El gran duel entre el Regne Unit i Espanya per una fàbrica de bateries de Tata Motors

MADRIDFa temps que els països europeus competeixen en una cursa de fons: la de captar fàbriques, especialment al sector automobilístic. Un dels premis grossos és una fàbrica de bateries per al cotxe elèctric i Espanya l'ha seguit disputant després d'haver lligat la planta de bateries de Volkswagen a Sagunt, al País Valencià.

El ministeri d'Indústria batalla des de fa mesos perquè la companyia índia Tata Motors construeixi una planta a la localitat aragonesa de Zuera. Tanmateix, la inversió penja d'un fil i diferents fonts apunten que l'automobilística s'inclinaria per l'altre gran competidor: el Regne Unit, segons avança Bloomberg. Una informació, però, que no crea cap sorpresa entre els coneixedors del sector de l'automòbil a Espanya, que apunten que aquest desenllaç és el "més probable", tal com ha pogut contrastar l'ARA per diverses veus properes a les negociacions entre l'executiu espanyol i l'empresa amb seu a l'Índia.

La futura fàbrica de Tata Motors construiria les bateries per a una gamma totalment elèctrica de la marca Jaguar Land Rover, de la qual Tata Motors és la propietària. Jaguar Land Rover no té models purament elèctrics, cosa que posa Tata Motors contra les cordes pel que fa a la venda de cotxes a la Unió Europea, que ha posat data de caducitat, el 2035, als cotxes de gasolina i dièsel.

Aquest escenari ha obert una ofensiva en el sector i en companyies com Tata Motors, que necessiten poder aixecar les fàbriques de bateries prop dels centres de producció de vehicles. Jaguar Land Rover produeix principalment al Regne Unit, mentre que a Espanya la seva activitat és purament comercial i de lobia l'hora de facilitar les relacions entre la Unió Europea i el Regne Unit, sobretot arran del Brexit, segons apunten fonts del sector a l'ARA. Així, la planta de bateries se situaria a Somerset (Regne Unit).

Espanya, però, ha estat ambiciosa. Tot i les informacions de Bloomberg, fonts del govern espanyol encara es mostren optimistes. La companyia encara no ha emès cap comunicat oficial, recorden les mateixes fonts, que asseguren que "no donen res per perdut". A més, des de l'executiu de Pedro Sánchez i, en particular, des del ministeri d'Indústria, es treu pit de l'aval donat per la Comissió Europea a destinar fins a 837 milions d'euros en ajudes públiques a Espanya per produir bateries per a vehicles elèctrics. Un paquet que es finançarà parcialment amb els fons europeus –el projecte estratègic (PERTE) del cotxe elèctric només ha adjudicat 792 milions dels gairebé 3.000 que aglutina– a través de subvencions i préstecs als quals podran optar les empreses.

En el cas espanyol l'ajuda màxima per empresa seria d'uns 300 milions d'euros, mentre que Tata Motors exigia més de 500 milions de lliures esterlines (567 milions d'euros) en ajudes al govern britànic de Rishi Sunak, segons va publicar el Financial Times al març.

Un any de converses pilotades per Reyes Maroto

Les converses entre Tata Motors i el govern espanyol van començar fa més d'un any i les pilotaven la fins ara ministra Reyes Maroto (PSOE) i la seva mà dreta, Juan Ignacio Díaz Bidart, a qui amb la sortida de Maroto del ministeri arran de la seva presentació com a candidata a l'alcaldia de Madrid es va blindar com a director general de l'Escola d'Organització Industrial. Fonts properes a la negociació expliquen que va ser la mateixa ministra qui va oferir a Tata els terrenys a Zuera (Aragó), una zona que ja s'havia temptejat per a la fàbrica de bateries de Volkswagen.

Les negociacions han estat "constants" i "molt discretes", destaquen les mateixes fonts, i remarquen la implicació de la ministra: "Va acompanyar en primera persona l'empresa [Tata Motors] en una visita als terrenys". L'altre actor involucrat en tot plegat és el govern autonòmic de Javier Lambán (PSOE). Fonts de l'executiu aragonès remarquen que el seu paper en aquesta negociació havia acabat feia un temps. "El nostre treball estava fet: les ajudes autonòmiques, la ubicació, el lloc exacte i les hectàrees, la capacitat de subministrament energètic... tot", afirmen les mateixes fonts a l'ARA, que no neguen que eren "optimistes". Entremig, però, també hi ha hagut el canvi de cartera a Indústria.

¿L'última opció per a Espanya?

"Les opcions de l'Aragó [per atraure una fàbrica de bateries] no acaben en Tata Motors, hi ha moltes opcions i amb molta força", ha defensat Lambán en declaracions als mitjans de comunicació aquest divendres, un cop conegudes les informacions sobre la decisió de l'empresa. Alhora, el president aragonès ha insistit en la versió que expliquen des del govern espanyol: "Les negociacions [amb Tata Motors] continuen".

Un dels al·licients que feia pensar en Espanya com un destí final per a Tata Motors és la situació política el Regne Unit –diversos canvis de govern en poc temps– i l'impacte que pot tenir el Brexit en el sector. De fet, grups com Peugeot, Citroën o Fiat han fet una crida a renegociar l'acord comercial del Brexit amb la Unió Europea, sobretot els articles que afecten els aranzels. L'últim SOS l'ha llançat Stellantis, un dels fabricants d'automòbils més grans del món, que ha advertit que estan en risc 800.000 llocs de treball en la indústria automotriu britànica si les condicions no canvien.

Tanmateix, des del sector s'insisteix en una idea: "Exportar bateries d'Espanya al Regne Unit no sé si compensa per la inversió que caldria fer", apunta una font a l'ARA. Les fonts consultades també apunten un altre factor. "També estava en perill la fàbrica de Nissan a Sunderland, el Regne Unit, fins que Boris Johnson va posar un xec en blanc", exemplifica una font. "No és que el govern [espanyol] no faci prou, no ho crec. Però [Tata] està jugant al millor postor", afegeix una altra font. La qüestió és si amb el temps aquesta generosa política industrial serà sostenible per al govern britànic. En tot cas, Espanya mira cap a altres llocs: l'empresa automobilística ByD ha mostrat interès en Galícia i Astúries i Maroto ja va començar a negociar amb InoBat Auto.