Eloi Planes, l'empresari de les piscines que prefereix els poemes als 'powerpoints'
El president de Fluidra recorda els moments clau del líder català del sector
Barcelona"Distret em sedueixen les fulles / dels arbres del bosc de la vida / i em somriuen les estrelles / disfressades de l'amor. / Sento les notes dels records / filant les antigues cançons, / i em dibuixen mil rialles. / M'agrada badar en les nits dels desitjos, / assegut en el banc dels impossibles, / veient despertar el dia / acompanyat dels vells amics. / M'agrada badar en les nits dels desitjos / somiant que tot és possible / i serenament / devorar la vida".
Eloi Planes podria haver començat la seva conferència davant d'un públic d'exalumnes d'Esade amb una presentació de PowerPoint de 40 diapositives. La tenia preparada i ja sentia la pressió de les cares conegudes a les primeres taules, expectants pel que havia de dir el president de Fluidra, la cotitzada catalana líder mundial del sector de les piscines. Però, després de consultar-ho amb l'audiència, l'empresari va prendre un gir inesperat: va començar la seva glossa de l'empresa familiar llegint un poema en català escrit per ell mateix. El que hem reproduït a l'arrencada d'aquesta crònica.
"Penso que la història de Fluidra és així, assegut en un banc mirant l'univers amb ganes i passió". Planes va néixer el mateix any que l'empresa, el 1969. El seu pare, Joan Planes, traspassat fa només unes setmanes, va fundar la companyia amb tres socis més que es dedicaven a la construcció de piscines i pistes de tenis. La clau la van trobar en començar a fabricar ells mateixos productes que fins aleshores compraven als estatunidencs, com les bombes d'aigua. "Ser quatre famílies [a l'accionariat] ha estat sempre un avantatge. Això t'obliga a aplicar una certa gimnàstica i evolucionar a mesura que s'ha necessitat un sistema de govern diferent", ha explicat Planes.
L'empresari, que veu Fluidra com una sèrie de Netflix amb temporades de tots els colors, ha recordat alguns dels capítols que més l'han marcat al llarg dels anys. Per exemple, quan el seu pare li va preguntar què faria en un moment clau en què havien de triar entre vendre el negoci a un grup nord-americà o prendre la complicada drecera de sortir a borsa. D'entrada, ha confessat, li va dir que "no en tenia ni idea". Aquelles negociacions per la venda van ser un "gran aprenentatge" sobre la importància de prendre una decisió conscient i entendre quan, com a família, duien el barret de propietaris o de gestors.
Fluidra va acabar sortint a borsa i ho va fer en el pitjor moment, abans que els mercats col·lapsessin durant la Gran Recessió. "Era una empresa acostumada a créixer i aleshores comencen a caure les vendes. Fins a aquell moment érem com el Barça de Guardiola. Xutàvem des del mig del camp d'esquena i la pilota entrava per l'escaire. Després allò va ser molt dur, però ens va fer molt més forts", ha explicat Planes. La crisi també va ser el moment en què l'empresari va tornar a escriure poesia, una afició que havia descobert als 18 anys: "Els que no érem molt agraciats havíem de fer això per lligar".
Una fusió definitiva
Fluidra es va tornar a alçar, preparant-se a poc a poc per al seu gran moviment. "Es van alinear els astres", ha indicat Planes al seu públic. La fusió amb el gegant dels Estats Units Zodiac va ser una operació complicada –"Era com barrejar hidrogen i oxigen"–, que va sortir millor del que cap dels implicats esperava. De fet, ha recordat el paperet que duia a sobre en aquella etapa i on va escriure les cinc coses que més li preocupaven d'aquesta integració: "Durant els primers 18 mesos l'obria i m'assegurava que tot estava sortint bé".
Ara Fluidra és un líder indiscutible de la indústria, i vol ser-ho encara més a través de la sostenibilitat i la digitalització, amb els nous models de piscines connectades. "És un sector estructuralment molt sa, perquè el parc mundial de piscines creix al 4% o el 5%", ha indicat Planes. L'empresari que escriu poemes i bada somiant amb "impossibles" no busca metàfores massa complicades per definir un estil de gestió compartit amb el seu pare: "Ser normal, una cosa que sembla que hauria de ser quotidiana, però no ho és tant".
