El govern espanyol veta l'opa hongaresa a Talgo per motius de "seguretat nacional"
L'empresa Magyar Vagon, amb seu a Budapest, emprendrà "accions legals" contra la decisió de l'executiu
MADRIDL'oferta pública d'adquisició (opa) de l'hongaresa Magyar Vagon sobre el fabricant de trens espanyol Talgo ha arribat, de moment, al punt final. El govern espanyol n'ha vetat la compra aquest dimarts per "protegir els interessos estratègics i la seguretat nacional d'Espanya", tal com ha explicat en un comunicat de premsa.
A l'abril, Magyar Vagon, amb seu a Budapest, va llançar una oferta per comprar el 100% de Talgo (619 milions d'euros), però necessitava l'autorització del govern de Pedro Sánchez per poder executar-la: Talgo és considerada una "empresa estratègica" perquè forma part de les infraestructures considerades crítiques per al bon funcionament de l'Estat. En aquest cas, el tren.
Així, amb l'escut antiopes sota el braç –la norma que també ha entrat en joc en operacions com la del saudita STC Group sobre Telefónica–, l'executiu de Pedro Sánchez ha determinat que "l'autorització d'aquesta operació comportaria riscos insalvables per a la seguretat nacional i l'ordre públic", explica la Moncloa al mateix comunicat. En aquest mateix context, tota la informació vinculada a l'operació i que ha permès al govern espanyol prendre la decisió final serà matèria classificada.
La decisió ha donat lloc a una caiguda de Talgo a la borsa de gairebé un 9% a tancament de mercat, cosa que ha deixat l'acció en 3,92 euros. De fet, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) n'ha arribat a suspendre la cotització durant més de dues hores per les filtracions als mitjans de comunicació quan el govern de Pedro Sánchez encara no havia confirmat el veto a l'operació.
Batalla judicial
La decisió de l'executiu no implica que el terrabastall empresarial de Talgo s'hagi acabat. Com ja va advertir a principis de juliol, el grup Magyar Vagon iniciarà "totes les accions legals a l'abast", tant a Espanya com a la Unió Europea, contra la decisió del govern de Pedro Sánchez, segons han explicat fonts del consorci hongarès a Europa Press. Les mateixes fonts defensen la "legitimitat de l'oferta sobre Talgo" i el "compliment de tots els requisits legals vigents". També els accionistes minoritaris de Talgo (uns 8.000 inversors) han advertit que emprendran accions legals contra un procés que consideren "irregular". A través de l'Associació Espanyola d'Accionistes Minoritaris d'Empreses Cotitzades (AEMEC), aquests accionistes volen impugnar l'escut antiopes i l'anàlisi que ha dut a terme el govern espanyol.
L'executiu ha defensat que "la no autorització de l'operació es produeix en aplicació de la normativa espanyola vigent en matèria de control d'inversions exteriors i amb ple respecte al dret comunitari i les competències de la Unió Europea sobre inversions estrangeres directes, protecció del mercat interior i la lliure circulació de capitals".
Recels d'Hongria
Segons ha pogut saber l'ARA, el president espanyol, Pedro Sánchez, ha pilotat el procés juntament amb el ministre de Transports, Óscar Puente, mentre que els titulars d'Indústria i Economia han quedat a un segon pla. El govern considera que Talgo és una "empresa estratègica dins d'un sector clau per a la seguretat econòmica, la cohesió territorial i el desenvolupament industrial d'Espanya".
El binomi Talgo i Hongria no ha agradat en cap moment al govern espanyol, que des del primer minut s'hi ha mostrat en contra. De fet, l'executiu de Pedro Sánchez, amb el ministeri de Transports al capdavant, ha buscat evitar-lo fins al punt de propiciar la fusió plantejada pel fabricant de trens txec Skoda com a alternativa, expliquen fonts coneixedores del procés a l'ARA. Amb tot, el moviment no va donar cap fruit perquè va ser el mateix fabricant espanyol qui el va rebutjar amb l'argument que l'operació no garantia "els recursos financers i industrials de Talgo per fer front als reptes de present i futur". La Moncloa també va trucar a la porta d'inversors com CriteriaCaixa, el braç inversor de La Caixa. Fonts del mercat apunten a l'ARA que la sortida "pacífica" a l'oferta hongaresa hauria passat per donar llum verda a l'opa, però amb fortes condicions, com ara l'obligació de tenir socis industrials espanyols en l'accionariat.
Però per entendre la negativa de l'executiu cal fixar-se bé en l'empresa. El consorci Ganz-Mavag Europe és un dels conglomerats més grans d'Hongria especialitzat en transport ferroviari. El grup és participat per Magyar Vagon (55%) i el fons estatal Corvinus (45%). I això és el que va disparar les alarmes en el seu moment: l'adquisició de Talgo duria el segell del govern de Viktor Orbán, actual president d'Hongria.
Orbán no ha amagat la sintonia que manté amb Rússia i Vladímir Putin tot i la guerra a Ucraïna, cosa que no agrada ni a Espanya ni a Brussel·les. És un vincle que, davant una empresa com Talgo, encara agafa més pes: un dels elements que preocupava a l'executiu era l'accés a la patent tecnològica de canvi d'eix ferroviari que té Talgo i que permetria connectar territoris amb amples de via diferents, com són l'ample europeu i el rus. Això és important perquè Ucraïna té un ample de via rus, com la majoria de països de l'antiga Unió Soviètica, de manera que tenir accés al canvi d'eix permetria una correspondència directa dels ferrocarrils de la Unió Europea amb el territori ucraïnès i rus i viceversa.
El recel del govern espanyol, doncs, també neix d'una operació que suposaria obriria les portes del govern d'Orbán, vist com un soci poc fiable políticament i econòmicament, a aquesta tecnologia ferroviària en un moment en què el tren s'ha convertit en una infraestructura clau en plena guerra a Ucraïna, sobretot per al transport de material. En tot cas, cal tenir en compte que les patents de Talgo ja van vèncer i, per tant, són accessibles a qualsevol fabricant. A més, Talgo té una patent de canvi d'eix per al tren de passatgers, però no opera en mercaderies.
Futur incert
Recentment, el fabricant de trens s'ha situat en el punt de mira per les entregues amb retard d'algunes comandes de Renfe, així com pels problemes tècnics que estan patint els trens Avril S106. A més, el fabricant espanyol té un front obert a Alemanya: l'operador ferroviari Deutsche Bahn i Talgo van firmar un macrocontracte d'un centenar de trens que, de moment, també s'ha hagut de postposar. Situacions com aquestes han posat en dubte la capacitat industrial de Talgo per afrontar tot sol aquests encàrrecs. A banda, el fabricant espanyol no travessa un moment dolç pel que fa als comptes: a banda d'un deute de 241 milions d'euros l'any 2023, Talgo té més de 200 milions en crèdits bancaris.