Tres dècades després la indústria tindrà una nova llei sectorial

MadridL'absència d'alguns conceptes en l'actual llei d'indústria posa en evidència els anys que han passat des que es va aprovar. En concret, trenta-dos. Les paraules descarbonització, digitalització, autonomia estratègica i transició verda no apareixen al text en vigor, cosa que posa en evidència com ha quedat de desfasat, o com a mínim així ho ha argumentat el ministre d'Indústria i Turisme, Jordi Hereu, que aquest dimarts ha presentat l'avantprojecte de llei d'indústria i autonomia estratègica. La futura llei ha estat aprovada al consell de ministres i ara fa el salt al Congrés dels Diputats, on pot rebre modificacions.

Evitar deslocalitzacions

Un dels objectius principals de la futura llei és allunyar el fantasma de les deslocalitzacions. De fet, en cas d'haver rebut ajudes públiques, aquestes deslocalitzacions estaran vetades durant un període de temps. En concret, quan una gran empresa hagi rebut més de 3 milions d'euros, tindrà vetada la deslocalització durant, com a mínim, cinc anys. Per a les petites i mitjanes empreses, el període de temps serà menor (d'entre tres i dos anys). En cas de no complir amb aquest període, hauran de retornar les ajudes.

S'entendrà com a incompliment del veto a la deslocalització o a la retirada de l'activitat a Espanya quan es redueixi en més d'un 65% la producció a l'Estat o es retalli la plantilla en 500 treballadors o més. Finalment, i a proposta de Sumar, les empreses que no compleixin i es deslocalitzin "fora de l'espai econòmic europeu" també hauran de retornar les ajudes públiques que hagin rebut per aplicar un ERO o un ERTO vinculat al mecanisme RED. "Una deslocalització tampoc podrà justificar un acomiadament, una modificació substancial de les condicions de treball o una anul·lació del conveni", apunten des de Sumar.

La norma, que és un dels compromisos fixats amb Brussel·les al Pla de Recuperació, posa a la diana un seguit d'empreses concretes: la indústria, les companyies que tenen un paper al llarg de la cadena de producció d'un producte industrial o les que treballen amb residus, així com les que es dediquin a l'activitat de serveis d'enginyeria o digitalització, entre d'altres.

De fet, un dels altres punts clau és la creació d'una reserva de productes relacionats amb sectors estratègics com el farmacèutic, el de la defensa o l'energia. Així, s'estableix la creació d'una Reserva Estratègica basada en les Capacitats Nacionals de Producció Industrial (RECAPI) per assegurar el subministrament de recursos bàsics o de caràcter estratègic enmig d'una crisi o una pandèmia, com va ser la de la covid-19. "La intenció no és tenir productes en magatzems, sinó disposar d'una llista d'articles estratègics i de capacitat de producció davant situacions crítiques", apunten des del ministeri.

Catalunya és la comunitat que més aporta a la producció industrial de l'Estat

Taules de reindustrialització

L'experiència d'Alcoa, a Galícia, o Nissan en el cas català es trasllada a la llei. Davant d'una crisi industrial, la futura norma obligarà a crear taules de reindustrialització en què participaran l'Estat i les comunitats autònomes, però també els sindicats i l'empresa afectada. "L'objectiu d'aquestes taules de negociació és analitzar alternatives i revertir la decisió de marxar", ha puntat Hereu en roda de premsa. De fet, caldrà avisar amb nou mesos d'antelació en cas que es vulgui retirar l'activitat. En aquest moment s'iniciarà un procés de reindustrialització.

El sector industrial a Espanya ha perdut pes amb el temps i l'executiu de Pedro Sánchez confia recuperar-lo, sobretot després de la pandèmia del coronavirus, quan la dependència del turisme va posar entre les cordes l'economia espanyola. La indústria suposava un 18,7% del PIB el 2000 i ara supera, per poc, el 15% del PIB, segons les últimes dades publicades pel Consell General d'Economistes. Una xifra que s'allunya de les recomanacions de la Unió Europea, que aconsella que el pes industrial dels països de la zona euro se situï al 20%. De fet, l'aprovació aquest dimarts de la norma coincideix amb la inversió de Stellantis a Saragossa per construir una fàbrica de bateries.

L'Aragó s'endú una macroinversió de 4.100 milions d'euros