Brussel·les respon als EUA i Pequín amb un 'Europa primer'

Brussel·lesEl xantatge del règim de Vladímir Putin amb el gas i els macroajuts proteccionistes dels Estats Units i la Xina a les seves fàbriques han tornat a evidenciar les dependències crítiques de la Unió Europea i la seva necessitat d'assolir més autonomia energètica i industrial de manera urgent. En aquest sentit, la Comissió Europea ha proposat aquest dijous un conjunt d'iniciatives legislatives per potenciar la indústria verda europea —bateries, plaques solars o, entre d'altres, molins—, i per reduir la dependència respecte al gegant asiàtic de les terres rares —liti, magnesi o, per exemple, cobalt—, que són claus per a la fabricació d'aquestes noves tecnologies. "La cursa ha començat i ens hem de posar les piles. Hem de fomentar la nostra indústria de tecnologia neta per crear nous llocs de treball i per garantir l'accés a solucions netes", va assenyalar aquest dimecres la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, a l'Eurocambra.

L'executiu comunitari vol agilitzar i flexibilitzar els tràmits burocràtics, i obligar que les administracions aprovin en un màxim d'un any els projectes sobre tecnologia neta que vulgui tirar endavant el sector privat. D'aquesta manera es vol aconseguir que almenys el 40% dels productes essencials per a la transició verda —com les plaques solars, molins, bateries, bombes de calor o electrolitzadors— no s'importin de països tercers, sinó que es fabriquin en territori comunitari. "Continuarem comerciant amb els nostres socis, però amb aquesta llei crearem les condicions perquè es fabriqui més a Europa", ha assegurat en roda de premsa el comissari europeu del Pacte Verd, Frans Timmermans.

També s'inclourà entre aquests productes per a la transició verda els que vagin destinats al sector energètic nuclear, tal com demanava França, el gran productor d'energia atòmica d'Europa. El debat sobre si la nuclear ha de ser denominada com a verda, però, sempre genera tensions entre els socis europeus. Per bé que el mateix titular europeu de Mercat Interior, el francès Thierry Breton, ha argumentat que els comissaris han optat pel "pragmatisme" i han "convergit" per "afegir" la nuclear en aquesta llei, el neerlandès Timmermans ha remarcat que les renovables són "cada vegada més barates" i, en canvi, amb la nuclear "no sembla que hagi de ser així". En tot cas, l'energia atòmica també s'acabarà beneficiant d'aquesta normativa.

Extreure el 10% de matèries crítiques a la UE

Per deixar d'estar lligat de mans i peus amb la Xina, Brussel·les s'ha posat com a objectiu que el 2030 els Vint-i-set extreguin el 10% de les matèries primeres crítiques que consumeixen a l'any, que en processin el 40% i en reciclin el 15%. Ara bé, com pretén assolir aquests percentatges? El sector privat es queixa que a l'hora d'obrir mines en territori comunitari ha d'afrontar molta burocràcia i requisits mediambientals i, per aquest motiu, la Comissió Europea vol accelerar els tràmits per aconseguir-ne els permisos perquè no s'allarguin més de dos anys —ara poden durar fins a cinc anys— i crearà una finestra única de peticions per no implicar diferents administracions. L'executiu comunitari identificarà tant fora com a dins de la Unió Europea possibles projectes d'extracció per finançar-los amb fons públics i oferir incentius fiscals a l'empresa que s'hi interessi.

També vol trobar subministradors alternatius i fiables perquè cap d'aquests materials considerats estratègics provinguin en més d'un 65% d'un sol país, un percentatge molt ambiciós si es compara amb les xifres actuals. Ara mateix, el 98% de les terres rares i el 93% del magnesi, per exemple, ve de la Xina, i el 98% del bòrax de Turquia, el 78% del liti de Xile i el 71% del platí de Sud-àfrica.

Aquestes dues mesures que ha plantejat la Comissió, que encara han de negociar-se i ser aprovades pel Consell i el Parlament Europeu, formen part d'un paquet d'iniciatives de contraatac a les subvencions EUA i la Xina. De fet, aquest dimarts, per exemple, Brussel·les també va anunciar que flexibilitzarà els controls als estats membres per facilitar el procés de desemborsament d'ajuts públics a empreses privades i, fins i tot, els permetrà igualar la quantitat de diners en subvencions que rebrien les companyies per part de Washington o d'altres països tercers.