Unió Europea

Draghi presenta un pla multimilionari per salvar el model europeu

L'expresident del BCE esbossa un pla de 800.000 M€ per millorar la competitivitat de la UE

4 min
Draghi entrega l'informe a Von der Leyen.

Brussel·lesLa Unió Europea s'està quedant enrere respecte als Estats Units i la Xina. Fa temps que creix a un ritme més lent que les dues altres grans potències mundials i va a remolc de la indústria estatunidenca i xinesa en matèria d'innovació tecnològica i transició energètica. Per això, l'expresident del Banc Central Europeu (BCE) Mario Draghi, que té molta ascendència a Brussel·les, ha receptat tirar endavant un nou pla Marshall que com a mínim dupliqui el nivell d'inversió que es va fer després de la Segona Guerra Mundial i que es canalitzi a través d'uns nous fons europeus, com els de recuperació covid.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Concretament, el pla de Draghi requeriria entre 750.000 i 800.000 milions d'euros anuals d'inversió extra, l'equivalent a prop del 4,5% del producte interior brut (PIB) del bloc comunitari. Tot i l'esforç que està demanant als estats membres, l'ex primer ministre italià adverteix que la UE es troba "davant d'un repte existencial" i creu que si no s'actua i es posa fil a l'agulla es pot encaminar cap a "una agonia lenta". "La procrastinació ha aconseguit molt de consens, però només ha produït un creixement més lent", ha criticat Draghi.

L'informe de Draghi, que vol marcar els pròxims passos de la UE per millorar la seva competitivitat, assegura que el bloc europeu ha d'accelerar la innovació, tant en els sectors tradicionals com en els tecnològics. I, més enllà d'entrar en les carreres que "segurament la UE ja ha perdut", l'economista italià recomana intentar liderar algunes tecnologies que no es trobin en un estat tan madur de desenvolupament, com pot ser la intel·ligència artificial.

Així, remarca que cal millorar la formació dels europeus i atraure finançament i reduir les traves que es troben les companyies per innovar a Europa. En aquest sentit, l'expresident del BCE ha lamentat que el 30% dels unicorns (empreses emergents que tenen un valor superior a 1.000 milions de dòlars) que han nascut al bloc comunitari l'hagin abandonat i que només quatre de les cinquanta grans companyies tecnològiques de tot el món estiguin a la UE.

El document també veu la descarbonització i la transició energètica com una oportunitat per a la UE que es pot aprofitar per rellançar el seu creixement econòmic i recuperar la sobirania estratègica. De fet, considera que és l'única manera d'abaratir l'energia, que ara és dues o tres vegades més cara que als EUA, i d'abandonar el gran consum de gas i de combustibles fòssils amb el qual s'ha basat la indústria europea. Al seu torn, Von der Leyen ha reivindicat que aquesta ja és la intenció de la Comissió Europea, i que ha desplegat diferents mesures per potenciar les renovables i reduir la dependència respecte al gas.

Draghi també ha alertat de la dependència amb Pequín, especialment pel que fa a minerals crítics, i del fet que el gegant asiàtic cada vegada exporta més a la UE i n'importa menys. Així, posa d'exemple el fet que els Estats Units i la Xina han aprovat mesures més proteccionistes entre si per desacoblar-se i assegura que els ha funcionat bé. A més, demana consensuar i respectar una "política exterior econòmica" conjunta entre tots els estats membres de la UE, i evitar tancar acords comercials bilaterals que beneficiïn alguns països i perjudiquin el global del bloc. Per altra banda, recorda que la Xina també depèn del bloc comunitari perquè la UE li absorbeix part important de la seva sobreproducció, cosa que també pot jugar a favor de la UE a l'hora de negociar-hi.

En la mateixa línia, Draghi ha recordat que l'expansionisme de Vladímir Putin posa en perill l'existència mateixa de la UE i que, per aquest motiu, cal que el bloc europeu es rearmi i guanyi sobirania en matèria militar. És a dir, que incrementi la seva capacitat de fabricar armes i deixi d'estar només a recer del paraigua protector de l'OTAN i els Estats Units, que cada vegada es desentén més de la seguretat i interessos militars d'Europa.

Tots aquests objectius, remarca Draghi, s'han d'aconseguir mantenint els "valors fundacionals de la UE", com la "igualtat, llibertat i prosperitat". Així doncs, posa d'exemple el camí que ha seguit els Estats Units pel que fa al seu creixement en matèria de productivitat i innovació, però remarca que "s'ha de fer sense els inconvenients del model social estatunidenc". Ara bé, si no s'aconsegueix, avisa l'economista italià, el model social i econòmic de la UE estarà en perill.

La pregunta del milió: i, tot això, qui ho paga?

En l'informe, Draghi havia evitat obrir la capsa dels trons i entrar al detall sobre com s'ha de finançar aquest nou pla Marshall, però en roda de premsa no s'ha estat de donar la seva opinió. "Calen uns fons europeus? La resposta és sí, sí que calen", ha remarcat. Això passaria per una nova emissió de deute públic, i Draghi ha admès que és una qüestió delicada i que hi ha diferents estats membres que s'hi neguen en rodó, sobretot del nord d'Europa.

Tot i que no ha tancat la porta a uns nous fons i ha admès que és necessari més finançament, Von der Leyen ha evitat mullar-se sobre si creu que emetre més deute públic és la millor opció o si, per exemple, es pot utilitzar el pressupost amb el qual ja compta la UE. De fet, el mateix país de la presidenta de la Comissió Europea, Alemanya, és un dels que ho veu amb més mals ulls, just al contrari d'estats membres habitualment més partidaris de polítiques econòmiques expansionistes, com França, Itàlia o Espanya.

Així, Draghi ha aprofitat per demanar als estats membres que actuïn de forma unida i reduir la "fragmentació" actual del bloc comunitari, sobretot davant del fet que el pes de la UE ha anat disminuint a escala internacional. "En la nostra unitat trobarem la força necessària per canviar", ha assenyalat l'expresident del BCE.

Les tres grans mesures del pla Draghi
  • Més innovació

    Draghi insisteix en la necessitat que la UE centri els seus esforços a potenciar la innovació i evitar que les grans empreses emergents, que en un futur poden ser cabdals, abandonin el bloc. En aquest sentit, veu la intel·ligència artificial com una finestra d'oportunitat i creu que el grup europeu s'ha de proposar liderar la innovació d'aquesta tecnologia.

  • Transició energètica

    El preu de l'electricitat és dos o tres vegades més car a la UE que als EUA i el del gas fins a cinc cops més. Per això, l'economista italià considera que la descarbonització i la transició energètica pot ser beneficiós per al bloc i pot abaratir el preu de l'energia, augmentar la productivitat i incrementar la sobirania de la UE, que fins fa pocs dies depenia en gran part del gas rus.

  • Sobirania estratègica i militar

    L'expresident del BCE s'ha mostrat especialment preocupat per la dependència en materials crítics i comerç amb la Xina i en matèria de defensa amb els EUA. En aquest sentit, recepta reduir les relacions comercials amb el gegant asiàtic i incrementar la capacitat militar de la UE, sobretot davant de

stats