internet a zones rurals d'Espanya. Però també el sistema de protecció integral contra incendis que ha desplegat a Portugal i que funciona a través de sensors i càmeres connectades als satèl·lits, així com els projectes vinculats a la telemedicina que ha desplegat en països com el Brasil.
A tot plegat s'hi afegeix el fet que Hispasat també processa a través dels seus satèl·lits informació i comunicacions vinculades a la seguretat dels països. De fet, la seva filial Hisdesat està especialitzada en l'observació de la terra i el transport de les comunicacions governamentals per canals segurs.
Moment de concentració
Però l'interès estranger no arriba en un moment qualsevol: "Tots els operadors de satèl·lits estem veient opcions d'aliar-nos d'una manera o altra per tenir més múscul", afegia Duque. "[La concentració al sector] està començant a passar i els operadors estan mirant d'unir-se i disminuir el nombre de competidors", reiterava.
Una de les claus per entendre això és el context geopolític actual i l'increment de les tensions, sobretot fruit de la guerra a Ucraïna. Fa temps que els governs, en particular els europeus, han assumit la importància de tenir un control sobre les companyies que esquitxen els sectors estratègics. O, si més no, de confiar en l'accionariat. "El millor és tenir l'empresa pròpia", reflexionava Duque.
Però també la irrupció d'Elon Musk en el sector. "Amb inversions sense fi com la d'Elon Musk s'està posant el focus en la sobirania estratègica de l'espai", reconeix una veu del sector, que reflexiona que "el que no pot ser és que l'exèrcit d'Ucraïna depengui de Musk". De fet, la fusió entre dos dels principals operadors satel·litaris europeus, Intelsat i SES, neix per fer front al creixement de Starlink.