Calviño, la gran esperança del rearmament de la UE

Brussel·lesLa Unió Europea vol estar preparada davant l'amenaça que suposa l'imperialisme del règim de Vladímir Putin i acabar amb la dependència militar respecte als Estats Units, sobretot si Donald Trump torna a la Casa Blanca i fa efectives les seves amenaces de deixar a l'estacada els seus socis de l'OTAN. Per això, tot i les reticències històriques del Vell Continent a armar-se des de la Segona Guerra Mundial, el bloc europeu està ara completament disposat a remilitaritzar-se, incrementar la seva despesa en defensa i multiplicar la seva capacitat de fabricació d'armes. "La guerra no és impossible", va alertar la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en l'últim ple del Parlament Europeu.

Ara bé, la UE no té competències en matèria de Defensa i, en tot cas, només pot influir en la indústria armamentista. I ni això. La gran majoria de governs europeus es mantenen reticents a cedir el poder de decisió a Brussel·les sobre la seva protecció, també pel que fa a la producció d'armes, i prefereixen que cada estat membre hi inverteixi pel seu compte. Per aquest motiu, l'única opció que queda a curt i mitjà termini per al conjunt de la UE i que tots els líders europeus coincideixen a assenyalar passa pel Banc Europeu d'Inversions (BEI), que té una gran capacitat de finançament i està presidit per l'exvicepresidenta espanyola Nadia Calviño.

Una de les dirigents que ha apuntat més clarament a l'exministra ha sigut Von der Leyen, que es va "alegrar" que el BEI s'hagi "mostrat preparat per fer més per contribuir a projectes comuns per impulsar la indústria de defensa europea". La realitat és, però, que Calviño vol evitar quedar com la gran finançadora del rearmament de la UE i no ha apostat mai tan obertament per finançar projectes d'indústria estrictament militar, tal com li agradaria a la presidenta de la Comissió Europea.

Tanmateix, a l'exministra espanyola no li queda més remei que executar el mandat acordat pels estats membres i Brussel·les, que aquest dimecres ja va proposar canviar els estatuts del BEI per poder finançar directament la indústria armamentista. Tot i això, Calviño es limita a recordar que de moment només pot impulsar projectes de R+D que tinguin una funció principalment civil i, de retruc, militar.

En aquest sentit, Calviño justifica que el BEI ja té un programa de finançament per a projectes civils que poden tenir aplicacions militars i civils de 8.000 milions d'euros fins al 2027, i que només se n'han consumit 2.000. Pel que fa als 6.000 restants, els Vint-i-set i l'entitat bancària han acordat accelerar-ne el desplegament i invertir-ho en seguretat i defensa de tecnologies que poden tenir aquest doble ús, com drons, ciberseguretat o indústria de l'espai.

La gran capacitat de finançament del BEI

Aquesta quantitat de diners és molt més elevada, per exemple, que les xifres que mobilitza la Comissió Europea en matèria de Defensa i constata la gran capacitat de finançament que té el BEI. El pla estratègic de la indústria militar que va presentar Brussel·les dimecres passat només compta amb 1.800 milions d'euros de pressupost per finançar i potenciar la fabricació d'armes del bloc europeu entre el 2025 i el 2027.

La mateixa vicepresidenta de l'executiu comunitari, Margrethe Vestager, va admetre que "no són gaires diners" tenint en compte la magnitud de les inversions del sector de la indústria militar, i el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, va avisar que amb aquests diners no es pretenia ni es podia substituir les inversions que puguin fer els estats membres de forma individual.

De fet, alguns estats membres, com França i Bèlgica, han proposat crear un fons de Defensa finançat a través d'una emissió de deute comuna i sumar una xifra molt més important de diners, d'una manera similar al que es va fer amb les ajudes de recuperació postcovid. Tanmateix, Alemanya i els seus socis habituals, sempre contraris a ampliar el pressupost comunitari i a mancomunar deute, s'hi oposen completament.

Així doncs, a hores d'ara la gran finançadora de les institucions europees del rearmament del Vell Continent només pot ser Calviño. Sigui per activa o per passiva, perquè els estats membres i Brussel·les li encomanen o perquè, tal com va publicar el Financial Times, ella hi estigui disposada i, per exemple, a canvi del suport de França a la seva candidatura com a presidenta del BEI s'hagi compromès a invertir en energia nuclear i, per descomptat, indústria armamentista.