Els Next Generation seran ara una arma contra els ajuts de Biden
La Comissió Europea vol flexibilitzar la normativa d'ajudes estatals per agilitzar el desplegament dels fons
Brussel·lesLa Comissió Europea permetrà redirigir una part dels fons Next Generation a finançar inversions de companyies europees en tecnologies netes i estratègiques perquè les empreses d'aquest sector tinguin accés a ajuts estatals de manera ràpida i senzilla, com passa amb els subsidis aprovats als Estats Units i la Xina, i no s'hagin d'esperar a la creació i al desplegament d'un nou fons especial. "Els pròxims anys es decidirà la forma de l'economia d'emissions zero i a on es localitzarà, i volem ser una part important d'aquesta indústria", ha assenyalat en roda de premsa la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.
L'objectiu principal d'aquesta mesura "temporal", que forma part del nou pla industrial "verd" de la Unió Europea, és contrarestar l'impacte de la pluja de milions de l'administració Joe Biden a la indústria estatunidenca per valor de 370.000 milions de dòlars. Brussel·les considera que aquestes ajudes posen en perill la competitivitat del Vell Continent perquè discriminen les empreses comunitàries. En aquest sentit, la Comissió Europea també tem una fuga massiva d'empreses comunitàries cap als Estats Units o la Xina, i per això vol "garantir la igualtat de condicions amb les jurisdiccions" de les altres dues potències.
Una altra de les iniciatives de Brussel·les per agilitzar el desplegament dels fons comunitaris i estatals és la flexibilització de la normativa dels ajuts estatals, que a la Unió Europea és molt més estricta que als EUA o al gegant asiàtic. Concretament, Von der Leyen ha especificat que la Comissió vol accelerar els procediments per rebre subvencions en àrees "clarament definides" i "estratègiques", com la de les bateries, les plaques solars, les turbines eòliques, les bombes de calor o la de les matèries primeres crítiques.
En tot cas, malgrat que siguin mesures d'urgència, la proposta de Brussel·les encara ha de passar per diferents tràmits. Primer es discutirà el 9 i 10 de febrer, en la pròxima cimera extraordinària dels caps d'estat i de govern de la UE, que retornaran el plantejament a la Comissió Europea perquè, llavors sí, posi sobre la taula la iniciativa legislativa concreta, amb tots els ets i uts. I no serà fins al Consell Europeu del 23 i 24 de març que els Vint-i-set hi podran donar, si tot va bé, el vistiplau definitiu.
Divisió a la UE sobre un nou fons
Més a llarg termini, Von der Leyen ha reiterat el seu compromís de proposar l'estiu que ve un nou "fons sobirà europeu" que estaria destinat únicament a invertir en tecnologies netes i altres sectors clau per a la transició energètica. Tot i això, la presidenta de la Comissió no ha aclarit ni com es finançarà ni amb quina dotació comptarà. De fet, hi ha divisió entre els estats membres sobre com s'ha de respondre a les subvencions de Biden. Alemanya i França coincideixen en la necessitat d'aprovar un gran pla de reindustrialització d'Europa, però París voldria crear un nou fons europeu similar al del Next Generation i Berlín rebutja emetre deute una altra vegada conjuntament. També hi ha alguns estats, com els Països Baixos, que directament es neguen a subvencionar de manera tan substancial la indústria. I Espanya, més equidistant, simplement demana que s'agilitzi el desplegament dels fons que ja estan aprovats.