Escac de la Xina a la producció de xips a Occident
Pequín limita la venda de germani i gal·li a Europa i els EUA en un nou capítol de la guerra comercial
BarcelonaEls controls del govern de la Xina a les exportacions de materials semiconductors han incrementat els temors als països occidentals d'escassetat en la producció de xips i material òptic de defensa, segons explica aquest dimarts el diari britànic Financial Times. En plena guerra comercial amb els Estats Units i la Unió Europea –centrada sobretot en el cotxe elèctric–, Pequín ha limitat per raons de "seguretat i interessos nacionals" les vendes a l'estranger de germani i gal·li, dos minerals necessaris per a la fabricació de components electrònics, per la qual cosa se n'havia duplicat el preu a Europa en l'últim any.
La restricció a l'exportació d'aquests dos minerals és la resposta directa de Pequín als controls sobre les exportacions de xips avançats i material de fabricació de xips impulsats pels EUA. No obstant això, les tensions comercials entre la Xina i els Estats Units i la Unió Europea van més enllà i afecten la indústria, especialment en l'àmbit de les energies renovables (panells solars) i vehicles elèctrics.
Les limitacions imposades per l'administració de Xi Jinping han mostrat el domini sobre el mercat de semiconductors del país asiàtic. La Xina produeix un 98% del gal·li del món i un 60% del germani. Segons el Financial Times, els analistes diuen que la dependència europea i nord-americana és "crítica", cosa que ha aprofitat Pequín per contraatacar disminuint la quantitat de gal·li i germani que envia a l'estranger per obligar així els EUA i els estats de la UE a consumir les reserves d'aquests minerals si volen mantenir els nivells actuals de producció de xips i, per extensió, de productes d'alta tecnologia, com ara fibra òptica, microprocessadors o ulleres de visió nocturna.
Llicències a l'exportació
El fet que ara les multinacionals occidentals tinguin accés a menys minerals perquè la Xina en ven menys ha fet que el preu del germani augmenti un 52%, fins a 2.280 dòlars per quilo, des de finals de juny. Per adquirir germani i gal·li a la Xina, cada compra requereix una llicència amb l'aprovació de les autoritats xineses, que triga entre 30 i 80 dies, la qual cosa fa inviable que hi hagi contractes a llarg termini. Les peticions de compra que provenen de l'estranger han d'especificar un ús i un comprador concrets. "Si mai volen bloquejar les exportacions a un indret concret, podran denegar les llicències", explica al diari britànic Cory Combs, director associat a la consultora pequinesa Trivium China, que també remarca que el govern xinès envia així "senyals" als països occidentals que podria prendre represàlies a la pressió nord-americana sobre la indústria tecnològica xinesa.
A més, la Xina aprofita els problemes que causen les restriccions a Occident per posar al dia la seva indústria de semiconductors, que no és tan avançada com l'europea o la nord-americana, a més d'assegurar-se que no perd la seva pròpia producció de minerals. Tenint en compte la situació actual, en què la guerra comercial entre la Xina i els països occidentals va a més, els experts preveuen que les limitacions xineses a l'exportació de gal·li i germani es mantindran de cara al futur.