"Hem passat molta vergonya, no vam marxar ni amb Franco"

BarcelonaDimarts, 3 de desembre. Un comunicat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) dona una de les informacions més esperades dels darrers anys a Catalunya. Molins, el gegant del ciment i la construcció català, torna a portar a Catalunya la seu social, que es va endur a Madrid el 2017 en plena efervescència del Procés. 

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca

Inscriu-t’hi

La decisió de l’antiga Ciments Molins arriba després d’anys de cruenta batalla al si de l’empresa per fer possible el retorn. Una part dels accionistes de l’empresa familiar s’havien oposat des del principi al trasllat de la seu social, el 2019 van forçar que es votés a la junta general d’accionistes i posteriorment van portar el tema a la justícia, que va desestimar la causa. El mateix grup d’accionistes van recórrer contra aquesta sentència. 

Però ara fa dos mesos, les coses van canviar. Segons el relat que ha pogut reconstruir l’ARA, el president de la companyia, Joan Molins, va anunciar internament que estudiava tornar la seu social a Catalunya. La notícia va ser rebuda amb satisfacció entre el grup d’accionistes que sempre van veure amb mals ulls que l’empresa tingués a Madrid el seu domicili postal. I segons ha pogut saber aquest diari, van fer una promesa al president: tan bon punt la seu social tornés a Catalunya, retirarien la demanda sobre el trasllat de la seu.

La notícia coneguda dimarts, doncs, era rebuda amb “satisfacció” entre els que internament s’anomenen els dissidents de Molins. “La realitat és tossuda, i la realitat és que malgrat que s’hi fessin els consells d’administració, aquest trasllat de seu a Madrid era una pura ficció, una ficció que s’ha allargat set anys”, apunta una veu pròxima al consell. Segons expliquen des de la companyia, en aquests set anys mai cap treballador o directiu de Molins s’havia traslladat a viure a Madrid. Sant Vicenç dels Horts, històrica seu de la companyia, havia continuat sent la seu real de la companyia. 

Entre els dissidents hi ha la sensació d’“objectiu aconseguit”, per bé que mai ho van viure com una batalla política. Però com s’han viscut aquests set anys en una empresa que té el 91% de les accions en mans de tres branques familiars, els Molins López-Rodó (33%), els Molins Amat (32%) i els Molins Gil (25%)? Fonts coneixedores del dia a dia de la companyia expliquen a l’ARA que ha estat “traumàtic” i que ha provocat una “divisió profunda” entre uns accionistes que també són parents. 

El trasllat de la seu de Molins es remunta al 20 d’octubre del 2017. Les fonts consultades per aquest diari apunten que l’empresa va rebre pressions “mediàtiques i econòmiques”. Segons aquest relat, hi va haver “forces econòmiques que van pressionar molt amb l’argument de la inseguretat jurídica”. Però aquest argument no va acabar mai de convèncer una part dels accionistes.

El trasllat es va fer en un context d’enormes pressions polítiques a les grans empreses catalanes, com va explicar l’ARA en el seu moment, en una operació en què es va implicar el govern Rajoy i també la Casa del Rei. I es va poder fer a partir de dues figures legals controvertides. La primera, el cèlebre decret Guindos que l’aleshores ministre d’Economia va tirar endavant a petició de La Caixa per fer possible que les empreses poguessin treure la seu social d’una comunitat sense passar per la junta general d’accionistes. 

La segona era menys evident: la llei exigeix que l’empresa tingui la seu social allà on es prenen les decisions clau sobre el seu funcionament, però aquesta normativa no preveu sancions pels incompliments. Moltes empreses –Molins n’és un clar exemple– s’han limitat a fer els consells d’administració allà on tenien la seu, quan en realitat es gestionaven des de Catalunya. Cap institució ha supervisat aquest incompliment.

Entitats i governs

Una estona després que Molins anunciés el retorn a Catalunya, el president Salvador Illa i la consellera d’Economia, Alícia Romero, se'n felicitaven. Va treballar l’actual Govern per facilitar aquest retorn? Un portaveu de la Generalitat explica que el Govern té com a objectiu “garantir l’estabilitat jurídica”, però que la decisió última és de les empreses. 

L’anterior administració havia explicitat el seu compromís amb el retorn de seus socials. Fonts de la conselleria d’Empreses que liderava Roger Torrent expliquen que “van posar les bases” per a la decisió anunciada per Molins aquesta setmana. La conselleria va mantenir reunions amb diferents empreses, entre elles Molins, per mirar de “convèncer-les” de tornar, sempre amb el condicionant que no rebrien cap tracte de favor. Tot i que hi van trobar “bona receptivitat”, aquests retorns no es van materialitzar.

Fonts pròximes a Molins expliquen que en els set anys d’exili els han constat gestions de la Cambra de Comerç en l’època en què estava liderada per Joan Canadell. També Àngels Chacón, com a consellera d’Empresa, s’hi va implicar. 

L’organització econòmica que en els darrers temps més ha insistit en aquest retorn de seus ha estat Foment del Treball i, de fet, el seu president, Josep Sánchez Llibre, n’ha fet bandera. Des d’aquesta patronal expliquen que “amb el nou govern [del PSC] hi ha gent que veu les coses amb més simpatia”. Fonts econòmiques consultades per l’ARA expliquen que Joan Molins, president de l’empresa, és pròxim al PSC. 

¿Cal esperar un gran retorn d’empreses els mesos vinents? Les fonts consultades són escèptiques. Una raó clau és que moltes tenen més negoci a Espanya que a Catalunya i podrien patir un boicot comercial de clients, com admeten alguns directius bancaris consultats per l’ARA. Una cimentera, que ven a empreses i no a particulars, està més blindada en aquest sentit. 

Molins, en tot cas, ha fet el pas, però al si de la companyia han quedat ferides obertes: “Hem passat molta vergonya, vam néixer el 1928 i no vam marxar de Catalunya ni amb Franco”.

Així va fer l’Estat la guerra econòmica contra Catalunya