Catalunya és la comunitat que més aporta a la producció industrial de l'Estat

MADRIDCatalunya és la comunitat autònoma que més contribueix al conjunt de la producció industrial de l'Estat. En concret, en un 21,68%. Molt per darrere hi té Madrid (12,15%), Andalusia (11,93%) i el País Valencià (10,54%), segons es desprèn del Baròmetre Industrial, elaborat pel Consell General d'Economistes en col·laboració amb el Consell General de l'Enginyeria Tècnica Industrial d'Espanya (COGITI) i publicat aquest dimecres.

Són dades que fan referència a l'any 2021 i que d'entrada poden generar sorpresa perquè en el cas de Madrid o Andalusia es tracta de zones poc industrialitzades en comparació amb Catalunya, o fins i tot Navarra (3,09%), el País Basc (7,9%) o la Rioja (0,81%, que contribueixen molt menys. S'expliquen, però, perquè "en termes de volum, tot i que territoris com Navarra o el País Basc estiguin més industrialitzats, Madrid sempre tindrà més empreses que acaben aportant més al conjunt d'Espanya, tot i que després, dins de la comunitat, el pes del sector [industrial] al PIB sigui menor", explica a l'ARA Mònica Ramírez, una de les coordinadores del baròmetre.

Així, si en comptes de posar el focus en l'aportació que fan a l'Estat en termes de producció industrial, es posa el focus en el pes del sector industrial en l'economia d'una comunitat autònoma, el rànquing canvia. L'any 2022 eren precisament les comunitats de Navarra, el País Basc i la Rioja aquelles en les quals el pes del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica d'un territori o sector) industrial dins el seu PIB regional era més elevat i fins i tot superava el 25%, segons es recull al baròmetre. En canvi, en el sentit contrari s'hi situen les illes Balears i les Canàries, on pren protagonisme el sector serveis, seguides de Madrid i Andalusia, on el pes industrial dins la seva economia ronda el 10%. En el cas català, el PIB industrial suposava vora un 18% de l'economia del Principat, i superava, per tant, la mitjana del pes del sector industrial a l'economia del conjunt d'Espanya (15,9%).

"Madrid no només acaba tenint més empreses que la Rioja, sinó que té moltes grans multinacionals, i potser altres territoris més industrials acullen més pimes dedicades a sectors molt més concrets, com poden ser des del calçat, fins a l'alimentació", afegeix Ramírez. En el cas de Catalunya es lidera l'aportació per una combinació de tots factors i la "històrica" tradició industrial, apunta l'enginyera tècnica.

Problemes estructurals i poca inversió

Excepte les tres comunitats del nord d'Espanya que acabem de mencionar, en el conjunt de l'Estat el sector industrial no acaba de tenir el pols que havia tingut abans de la Gran Recessió i la crisi energètica i de preus, i tampoc hi ajuda la pujada dels tipus d'interès. El pes del sector industrial al PIB espanyol continua lluny del 20% que la Unió Europea havia fixat per als estats membres com a meta l'any 2020. Segons es desprèn del baròmetre, un 53% dels enquestats vinculats al sector atribueixen aquest fet a una "pèrdua de la competitivitat de la indústria espanyola", mentre que un 30% el vinculen a la falta d'inversió, sobretot en R+D. "Cal invertir més", apunta Ramírez, que assumeix que l'encariment del diner per part del Banc Central Europeu (BCE) "tampoc hi ajuda".

"Els problemes estructurals [de la indústria] s'haurien d'afrontar a la nova llei d'indústria, que haurà d'apostar per l'autonomia estratègica i considerar les zones despoblades com a eix del nou desenvolupament industrial", diu el president del COGITI, José Antonio Galdón. En aquest sentit, el flamant director general d'Estratègia Industrial, Jordi García, confia que la llei, que s'havia d'aprovar a finals del 2023, estigui enllestida aquest 2024.