Automoció

El bressol de l'automoció nord-americana, cap a una vaga històrica

Els sindicats de General Motors, Ford i Stellantis, els tres gegants de Detroit, plantegen aturades per demanar millores salarials

Planta de General Motors a Asaka: l'empresa fabrica el 94% dels cotxes venuts a l'Uzbekistan.
3 min

WashingtonEl principal sindicat del sector de l'automòbil als Estats Units, United Auto Workers (UAW), ha anunciat aquesta matinada l'inici d'una vaga indefinida dels treballadors de General Motors, Ford i Stellantis (propietària de Jeep i Chrysler). L'aturada no té precedents: és la primera vegada en la història en què les tres principals corporacions de l'automoció del país -situades a Detroit, el bressol de la producció en cadena ideada per Henry Ford- es veuen afectades per una vaga de manera simultània.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

L'aturada arriba després que hagin fracassat les negociacions entre el sindicat -que representa 146.000 treballadors- i els tres gegants de l'automòbil, la principal indústria manufacturera, que suposa el 3% del PIB dels EUA. Els treballadors, que demanen un augment del sou equiparable a l'increment de la inflació i dels beneficis del sector, havien alertat que si no es complien les seves demandes abans de la matinada -quan expirava l'actual conveni- començarien una vaga "històrica", tot i que "limitada i dirigida". Això significa que el tancament començarà només en algunes fàbriques de l'anomenat Big Three de l'automòbil i després s'anirà estenent cap a unes altres depenent de com avancin les negociacions. D'aquesta manera, s'han seleccionat tres plantes estratègiques: la de GM a Wentzville (Missouri), que fabrica el GMC Canyon i el Colorado; el complex de Stellantis a Toledo (Ohio), que fabrica el Jeep Gladiator i el Wrangler; i la planta de muntatge de Ford en Wayne (Michigan), on es fabriquen el Bast i el Ranger.

El president de UAW, Shawn Fain, va apel·lar dimecres en un vídeo a les "arrels" del moviment sindical per lluitar "per uns estàndards de vida decents" i "per un millor equilibri entre la vida i la feina". Concretament, demanen un augment del 36% del sou durant els pròxims quatre anys -semblant al dels alts executius-, escurçar les jornades laborals a quatre dies, compensacions per la inflació, que es redueixi la temporalitat i que es restableixin els beneficis que van perdre durant les negociacions del 2008. Arran de la Gran Recessió, els treballadors van acceptar una sèrie de sacrificis a causa de la mala salut del sector, però ara les empreses estan obtenint beneficis i ells continuen amb les mateixes condicions.

"El Big Three ha fet 250.000 milions de dòlars els últims deu anys i 21.000 milions de beneficis durant la primera meitat del 2023. No ens mantindrem passius mentre els rics i les grans corporacions continuen guanyant beneficis extraordinaris i a nosaltres ens deixen enrere", va assegurar Fain.

Les concessions de l'automòbil es queden a mig camí

Des de l'inici de les negociacions, al juliol, entre les quatre parts (UAW, GM, Ford i Stellantis), que han estat tenses des del primer dia, Fain ha aconseguit importants concessions: Ford ha ofert un augment del 20% en quatre anys; GM, del 18%; i Stellantis, del 17,5%. Però continua sent la meitat del que demana el sindicat, que assegura que les companyies es poden permetre un repartiment més gran del pastís, després d'anys de beneficis rècord.

La retòrica del president del sindicat, que ha estat nomenat en el càrrec aquest any, emmarca la batalla en la lluita de classes, més enllà del sector manufacturer. "Lluitem pel conjunt de la classe treballadora i pels pobres", assegura: "Nosaltres no som el problema, sinó l'avarícia de les grans corporacions".

La vaga al principal sector manufacturer suposarà una prova de foc per a l'economia dels EUA, que està aconseguint suavitzar la històrica inflació sobrevinguda per la reactivació del consum després de la pandèmia. Una vaga de deu dies de tots els treballadors de les tres firmes de Detroit podria suposar pèrdues de prop de mil milions de dòlars, segons les estimacions d'Anderson Economic Group. Això tindria un impacte de 5.000 milions de dòlars sobre el conjunt de l'economia del país.

Pel que fa als consumidors, la conseqüència immediata de l'aturada de les fàbriques serà un augment de preus i, a mitjà termini, llargs temps d'espera pel desabastiment. Ford, GM i Stellantis concentren actualment el 40% de les vendes de cotxes als EUA, una xifra que s'ha anat reduint a causa de l'entrada de marques estrangeres, com Toyota. 

Auge de les vagues als EUA

La vaga dels treballadors de l'automoció, que podria encoratjar l'aturada en altres sectors, arriba en un moment d'auge sindical als EUA, a causa de l'augment del cost de la vida i la pèrdua de poder adquisitiu. Aquest dijous, sense anar més lluny, 85.000 treballadors de la sanitat de Califòrnia han aprovat començar una vaga indefinida l'1 d'octubre, amb la demanda principal d'un augment dels sous.

L'any passat hi va haver més de 420 vagues, un augment de més del 50% respecte a l'any anterior, segons un estudi de la Universitat de Cornell. Algunes d'aquestes, com la dels camioners d'UPS, han acabat amb millors condicions per als treballadors; i unes altres, com la dels guionistes i els actors de Hollywood, continuen actives, amb importants pèrdues per a la indústria mentre avancen les negociacions.

stats